Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La veu d’una generació trencada a l’escenari del Lliure

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear

La veu d’una generació trencada a l’escenari del Lliure

L’obra 'Paisajes para no colorear' viatja desde Xile per capgirar Barcelona amb la companyia La Re-Sentida

Per Time Out en col·laboració amb Teatre Lliure
Advertising

Són nenes, però també les assetgen pel carrer. Canten i ballen amb l’energia que tenen les generacions més joves, però estan trencades per dins. Algunes han patit abusos, altres han perdut a alguna amiga, víctima de la violència de gènere. Són menors, però expliquen històries que cap nena del món hauria d’haver viscut. Sobre l’escenari del Teatre Lliure, 'Paisajes para no colorear' alça una casa de fusta, un nadó de plàstic i una nina inflable amb la boca oberta. Nou nenes s’apropen al públic, fartes de ser “señoritas” i princeses, de ser trepitjades i silenciades. Han vingut per trencar el silenci.

La nova temporada del Lliure comença marcada per un fort caràcter social. Del 31 d’octubre al 17 de novembre, la companyia xilena La Re-Sentida, dirigida per Marco Layera, pren els escenaris per denunciar la violència i l’abús que pateixen les menors a Llatinoamèrica. Una situació que no hauria d’estar normalitzada però que, per desgràcia, és tan comú que ha inspirat ‘Paisajes para no colorear’. Us en donem quatre motius per què no us podeu perdre aquesta obra revolucionària!



Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear

Trencar el silenci

És el torn de les veus silenciades. Ara, al públic li toca callar i escoltar a nou noies d’entre 13 i 17 anys que fan d’altaveu de més de 100 testimonis. Un espectacle ple de màgia, música, dansa i fins i tot humor, en el que es creua la dura realitat de les menors amb relats imaginaris i poètics. La veu de les adolescents crida amb força per donar la seva visió del món i visibilitzar les històries de violència, recollides a partir de casos apareguts a la premsa o d’experiències viscudes per elles i les seves semblants. Pugen a l’escenari i prenen el control per fer molt soroll!

Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear

Amb consciència

'Paisajes para no colorear' parla d’una infantesa en blanc i negre i apunta de ple a la reflexió i al debat. El guió, creat col·lectivament per 140 noies xilenes, posa de manifest la cruesa d’una realitat de violència que afecta a les més vulnerables. Una obra fruit d’un llarguissim treball d’investigació que no deixarà a ningú indiferent.



Advertising
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear

Creuar fronteres

La brutalitat no s’atura. Passa allà, però podria passar aquí. Bullying, abusos, feminicidis i violència cap a les menors, són temes que formen part d’una realitat tan universal però alhora tan silenciada que no sabem fins on arriba. Aquesta obra ens sacseja per recordar-nos que és un mal col·lectiu que només esmenarem amb sororitat, debat i feminisme.



Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear

Una promesa

Marco Layera, fundador de la seva companyia l’any 2008, va endinsar-se en el món del teatre per trencar tabús i reflectir els anhels d’una generació sense veu. De la mà d’altres artistes xilens, ràpidament es va fer sentir. Els seus espectacles 'Tratando de hacer una obra que cambie el mundo' o 'La dictadura de lo cool' han viatjat a més de vint països i han passat per més de cent escenaris, entre ells alguns dels més prestigiosos del món com el Théâtre de la VIlle de París. Ara arriba al Teatre Lliure i promet ser de nou un èxit i, alhora, tota una oportunitat per conèixer la realitat de l’altre costat de l’Atlàntic i fer-la més nostra. 



Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising