Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Una missa per Eva Perón

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Requiem for Evita
© May Zircus

Una missa per Eva Perón

Jordi Prat i Coll fa un musical a La Seca a partir de la mítica primera dama argentina. Parlem amb ell i l'actriu Anna Moliner

Per Andreu Gomila
Advertising

Ell volia fer 'Evita', d'Andrew Lloyd Webber, però no va aconseguir convèncer cap productor. I li va sortir una cosa millor, una missa a la primera dama argentina, protagonitzada per Jordi Vidal, Andreu Gallén i Iván Labanda/Anna Moliner, que s'alternen en el paper principal, que es va estrenar a Temporada Alta 2016 i que, per fi, arriba a Barcelona, a La Seca, per ser més precisos. Jordi Prat i Coll ja havia fet 'Eva Perón', de Copi, el 2004, i no ha abandonat la passió per Evita. Li venia de gust explotar la seva religiositat, el vessant populista, i va pensar que li dedicaria una missa una mica passada de voltes, amb els intèrprets vestits amb xandall Adidas, molt castrista, i superant Lloyd Webber a la catalana, amb Concha Piquer, algun tango, 'Jesucrist Superstar' i 'Els miserables', entre d'altres. Oi que no sabíeu que la mongeta perona es diu així per culpa d'Evita?

Comptar amb Anna Moliner en el paper principal és, a més, un luxe. 'Requiem for Evita' és el segon treball que comparteixen (després d'aquell memorable 'Liceistas y cruzados' al TNC) i ella creu que és el millor que ha fet mai. “Amb 'Liceistas' vaig comprovar que amb en Jordi podia traspassar molts límits i no passava res”, diu l'actriu. I ho explica amb un anècdota: en un assaig va tirar-se a terra i va fer la croqueta, en un rampell; i aquella escena va quedar en el muntatge final. No cal dir que aquí, l'actriu, tant ha fet servir el referent de Madonna cantant el 'Don't cry for me Argentina', com, ehem, Paloma San Basilio.

“Fem el que fem i ho fem a fons... Començo morint-me i després trenquem la funció i després la tornem a trencar”, avisa Moliner. Prat i Coll, de fet, recorda que un crític gironí va escriure que no sabia si era una paròdia o si s'ho creien. Això és el que pretenia. “Per què quan vaig a missa m'ho he de creure?”, es pregunta el director. I tots dos parlen de com la primera dama va construir-se la seva imatge. “Volia ser Marilyn Monrore”, diu Moliner. “A dins, hi ha un travesti”, replica Prat i Coll. “No m'he plantejat el personatge com si fos real, sinó com un personatge que ve de la realitat, com Ricard III o Jesucrist”, aclareix.

El director és un fan del teatre musical, però no és un entusiasta a l'hora de replicar els èxits de Broadway o el West End. Diu que sovint els falta, quan arriben al Paral·lel, “intel·ligència llatina”. Aquí, a més, tindrem conya marinera.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising