Martin McDonagh és un dels autors més populars del moment. Moltes de les seves obres parlen de personatges de la Irlanda més profunda, més rural, més dura i sempre ens els presenta amb dos nivells. El dels seus actes i el del seu interior. Entre nosaltres hem vist 'La reina de bellesa de Leenane' i 'El tinent d’Inishmore' i ara la jove companyia Ras estrena 'The Lonesome West'. Un drama quasi tragicòmic en el qual es pot matar per un ofensa sobre un pentinat i a on un capellà viu una crisi de fe constant. L’obra gira al voltant de dos germans malavinguts. L’un és un garrepa i l’altre, barrut i cruel. No solament discuteixen sinó que tot sovint es barallen a cops. Com dèiem abans, McDonagh té una especial sensibilitat per crear l’atmosfera adequada per als seus personatges, que es nodreix de la seva part mes fosca i d’una violència latent. I per això és tan important el matís, la visibilitat de l’intangible perquè aquest món violent, ple de frustració, arribi a l’espectador amb tota la seva complexitat. La història és bona i el text funciona, però creiem que potser resulta massa exigent per a una directora novell com Pepa Fluvià, que posa per davant la fúria i el crit. Seguint les seves indicacions, Eduard Buch i Isidre Montserrat, els dos germans, viuen el xoc amb entrega i un esforç interpretatiu considerable, però sense transmetre el que hi ha de solapat en els personatges. Els hi demanaria que rebaixessin la excitació. No obstant, la funció té un bon ritme i un joc escènic ben acabat que fa que valgui la pena acostar-se al Versus. –Santi Fondevila.
