Solo a ciegas (con lágrimas azules)

El cicle de La Porta també s'infiltra en espais menys 'alternatius' del que és habitual. Aquest és un solo a cegues, perquè el podria fer amb els ulls tancats, només escoltant el que li surt de dins, la intuició. El cos en contacte amb l'espai escènic, sonor i lumínic. Una dansa que es pot tocar amb la imaginació i sentir amb la raó. L.S.