Castell de Burriac
Castell de Burriac

Una ruta pel Parc de la Serralada Litoral per viure la història

Un itinerari en què trobarem des de dòlmens fins a jaciments de temps dels ibers i romans i castells medievals

Publicitat

El Parc de la Serralada Litoral no només és un espai excel·lent per gaudir de la natura. Entre la seva vegetació típicament mediterrània amaga múltiples mostres de patrimoni que són exemple que l'ocupació humana en aquest indret ve de molt lluny. Us expliquem 13 d'aquests elements patrimonials, des de dòlmens fins a masies i castells medievals, que queden units entre ells a través de camins senyalitzats; ara bé, ja us avisem que si els voleu conèixer tots necessitareu força hores, i per tant més val que us reserveu diferents dies per anar fent la ruta. Aquest passeig per 5000 anys d'història es troba a cavall entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental. 

AMB LA COL·LABORACIÓ DE BARCELONA ÉS MOLT MÉS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.

1. Cova de la Granota

Iniciem els nostres passos a Vilassar de Dalt, descobrint el lloc on es va trobar l'aixovar funerari més complet de la zona coneguda com a Can Boquet. Es tracta d'una cova excavada l'any 1950 formada per dos grans blocs de granit sobre els quals reposa un altre bloc que fa la funció de coberta, amb dues cambres a nivells diferents on es van fer enterraments fa milers d'anys.

2. Dolmen de Can Gurri

Seguim en temps prehistòrics, però ara hem d'anar fins al terme de Vallromanes per trobar el dolmen de Can Gurri, format per dotze blocs de granit disposats sobre una superfície de set metres quadrats, i que dona com a resultat una cambra quadrangular que s'obre a l'exterior a través d'un passadís de blocs de pedra alineats en paral·lel. Va ser descobert l'any 1952.

Publicitat

3. Dolmen de Castellruf

Es troba dins el terme municipal de Santa Maria de Martorelles, al peu del turó de Castellruf. És un dolmen simple, un monument funerari que mesura 1,60 metres de longitud per 1,50 metres d'amplada, i que presenta una cambra quadrangular que s'obre cap al sud-oest i que conserva quatre lloses verticals i una de la coberta.

4. Dolmen de Céllecs

Encara us esmentem un altre dolmen, el de Céllecs. I és que al Parc de la Serralada Litoral la presència d'aquest tipus de construccions és abundant. En aquest cas ens situem al municipi de La Roca del Vallès, i les característiques de "l'obra" són les següents: 2,25 metres de llargada per 1,55 metres d'amplada, formant una cambra poligonal. Va ser descobert fa 90 anys.

Publicitat

5. Cova de Can Nadal o cova de l'Ermità

A Vilanova del Vallès hi ha aquest gran bloc monolític amb l'interior protegit, a l'est i a la part superior, per una paret natural de roca que sobresurt formant una visera. Se li atribueix un ús sepulcral. Els diferents descobriments han arribat a la conclusió que la cavitat prehistòrica va ser ampliada en època medieval i utilitzada com a eremitori (lloc inhabitat on es retiren una o més persones per fer vida religiosa), i que en època moderna va ser habilitada com a barraca de vinya i també utilitzada pels carboners de la zona.

6. Oppidum iber de la Cadira del Bisbe

Tornem a terres maresmenques, en concret a Premià de Dalt, on, al turó de Dos Pins, hi ha restes del poblat iber batejat com la Cadira del Bisbe. Té una superfície de prop de 30.000 metres quadrats, i per tant era un poblat de dimensions mitjanes. Fortificat, els arqueòlegs calculen que va estar habitat entre els segles VI i I aC. Es troba excavat de manera parcial, observant-se prou bé les restes de la torre, tres cases i la zona superior del carrer.

Publicitat

7. Cova de les Encantades

La trobem al vessant oriental del turó de Montcabrer, a Cabrils, i destaca perquè ja en les excavacions de l'any 1950, dirigides pel dibuixant i arqueòleg mataroní Marià Ribas, s'hi van trobar destrals de pedra, ceràmica prehistòrica, i vasos ibers i campanians. Motiu de diverses llegendes, la cova geològicament correspon a un tafone de grans dimensions. Els tafones s'originen amb la meteorització diferencial del granit, de tal manera que hi ha una dissolució de l'interior i es forma una cavitat relativament esfèrica en indrets secs i amb poca vegetació.

8. Jaciment de Can Tacó

Enclavament de caràcter militar datat entre els segles II i I aC. Actualment entre els termes de Montornès del Vallès i Montmeló, des de l'elevació es té un control ampli de la plana vallesana, així com de la Via Augusta al seu pas per aquesta zona. Can Tacó s’ha interpretat com un conjunt residencial amb una doble funció: la residència d’un personatge rellevant, probablement un militar, que estaria exercint funcions de control i vigilància, i la representació sobre el territori i les poblacions ibèriques de la zona.

Publicitat

9. Via romana de Parpers

Tram al municipi d'Argentona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i la seva denominació, hi ha la creença que els orígens de la via són fins i tot anteriors a l'època romana. Han arribat als nostres dies murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts i un pont.

10. Parc Arqueològic Cella Vinària

Jaciment situat a Teià que permet explicar com s'elaborava el vi a l'època romana a partir de la reconstrucció de dues premses de biga i la conservació de les sales de premsat, dels dipòsits de most, dels cups per trepitjar raïm i de tines de ceràmica semisoterrades per a la fermentació i l'envelliment del vi. El celler romà on ens trobem, anomenat de Vallmora, va estar actiu entre el segle I aC i el V dC.

Publicitat

11. Castell de Burriac

Construcció emblemàtica de la comarca del Maresme, i des de la qual hi ha unes vistes privilegiades, el castell es troba al municipi de Cabrera de Mar en un turó en què també hi ha restes d'un gran poblat ibèric, poc excavat. Pel que fa a la fortificació, també dita castell de Sant Vicenç, sembla que al cim del turó s’establí, ja en temps dels romans, un petit fortí militar com a punt de guaita. La primera documentació que ens mostra l’existència del castell, però, és del 1023. Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l’homenatge, de quinze metres d’alçada, els magatzems i la capella. Posteriorment s’hi feren diferents reformes o ampliacions, però la més important va ser la de Pere Joan Ferrer a partir del segle XV. Cap al segle XVIII el castell es va deixar d’utilitzar definitivament i el 1836 va cessar l’activitat de la capella.

12. Conjunt arquitectònic de Can Carrencà

A Martorelles. Consta de la masia, important propietat agrícola i explotació vitivinícola excepcional com ho testimonia el seu celler; la capella de Sant Domènec, de planta rectangular i una sola nau, que va ser construïda i beneïda l’any 1748 per encàrrec d’Antic de Carrancà; el pou, construït entre final del segle XIX i primers del XX per abastir d’aigua el safareig de la masia; un molí de vent, per bombar l’aigua; i la masoveria.

Publicitat

13. Ruta paisatgística de la vall de Rials

La darrera proposta que us fem al Parc de la Serralada Litoral es troba a cavall d'Alella i de Teià, i es tracta d'una conca de 200 hectàrees amb una xarxa hidrogràfica que roman intacta. En el trajecte trobem un devessall de mines, pous, basses, sots d’aigua, coves de sauló i barraques de vinya que formaven un complex sistema d’enginyeria civil que tenia per objectiu treure el màxim rendiment de l’agricultura, tant de regadiu com de secà. A això cal sumar que la vall de Rials és un contrafort obert al mar amb balconades i miradors excepcionals.

Per a més informació, consulteu l'enllaç.

Recomanat
    Més de escapades
      També t'agradarà
      També t'agradarà
      Publicitat