La Villarroel ha començat amb bon peu la temporada. La quaranta. Que se sàpiga. 'Teatro para pájaros' és un espectacle 100% Veronese. El director argentí no ha treballat aquí amb el seus actors, però la seva intel·ligència creativa i la ductilitat dels membres de la companyia Histrión Teatro aconsegueixen donar vida a un text que parla de l’amor i el desamor, de les aspiracions professionals i de les frustracions, exposat tot això en un grup de personatges vinculats al món del teatre.
En un espai escènic auster clavat al d’altres espectacles de Veronese, és a dir, una habitació amb una porta i una finestra, una taula, un sofà i unes cadires, assistim a un joc teatral magníficament escrit en el que l’autor i director tracta uns personatges i una situacions dels nostres dies amb la mateixa naturalitat i, per tant, credibilitat, de quan s’endinsava en les versions de Txékhov. Es parla de teatre, hi ha apunts sobre la realitat teatral, però creiem que l’obra va més enllà, perquè estem davant d’un grup de persones que ens fan arribar les vivències amb intensitat, humor i veritat. La gran habilitat de Veronese, i la virtut de la funció, és enganxar-nos a una forma narrativa no lineal amb teatre dins del teatre, amb un salt temporal, i uns perfils humans prou diversos per mantenir l’atenció. És magnifica, la idea d’introduir què passa a l’exterior en l’acció. Els sis membres d’Histrión, en el seu segon treball amb Veronese, fan seves les maneres que proposa el director. Bravo per tots, però destacarem Gema Matarranz, per la presència escènica i perquè d’alguna manera és el centre neuràlgic al voltant del qual es mou l’obra. La proposta mereix una visita. No els defraudarà. –Santi Fondevila.
