Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Què ha passat amb Jan Lauwers?

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Jan Lauwers
© Needcompany

Què ha passat amb Jan Lauwers?

Després de vuit anys d'abscència dels escenaris barcelonins, el gran creador belga torna al Lliure per fer 'Begin the beguine'

Per Andreu Gomila
Advertising

Ha plogut molt des del pas pel Lliure de 'The deer house', tant que potser hi ha molts espectadors que no recorden el xoc que va produir la manera de fer teatre d’una companyia belga, la Needcompany, capitanejada pel director i dramaturg Jan Lauwers, que entén les arts escèniques com un art total i íntim. Concretament, han passat vuit anys i un mes des que vam poder veure l’última part de la trilogia Sad face / Happy face, un temps en què, ens explica Lauwers, han treballat molt a Àsia i no han parat de créixer, d’investigar nous mons. Fa tot just mig any que s’han traslladat a Molenbeek, el barri de Brussel·les tristament famós per ser ‘bressol’ del jihadisme europeu. “Volem crear-hi bellesa”, assegura el director. “Necessitàvem tornar al centre i durant el temps que hi hem estat, ja hem percebut una energia diferent”, afegeix.

Begin the Beguine

Primer, l'estrena del Lliure

Gito Spaiano i Morris Wine són dos homes grans, amics de tota la vida, que es troben al final dels seus dies, i que, segons Lauwers, “decideixen tancar-se en un apartament i cardar fins a la mort”. El director relaciona la peça amb 'La grande bouffe', el film de Marco Ferreri en el qual els personatges decideixen menjar fins a morir. I veu l’apartament com “una mena de purgatori”, on aniran passant prostitutes de tota mena, amb dos amics que busquen acomiadar-se de la vida per la mateixa via, però d’una manera radicalment diferent.

John Cassavetes
© Metro-Goldwyn-Mayer - Trailer from the movie Edge of the City

Cassavetes, un mestre

Lauwers ens porta una peça única, 'Begin the beguine'. Aquest adjectiu potser sembla ranci, gastat, però adquireix sentit si tenim en compte que es tracta d’un guió mai filmat del realitzador nord-americà John Cassavetes, que la fundació que gestiona els seus drets li va oferir per dur-lo a escena. “No podia dir que no, sobretot perquè Cassavetes és una mena de mentor per a mi: va ser molt important quan era jove, ja que als anys 60 i 70 va canviar la manera d’actuar”, afirma. Fa quatre anys, Lauwers va estrenar 'Begin the beguine' al Burgtheater amb la companyia del teatre vienès, però, diu, no va connectar amb els actors alemanys. El gener del 2017 va tenir una segona oportunitat, gràcies al teatre Humain trop humain de Montpeller, amb dos actors flamencs i dos actors hispans de la tropa de Carnicería Teatro de Rodrigo García, Gonzalo Cunill i Juan Navarro, “a qui necessitava, perquè són d’una altra escola”. I és que estem parlant, diu Lauwers, d’una “peça estranya, fosca i trista”. “L’obra té molt a veure amb els temps tristos que vivim”, rebla el director. Cassavetes la va escriure amb el tema de Cole Porter al cap i perquè Peter Falk i Ben Gazzara, els seus actors predilectes, la interpretessin.

Advertising
Isabella's room
© Needcompany

Un record d''Isabella's room'

Fa al voltant d'una dècada, la Needcompany va trepitjar Tòquio per interpretar 'Isabella's room', que també vam veure al Lliure l'octubre del 2005. Després de la funció, hi va haver la típica trobada amb el públic, on la gent pregunta, i molta gent feia referència a un episodi de l'obra sobre les bombes d'Hiroshima que el director i dramaturg de la companyia, Jan Lauwers, no entenia. Aleshores, davant del desconcert general, la traductora es va posar a plorar. Havia canviat el text. “Ara tinc una obra traduïda al japonès amb una part del text que no és meu. És increïble com la gent manipula la història”, afirma.

The blind poet

Autobiografia en escena

Potser podríem escriure una biografia seva a través del que hem vist en escena?, li vam preguntar fa tres anys arran del pas de 'The blind poet' pel festival TNT de Terrassa. “Puc dir que tinc la sort de que la meva vida i la meva feina siguin el mateix”, diu. Per això creu que el teatre ha de tendir cap a l'ètica. “L'art és crear bellesa, però la dimensió ètica ha de ser molt important. I això, els artistes, els contadors d'històries, ho demostren triant molt bé què decideixen explicar”.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising