Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 'The wild party': aquí hi ha marro

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

The Wild Party

'The wild party': aquí hi ha marro

El teatre Gaudí estrena un nou musical

Per Andreu Gomila
Advertising

Roger Berruezo, assegut en un sofà rònec i lletjot del Teatre Gaudí, ens avisa: "La gent fliparà molt". Ens parla, esclar, del projecte en el qual fa dos mesos que treballa, The wild party (La festa salvatge), un musical d'Andrew Lippa estrenat a l'Off Broadway fa tretze anys i que ara arriba a Barcelona de la mà d'una companyia jove i amb moltes ganes de gresca. Ell, aquí, és Black un home de la nit de Nova York, finals dels anys 20, que s'enamora de Queenie (Xènia García), la reina del vodevil. Abans, però, havia conegut la Kate (Maria Santallusia), una exprostituta, a la porta de la discoteca on treballa. I és ella qui el portarà a una festa, una celebració secreta, on hi passaran moltes coses. Una festa on hi ha marro.

Al costat de Berruezo, al sofà vell i descosit, hi tenim la Maria, que també ens avança que la música de Lippa "és brutal". No hem d'oblidar que estem davant d'un musical d'última generació. És un clàssic contemporani, que té molt a veure amb la canallesca de Chicago o Cabaret, però que explica coses noves, introdueix instruments que els 'clàssics' no feien servir, com la guitarra elèctrica, i ofereix tessitures més modernes. Berruezo parla de The wild party com "un repte", ja que mai no havia fet front a un registre com el que demana Lippa. Res a veure, doncs, amb Cop de rock, Què o Hoy no me puedo levantar.

Marialluisa, que és una EGOS Teatre, afegeix que el punt de partida és diferent, ja que el músic i lletrista nord-americà s'inspira en un poema narratiu de Joseph Moncure March, censurat al 1928 pel seu caràcter directe i explícit, i que és la gran influència reconeguda de l'escriptor beat William S. Burroughs. La volada lírica és el que fa realment diferent aquest musical.

Muntar una festa salvatge en un teatre petit com el Gaudí és el més arriscat -i engrescador- de la proposta dirigida per Anna Valldeneu i Filippo Fanò. "Aquí t'ho veuen tot", diu Santallusia. "No pots tossir, no et pots amagar", afegeix Berruezo. El públic, de fet, forma part del xou i el sarau s'estendrà més enllà de l'escenari, tot i que els actors deixen clar que no els violentaran. La proximitat, aquí, és un punt a favor.

Hi haurà tocaments, però res d'explícit, ja els avisem. Hi ha marro, però no pornografia. I disset actors i quatre músics que estan cuinant el que serà, potser, l'èxit de la temporada. The wild party és un gran musical i el material humà que el fa possible a casa nostra, de primer nivell.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising