t-Error

Per a un autor jove  bregat a les sales alternatives , l'oferta d'estrenar al TNC, dintre del projecte T6, és  alhora una oportunitat i un repte que pot paralitzar la seva màquina creativa deixant-lo literalment en blanc. Què fer? Què escriure? Personatges? I què fer amb els personatges? Doncs aquest pànic davant de la pàgina en blanc no es un recurs de ficció sinó la situació que va viure Jordi Oriol, que firma l'obra i direcció de  't-ERROR'.  La impotència , el bloqueig de l'escriptor el porta a un bucle que només es va desenredant  mica en mica jugant amb el teatre mateix, amb les aspiracions de l'autor (ser original, potent) dels actors (fer Hamlet, l'autèntic, el pare) i fins i tot amb la pressió dels encarregats de la producció.  En conseqüència, Oriol ha traslladat a l'escenari el seu procés i la seva angoixa agafant-se com pot a un nucli familiar, i barrejant la suposada ficció amb retalls de realitat. Explicar com no saps explicar alguna cosa és caure en una espiral de repetició i per això aquest t-Error no té gairebé cap més argument que els perfils de la família esmentada, això sí, molt teatral, des de la germana gòtica, al pare vampir  o la mare frustrada i el propi autor que defensa amb ungles, dents i un descontrolat singlot un molt sòlid David Vert. Finalment, el que salva l'espectacle són els llampecs de talent teatral que apareixen en una trama erma. Un talent que és manifesta també en la posada en escena i la direcció d'actors, tots ells entregats i amb un sempre sorprenent Oriol Genis. –Santi Fondevila.