De: Jordi Casanovas. Direcció: Alberto San Juan. Amb: Pedro Casablanc i Manolo Solo.
Ben segur que tothom sap qui es Lluís Bárcenas i el jutge Pablo Ruz. Ben segur que la confessió de l'exgerent i extresorer del Partit Popular sobre com es gestionaven les aportacions il·legals i els sobresous que rebien els alts directius del partit és de tothom ben conegut. Però què li va dir exactament Bárcenas al jutge? Com la vi dir? Quines paraules va fer servir? Quina era la seva actitud? Com va anar l’interrogatori del jutge? Doncs, Jordi Casanovas dóna resposta a totes les preguntes en un espectacle d’una actualitat absoluta i que ens recorda aquell 'Nixon/Frost' que Rigola va dirigir a la sala Fabià Puigserver, però sense cap concessió a l’espectacle. L’autor demostra el domini de la teatralitat en aquesta reescriptura del llarg interrogatori (sis hores) sense incorporar ni una paraula de més al que varen dir els protagonistes, més enllà del monòleg final de Bárcenas.
El que si ha imaginat el director, Alberto Sanjuan, i l’actor, Pedro Casablanc, és el doble de Bárcenas. Diguem que la caracterització és brutalment encertada. I que l’estudi del personatge i del seu entorn aporta la manera de dir i d’estar. I en aquest sentit Pedro Casablanc, al que podem recordar per les seves creacions amb la companyia Animalario, calca les maneres dels membres del Partit Popular. Menys estel·lar però sàviament contingut Manolo Solo com a Pablo Ruz.
'Ruz-Bárcenas' és un exercici hiperrealista de teatre polític que és va estrenar en el petit Teatro del Barrio que dirigeix San Juan a Madrid. Una funció que hauria de veure tota Espanya, que haurien de veure tots els militants i quadres del PP, perquè tots els ciutadans puguin formar-se personalment el criteri del que estè passant al Partit Popular.
