Autoria i direcció: Oriol Tarrasón. Amb: Pep Ambrós, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer.
En més d’un moment d’aquest 'Somni americà' vaig tancar els ulls, per deixar-me emportar per les paraules que brollaven dels onze intèrprets. La vida, els somnis, la il·lusió, la decepció, tot era allà, en els textos que ha emprat Oriol Tarrasón per construir aquesta obra sobre un dels millors moments de la història de la literatura, la nord-americana del segon quart del segle XX. Però de cop em vaig adonar que era en un teatre, que amb això no basta. No n’hi ha prou amb onze joves actors (La Kompanyia i Les Antonietes) que són del millor que tenim. Ni vuit autors de primera. Ni un gran director i dramaturg. Perquè la maionesa no va acabar de lligar.
En lloc de veure una sèrie de personatges que miren de tirar endavant en un món que no entenen, de la prostituta a l’amo del drugstore on passa la història, només sentia paraules, mots sense swing, i gairebé cap focus on fixar la mirada. Els actors es mouen poc, gairebé clavats al terra durant els 95 minuts de funció. Oriol Tarrasón ha aconseguit fer una obra d’obres, i ara només caldria que li donés moviment, una mica de vida.
