Sarah Kane, segons Alícia Gorina

La directora estrena a Catalunya ‘Blasted’ (TNC), peça icònica de la dramaturga anglesa
© Maria Dias Alícia Gorina
Per Andreu Gomila |
Advertising

Sarah Kane es va treure la vida el 20 de febrer de 1999, a Londres. Tenia 28 anys i una carrera extraordinària com a dramaturga, cuinada durant molt poc temps. El 1995, de fet, havia estrenat la seva primera peça, 'Blasted', que va deixar el públic de Londres atònit i disposat a criticar-la de manera ferotge. Molt pocs van entendre la dimensió de la seva obra. I no seria fins al segle XXI que el món del teatre, amb la Schaubühne de Thomas Ostermeier al capdavant, qui reivindicaria el seu llegat. Ara, per fi, s'estrena a casa nostra 'Blasted', amb direcció de la jove Alícia Gorina, una dona que anava a l'institut quan Kane es presentava teatralment davant fel mon.

Fa molts anys que la directora anava darrere d’aquesta obra. Diu que llegir-la li va canviar la vida, la manera d’entendre el teatre. Ha sabut esperar a poder-la dirigir en condicions i amb una estrella consolidada en el paper d’Ian. Per això reconeix que disposar de Pere Arquillué, que també tenia moltes ganes d’interpretar-la, ha estat de gran ajuda, ja que no passa gaire sovint que una dona en la trentena que fa el seu primer Nacional pugui comptar amb un pes pesant com l’actor en el repartiment. I, a més, que “estigui disposat a fer el que faci falta”. Per amor, es pot fer qualsevol cosa.

1
Blasted
© Felipe Mena

Joy Division, ira i amor

Coneguda la fascinació que sentia Kane per Joy Division, sempre m’he imaginat la dramaturga britànica escrivint 'Blasted' amb el tema 'Love will tear us apart' (‘L’amor ens farà miques’) de la banda d’Ian Curtis de fons. No li pregunto a Alícia Gorina directament per la relació entre les dues icones de finals del segle XX, tots dos suïcidats molt joves, però la directora em deixa clar dues coses: una, que no pretén escandalitzar el públic, així com va passar el 1995, quan 'Blasted' es va estrenar a Londres, encara que ella deia que estava bé que algú marxi de la sala; i dues, que l’amor és el tema central de la peça, com també ho era de 'Psicosi de les 4.48', que vam poder veure a La Seca el 2015 gràcies al talent d’Anna Alarcón i Moisès Maicas. En dos anys, haurem pogut veure la primera i l’última Kane.

2
Sarah Kane

Violència i indiferència

Al TNC, hi tindrem l’Ian, un home de mitjana edat (Pere Arquillué), i la Cate, una noieta (Marta Ossó), que entren en una habitació d’hotel. Hi són perquè volen ser-hi? No és massa jove, ella? No és massa brusc, ell?, ens podem preguntar. “L’amor de què parla 'Blasted' és molt bèstia, molt violent, contextualitzat dins un món horrorós, que és el que vivim”, dispara Gorina. La directora fa referència també a un “amor redemptor”, i no s’oblida que l’obra també parla de l’autoconeixement i de la venjança. “No he endolcit res”, remata. 'Blasted', tot i tenir gairebé 23 anys, diu Gorina, “és molt actual”. Aleshores com ara, recorda, vivim episodis constants de violència de gènere, restem indiferents davant les violacions i Europa viu d’esquena davant una guerra propera. Si aleshores eren els Balcans, avui és Síria.

Advertising
3
Blasted
© Felipe Mena

Realisme i més realisme

La peça que veurem al TNC té dues parts. La primera “és molt naturalista” i busca “excloure l’espectador de l’espectacle”. A la segona, entra un soldat (Blai Juanet) i l’escena salta pels aires. “Kane deia que la primera havia de ser realista, però que la segona ho havia de ser més”, assegura Gorina. Ella ha apostat per això i per mostrar l’artifici teatral, per deixar d’enganyar l’espectador.

Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com