Dramatúrgia: Marc Rosich. Direcció: Míriam Escurriola. Intèrprets: Lídia Casanova, Júlia Molins, Iñaki Mur, Mario Silva i Elena Tarrats.
Els bons autors tampoc no l’endevinen sempre i sembla que Marc Rosich travessi una etapa de certa confusió. Després d’aquella innecessària recuperació d’una de les seves primeres obres sobre Copi i Ocaña, Rosich ha lliurat ara a la jove companyia La Hydra una metafòrica faula juvenil que vol parlar del segrest de la societat per part del poder mitjançant el confort i la seguretat.
El conte de Rosich ens presenta cinc nois i noies que semblen sortits d’un relat de l'escriptora britànica Enid Blyton (Els famosos cinc) aquí transmutats en fills il·legítims dels herois del còmic 'Els set magnífics'. La canalla va ser arrabassada de les seves mares quan només eren nadons i confinats, com si estiguéssim en una novel·la d’Alexandre Dumas i salvant totes les distàncies, en un apartament sense finestres que no poden abandonar. Una senyora que podria ser la versió bona de la bruixa de Hansel i Gretel els vigila i els cuida com si fos la seva mare alertant-los sempre dels perills inevitables de l’exterior.
Si els perfils dels joves no tenen cap interès, passa tot el contrari amb la senyora que interpreta fantàsticament Míriam Alamany. Sorprèn la disfunció entre el text adotzenat i trivial dels marrecs, que no poden afrontar una crisi sense menjar crispetes, amb la qualitat teatral dels monòlegs de la tutora, grotesc personatge amb tot el misteri i la fascinació que els manca a la resta. Fins i tot pensem si aquella no pertany a un altre text més ambiciós. Amb aquets vímets, la directora, Míriam Escurriola, tira de tècnica i els actors s’entreguen amb entusiasme a la juguesca en un exercici escolar encomiable. El resultat no canviarà, però creiem que aprofitar la caixa nua del teatre com a presó, milloraria la plasticitat.
