Anoia, viatge al Miocè

Quan arribem a l’Anoia ens dirigirem als Hostalets de Pierola. Potser serà la primera vegada que trepitjarem aquest indret, i quan ho fem estarà bé pensar que abans de nosaltres aquí ja hi ha hagut moltíssima vida! I és que per aquestes latituds s’hi ha descobert les restes paleontològiques del Miocè — període que va des de fa 23 milions d’anys fins a fa 5 milions d’anys — més importants de tot Europa! Entre les troballes hi ha rellevants restes de primats miocens. És per això que als Hostalets hi ha el CRIP, el Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica. Té com a missió principal la posada en valor i la divulgació de la extraordinària riquesa i importància paleontològica del Miocè existents al municipi, compta amb un espai expositiu i organitza activitats divulgatives per a totes les edats. El CRIP també ha posat en marxa una proposta d’itineraris amb APP pel territori, les P@leo_rutes. Allò més antic i el més modern es troben als Hostalets de Pierola.

Un bon lloc per esmorzar és a l’alberg Can Roviralta, que forma part del mateix CRIP. I tot seguit, cap a Capellades!

El Museu Molí Paperer de Capellades protagonitza la nostra següent aturada. És un dels museus sobre paper més complets del continent, i es troba en un molí del segle XVIII. I és que Capellades i els seus entorns varen ser, sobretot als segles XVIII i XIX, un gran espai de producció paperera, especialment de paper de barba i de paper de fumar. El Museu Molí Paperer conserva un fons format per eines, maquinària per a la fabricació del paper de manera tradicional, caràtules, tampons de fusta, papers i documents que van des del segle XII fins a l’actualitat... A l’elegància de l’edifici – blanc, de quatre plantes i amb moltes finestres i finestretes, algunes de les quals servien perquè passés corrent d’aire i així s’assequés el paper– s’hi suma, a l’exterior, la presència de la Bassa, una font natural d’on brolla un cabal de 12 milions de litres diaris, usats en el seu moment com a energia per al funcionament dels 16 molins paperers que varen arribar a treballar en aquesta zona.

Podeu dinar si us ve de gust en algun dels restaurants que ofereixen en la seva carta l’arròs paperer, una recepta recuperada fa pocs anys i estretament lligada a la feina als molins paperers d’aquestes terres. Nosaltres hem triat el restaurant Camí del Castell, a La Pobla de Claramunt, ja que en aquesta població hi farem la darrera visita.

L’Anoia va ser espai fronterer, i conseqüentment un indret on els castells varen adquirir una importància estratègica cabdal. De tots els que avui es conserven, ens enfilarem al de Claramunt. Se’n tenen referències des del segle X, i mil anys més tard es va reformar a fons, fent d’aquesta fortalesa un lloc ideal per descobrir com eren aquelles magnes construccions. Hi veurem les diferents estances, les torres defensives, les muralles esglaonades, i l’església de Santa Maria, de factura romànica. El castell domina el punt on el congost del riu Anoia s'obre a la conca d'Òdena, unes belles panoràmiques que fan que la caminada per arribar al cim, mitja hora des del centre de La Pobla de Claramunt, quedi del tot recompensada. Podeu ampliar informació a través de l’APP Anoia, terra de castells, i si encara us queda temps us proposem fer alguna de les rutes històriques que s’han presentat aquest mateix any.