Yerma

Teatre
2 de 5 estrelles

Time Out diu

2 de 5 estrelles
De: Federico García Lorca. Dir: Miguel Narros. Amb: Silvia Marsó, Marcial Álvarez, Chema León, María Álvarez, Eva Marciel, Roser Pujol.
 
La versió de Miguel Narros de 'Yerma' aconsegueix un impossible: dubtar de la intocable vàlua dramàtica de Federico García Lorca. Nu, sense els vestits protectors d'una bona direcció d'escena i de millors interpretacions, el text emana un preocupant olor de naftalina. Potser sempre va estar aquí i no vam voler percebre l'olor de poesia marcida. I ha hagut de ser Narros qui ens excités la pituïtària per mal. Només la veu absent d'Enrique Morente la calma i evoca el Lorca del 'quejío' pur.
 
El muntatge –un dels últims de Narros– posseeix un primer tram que sembla deutor del preciosisme de Strehler: exquisida il·luminació i uns pocs elements escenogràfics escollits pel seu impacte cromàtic i estètic. També les interpretacions planen en un to naturalista que tapa les limitacions que després s'exposaran amb insospitada violència. Però arriba el tercer acte (la romeria) i la precària estructura de la suficiència s'ensorra. Fa mutis el naturalisme i entra el simbolisme mal digerit. Un encreuament groller entre Nieva i Távora. Les passions es deslliguen i les actuacions s'extralimiten. Un aquelarre d'actors i actrius perduts en els seus pitjors defectes.
 
El més just per a tots ells és ometre els seus noms. Però 'Yerma' té una protagonista absoluta i una actriu que accepta aquesta responsabilitat. Narros va pensar que Silvia Marsó reunia les qualitats necessàries per carregar amb el personatge. Ella va respondre –i respon encara– amb una entrega desmesurada, amb l'entrega exagerada d'una actriu de cinema mut. Histrionisme ranci que ni tan sols gastava la Xirgu. I així la producció llisca cap a la paròdia d'un Lorca de Sèrie B. Un conte de terror –però sense el seu encant– de Roger Corman, amb la Marsó posseïda per l'esperit de Ligeia.

Publicat

Detalls

També t'agradarà