The Sorcerer's Pub

'The Sorcerer’s Pub' és una adaptació/reducció de l’obra original dels britànics Gilbert i Sullivan ('El Mikado', 'Els Pirates de Penzance') produïda com a taller de l’Institut del Teatre que ha tingut la gosadia de saltar a un escenari comercial. No podem jutjar-la amb els mateixos ulls que una producció professional. I no perquè aquesta no tingui ets i uts, sinó perquè en això del teatre l’experiència és un gran què.

No tinc el menor dubte que el millor que han fet els adaptadors i directors de la companyia Sursum ha estat reduir la peça a poc mes d’una hora, ja que deu minuts més haurien estat mortífers. I no ho dic per la interpretació dels joves i entusiastes intèrprets, ni per la direcció escènica de Cristina Cordero, força treballada i amb algunes solucions enginyoses, sinó perquè l’argument i el text de les lletres de l’original resulten francament rovellades pel pas del temps. Altra cosa és la música, aquí també revisada, i amb melodies populars. L’original és una opereta còmica. L’adaptació que ens ensenyen al Versus no fa riure gaire. Diria que perquè el dibuix dels personatges és massa evident des de l’inici i, no ens enganyem, perquè com passa en les escenes del bosc a 'Somni d’una nit d’estiu', de Shakespeare (font d’inspiració dels autors), s’ha de tenir una gran habilitat per fer-les humorístiques. A aquests joves potser els convenia una cosa més agosarada per alliberar energia i imaginació. Els queda camí per córrer.  –S.F.