Gabriel Calderón
© Sala Beckett
© Sala Beckett

Qui coi és Gabriel Calderon?

El dramaturg uruguaià estrena 'Que rebentin els actors' al TNC

Andreu Gomila
Publicitat

Quan el Tadeu li promet a l'Anna que reunirà tota la família el dia de Nadal, poc s'imagina ella què passarà. I és que la seva és una família que, com diuen en anglès, té molts cadàvers a l'armari, moltes coses i molts fets que no s'han explicat i que no han traspassat la barrera generacional. L'Anna vol saber i ningú no li explica res. Tot i això, el dramaturg uruguaià Gabriel Calderón assegura que la que ha creat a 'Que rebentin els actors' és “una família amb unes relacions bàsiques, sense res de particular”. “La família és la cèl·lula política més petita que tenim i, sigui com sigui, on es demostra de manera més senzilla el cercle de poder, on tothom ocupa un lloc”, afegeix. I ell volia parlar de la memòria.

1. Des de l'Uruguai, un autor universal

Calderón va escriure aquesta peça el 2012 i la va estrenar a Montevideo. Ara té l'oportunitat de mostrar-la en un altre país i en una altra llengua, amb ell a la batuta. A la peça, no se concreta si estan parlant de Catalunya, de l'Uruguai o de Cambodja. No sabem que hi va haver una dictadura devastadora i que alguns, un cop superada, van decidir callar. Per això no ha hagut de reescriure ni una coma respecte a la versió original. “No ha calgut ni adaptar ni traduir res”, afirma. I veu, fins i tot, paral·lelismes amb l'acció de l'obra i la Catalunya d'avui, “on hi ha dos bàndols, amb els uns que volen avançar, els altres que viuen ancorats en el passat, alguns que pensen que estarien millor si l'altre bàndol no existís...”.

2. Escriu per posar-se en dubte

Potser el seu punt de vista és de l'Anna, el de la filla, tot i que Calderón deixa clar que el trobarem en el de la mare, el pare, l'avi, l'àvia i el tiet. “Els del meu bàndol pensem que conèixer el passat és important, però intento rebatre aquest argument a l'obra”, diu. I deixa clar que si el que escriu li servís per refermar les seves conviccions, seria una feina feta debades. “Els dubtes, els disgustos, que arrossego, sorgeixen en els altres personatges”, matisa.

Publicitat

3. Criat llegint teatre català

Quan des del TNC li van proposar venir a Barcelona per remuntar-la, va trobar “natural” que fos en català. Posats a traduir-la, millor al català que al castellà d'Espanya, si l'obra s'havia de fer a Barcelona. Ell, nascut el 1982, diu que va ser de la primera generació de dramaturgs sud-americans que van créixer acadèmicament estudiant el teatre català com a una cosa important a seguir. Li havia arribat que els actors treballaven d'una manera diferent a la seva, però aquest prejudici, diu, li va marxar el primer dia d'assaig. “No sabia si podria treballar amb l'energia que demana l'obra, que vol anar directament a la intensitat”, apunta. Diu que ja hi ha massa obres tranquil·les i lentes.

4. Treballa intensament amb els actors

'Que rebentin els actors' va a una velocitat supersònica. “L'espectadors, potser als 20 minuts se sent saturat, però estic segur que al minut 40 ja l'hem convençut”, augura Calderón. “Tota l'obra està basada en l'actuació dels intèrprets”, avisa.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat