De: William Shakespeare. Direcció: David Selvas. Dramatúrgia: Sergi Pompermayer i David Selvas. Amb: Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Felix Pons.
'Timó d'Atenes' és un text obert, un experiment sense cadàvers (físics) a l'escenari. Metafísics, tots. L'acció es retira per deixar pas a l'estricta reflexió. La conclusió és poc optimista per a la humanitat. Alguna cosa hi ha de lúcida decepció en l'etapa final de Shakespeare, confirmada després amb la seva última obra: 'La tempesta'. Una peça filosòfica –estructurada en durs discursos morals– que permet fantasiejar amb una conversa entre Timó i EG Lessing, un debat entre un misantrop empíric i un filantrop convençut que va deixar com a testament literari 'L'educació del gènere humà'.
L'estructura oberta de la comèdia trista permet adaptar el text al context que el director cregui més oportú. David Selvas i Sergi Pompermayer han triat un marc contemporani per explicar la caiguda en l'amargor de la traïció d'un home en principi beneït pels déus i els homes. Posada en escena reduïda als personatges essencials per explicar aquest viatge de l'aparença hedonista a l'ascetisme com a forma de protesta radical davant del món. Lliure de necessitats per a ser lliure per pensar i dir tot allò que el compromís davant el pròxim no permet expressar. Austeritat que es manifesta també en allò formal, amb solucions escèniques interessants, com l'ús del flash-back.
'Timó d'Atenes' és també un vehicle perfecte perquè Julio Manrique mostri tot el seu arsenal interpretatiu. Un 'tour de force' físic, mental i emocional que aprofita a fons per demostrar per què és un dels actors de referència del teatre català. Present gairebé tot el temps a l'escenari, sedueix el públic amb la seva convicció per conduir el personatge per tots els estadis de la seva transformació interior. En cadascuna de les seves etapes i parlaments és d'una honestedat conqueridora.
