Taràbula

Si sou dels que gaudiu amb l'art excessiu de Carles Santos, no us esteu d'anar al Luz de Gas a veure l'Uma Ysamat, soprano, pianista i actriu que manté un diàleg –cos a cos– amb un piano. La peça, propera a allò sublim, no s'està de clucar-li l'ull al surrealisme i és que allò real i allò imaginari estàn en permanent estat d'alerta en aquest ‘Tarabàbula', un deliri d'allò més concret. Molt recomanable. S.H