El musical 'Sonrisas y Lágrimas' es va estrenar a Broadway el novembre de 1959 amb gran èxit i, diuen, s’ha anat reestrenant al llarg dels anys convertint-se en un dels més vistos del gènere. Els acreditats autors, Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II, han fusionat la comèdia musical del primer amb l’opereta del segon en espectacles com 'El rei i jo', 'Oklahoma' o 'South Pacific'. Estem, doncs, davant d’un musical on al llibret, com passa també en el món de l’òpera, no se li demana gran cosa i que es pot resumir en unes quantes paraules: la història d’amor entre una novícia convertida en institutriu dels set fills d’un capità de fragata vidu a l’Àustria envaïda per Hitler, únic element realment dramàtic d’un text ingenu i unes lletres simpàtiques però nyonyes, i d’una partitura que es manté fresca i, en aquesta ocasió, ben interpretada.
El veterà Jaime Azpilicueta ha fet una posada en escena discreta pel que fa a la direcció d’actors i convencional en la resta, si bé cal destacar el bon nivell vocal del conjunt. La producció no estalvia mitjans en nombre d’intèrprets i en decorats pintats que pugen i baixen tot sovint i alenteixen el ritme apaivagat d’un espectacle que el dia que el vam veure semblava mancat d’energia, d’alegria, de vitalitat. Tot plegat dins la sensació que la recuperació d’aquest títol s’ha fet amb fidelitat a la data de la seva estrena.
