‘Aida’ al Gran Teatre del Liceu
Si l’òpera és passió, llavors Aida és clarament una de les obres més perfectes de tot el repertori. El Gran Teatre del Liceu enceta una nova temporada amb un dels títols més irresistibles del catàleg de Giuseppe Verdi: una història d’amor impossible ambientada a l’antic Egipte on els protagonistes han d’escollir entre estar junts o separar-se per fidelitat a la seva pàtria.
Aida és una princesa etíop que roman com a esclava a la cort del faraó, i Radamés, el general més victoriós a la vora del Nil, està enamorat d’ella. Etiòpia declara la guerra a Egipte, i la relació dels amants –com passa també a la tragèdia de Romeu i Julieta– es fa impossible, però hi ha una possibilitat que el seu amor perduri. Haurà de ser, però, més enllà de la mort.
El Liceu presenta una producció molt especial dirigida per l’artista d’origen iranià Shirin Neshat, que ha concebut la història com un drama geogràfic on la pulsió de la guerra i l’odi fan impossible l’amor i l’entesa entre els éssers humans.
Aida és una òpera que demanda una escenografia monumental, però Neshat ha volgut buscar a l’interior dels personatges, proposant una Aida més íntima i psicològica banyada en un intel·ligent clarobscur, amb imatges en vídeo i una direcció d’actors cinematogràfica. Però Aida no és només la història: també és la música i la bellesa de les veus, i en aquestes funcions tindrem fins a quatre Aides –la superestrella Anna Netrebko, Anna Pirozzi, Olga Maslova i Ewa Plonka–, i tres Radamés formidables amb...
