Autor: William Shakespeare. Versió i direcció: Pau Carrió. Interpretació: Pep Ambrós, Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pau Carrió, Pol López, Albert Prat, Mima Riera, Maria Rodríguez i David Verdaguer.
'Enric V' és una història entre dos victòries en el camp de batalla. Amb la primera un príncep de Gal·les s'acomiada de la seva joventut dissoluta; amb la segona un rei d'Anglaterra torna a casa amb una glòria efímera sobre França. Entre les fites militars relatades per Shakespeare, una seqüència per anar sumant pèrdues: el rei i pare Enric IV, amics del passat (Falstaff, Bardolf), companys esdevinguts traïdors (Lord Scroop), més tots els caiguts en la guerra.
Pau Carrió ha despullat el text de tot allò que pogués interferir en aquest fosc retaule que converteix la posteritat en una trista broma. Ha eliminat tots els homes i dones que no li serveixen per explicar la futilitat de la victòria. Compta amb l'estimable ajuda de les escenes protagonitzades per aquells personatges vulgars que exerceixen d'eco irònic dels grans discursos. Una realitat sense honor possible que abandona sense estridències el to còmic per integrar-se en la malenconia general. Un terreny dominat per la presència de David Verdaguer (Pistola), un actor de múltiples registres que es consolida en cada nou projecte. El mirall –finalment també derrotat per la vida– d'un rei que aquí té la creïble figura de Pol López. El dia que redueixi la seva fixació pel gest simètric –dos braços moguts per un mateix ressort emocional–, l'espectador es podrà concentrar més en les seves virtuts interpretatives.
Un muntatge auster, de nuesa elisabetiana i amb una visió contemporània de l'ambigüitat actoral, que culmina amb una brillant solució coreogràfica per a la batalla d'Agincourt. Bell ball de la mort. Un èxit que per primera vegada explica el perquè de la companyia jove del Teatre Lliure.
