Trau

Diuen que Guillem Albà va aconseguir un notable èxit amb els seus anteriors espectacles, 'Sketchofrenia' i 'Flirt', dues creacions de clown. A 'Trau', en canvi, ha deixat fluir les influències de l’estirp familiar, la veterana companyia de titelles L’estaquirot, en un espectacle molt ambiciós que fa virtut dels mínims recursos. 'Trau' és un espectacle bàsicament visual que ens vol endinsar en el món d’un personatge peculiar,  amb un perfil que ens recorda l’home de llauna d’'El mag d’Oz',que viu tot sol i que guarda en bosses l’últim moment de qualsevol cosa, fins i tot la vida del seu únic  amic abans que mori (un pallasso).

Teatre d’ombres, d’objectes, de titelles, de clown, també, per traslladar l’espectador a aquest món tan particular. Una feinada en la que la música (Anna Roig) i les llums  (Ignasi Soler i Oriol Ibáñez) són fonamentals i funcionen molt bé. Guillem Albà cerca una poètica pròpia creant imatges suggeridores . A estones ho aconsegueix, sobretot a la part final,  en una escena que recorda els espectacles de Philippe Genty de fa vint anys. Guillem Albà, acompanyat de Blai Rodríguez (el clown) són els intèrprets i el primer firma també la direcció. Molta gosadia per a un espectacle complex. Crec que una mirada externa potser hagués lligat els elements d’aquesta amanida  a la qual li falla el ritme, principalment, en les primers compassos del muntatge. Trau és un espectacle naïf, per moments tendre i poètic, obert gairebé a tots els públics (nens a partir d’onze anys). –Santi Fondevila.