Tennessee (W)

La vida de Tennessee Williams és tan o mes interessant que les seves obres perquè està farcida d'una càrrega dramàtica d’alt voltatge. Martí Peraferrer (dramaturg i intèrpret) i Francisco Cerro (director) van veure en les 'Memòries' (Bruguera) publicades per l'autor un projecte teatral que li donés vida damunt de l’escenari, tot extraient fragments del llibre. De fet, el monòleg comença com el llibre: actor i director han imaginat Tennessee Williams a l’habitació d’un hotel a on dicta el relat a una gravadora.
Si l’original no és una biografia corrent, ni segueix un ordre estrictament cronològic, aquest espectacle tampoc. I per això es fixa amb aquells paisatges que d’una o altra manera poden ajudar a perfilar la personalitat de l'autor, alternats amb fragments musicals de l'època. I és molt possible que per qui no ha llegit el llibre, el text resulti prou informatiu i esclaridor, però la voluntat de dramatitzar el que el protagonista recorda traeix el distanciament del record. Williams va escriure aquestes memòries per motius econòmics i malgrat la sinceritat, el relat, d’un gran nivell literari, no reviu el passat sinó que l’explica, els lectors i a si mateix. Si el plantejament inicial, amb un micrófon que tant està a les seves mans com a l’altra punta de l’habitació, resulta poc adequat, la direcció porta a l’actor a manifestar els estats anímics amb exageració, excés d’histrionisme i, per tant, amb poca credibilitat. És la diferència entre ser o representar. Tennessee, com diem, pot ser útil per qui vulgui conèixer allò que va marcar la vida de l’escriptor (des de la seva possessiva mare, la estimada germana Rose, les addiccions múltiples i la promíscua homosexualitat), però teatralment no acaba de funcionar. –Santi Fondevila.