Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Escapada a les Muntanyes de la Costa Daurada i la Serra de Llaberia

Escapada a les Muntanyes de la Costa Daurada i la Serra de Llaberia

Un interior de la Costa Daurada verd i ple d'atractius

Ermita de la Mare de Déu de l'Abellera
©Rafael López-Monné
Per Xavier Amat |
Advertising

En un obrir i tancar d'ulls podem passar de banyar-nos a Cambrils, Salou o Miami Platja, a trobar-nos pedalant per muntanyes verdes, creuant petits pobles encalmats, i aturant-nos en fonts d'on raja aigua fresca i pura. Així de variada és la Costa Daurada, i especialment la comarca del Baix Camp, amb les Muntanyes de Prades i les serres de Llaberia i de Pradell-l'Argentera com a espais de natura ideals on passar les properes 48 hores.

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL PATRONAT COMARCAL DE TURISME MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA

Tarda dia 1: Capafonts, la Mussara i l'Abellera

350 quilòmetres quadrats de zones boscoses i agrícoles són amb els que compta l'àmbit geogràfic de les Muntanyes de Prades. Se'ns fa difícil doncs triar per on començar, però ho podem fer per exemple a Capafonts, poble tranquil i amb bones panoràmiques dels entorns, i que compta com a principal reclam amb un forn de pa. Tal com ho llegiu. Però és que es tracta d'un forn del segle XIII! Es troba situat als baixos de la Casa de la Vila, i formava part d'un conjunt més ampli, però la part que avui podem veure està museïtzada i molt ben conservada. Va estar en funcionament fins no fa pas gaires anys, el 1985, i per tant es tracta d'una "raresa" a Catalunya i amb un valor patrimonial d'excepció. Al poble també hi trobarem uns interessants rentadors.

Mitja hora de cotxe ens separa de la Mussara, un llogarret despoblat des de l'any 1959. Les panoràmiques sobre el Camp de Tarragona són boniques, però potser allò que més ens atrau de l'indret és el seu aire romàntic i enigmàtic. La Mussara pertany al municipi de Vilaplana, i enmig de les ruïnes s'alça amb força l'església i el seu campanar de mitjans del segle XIX.

Podem seguir la tarda anant fins a l'ermita de l'Abellera, a dos quilòmetres de Prades. La construcció data de l'any 1570 i està incrustada en una cinglera tot aprofitant una cova existent, per la qual cosa és una ermita i un indret singular i de gran atractiu, per la balma i també per les terres vermelloses. S'hi venera la patrona dels apicultors catalans, i la corona de la Mare de Déu (normalment no la du posada) té cinquanta abelles de plata, amb la seva reina i l'escut de Prades al capdamunt.

Al capvespre podríem arribar-nos a Prades, i així descobrir la vila vermella mentre el sol ens va dient adéu, el que encara li atorga un més gran atractiu. I és que les pedres vermelloses són predominants a l'església, la muralla, moltes de les cases... Prové (com acabem de comprovar a l'Abellera) de les pedres que hi ha a les muntanyes dels voltants. La plaça Major és encantadora, i a més a més hi ha un dels símbols de la vila, la font esfèrica renaixentista. Cal fer un passeig tranquil per aquesta població emmurallada, i descobrir-hi també les restes del castell, els portals romànics, o la torre de defensa quadrangular.

Mont-roig del Camp
© Joan Capdevila

Matí dia 2: Miró i Mont-roig del Camp

Al matí ens desplacem a Mont-roig del Camp per tal de conèixer els carrers que durant anys varen veure passar un vianant de renom, el pintor Joan Miró. Després de conèixer la trama urbana i la llum especial de Mont-roig que tant va captivar l'artista, fem cap al Centre Miró, un centre d'interpretació ubicat a l'església vella, amb algunes reproduccions dels quadres de Miró i documentals sobre la seva persona, i també s'hi explica la seva relació amb la localitat. Miró descobrí a Mont-roig el món del camp, de les vinyes, en definitiva de la natura. El geni va arribar a manifestar que tota la seva obra havia estat concebuda a Mont-roig.

Tot seguit ens desplacem a un altre lloc de visita totalment recomanable si ens estem movent per aquesta zona. A ponent de la població hi ha una muntanya, quasi es podria dir una immensa roca, que s'alça enmig de la plana. El seu color és vermellós -d'aquí el nom de Mont-roig. Hi ha estacionament per deixar el cotxe al peu mateix de la roca, i així només haureu de pujar el darrer tram. I al cim, tot un món! Dues ermites, la de la Mare de Déu de la Roca, de gran devoció a Mont-roig, i la de Sant Ramon de Penyafort. De la primera, com s'indica a les mateixes construccions, se'n tenen referències des de l'any 1230, i de la segona des de 1586. En tot cas el conjunt està assentat sobre un castell anterior. És un mirador magnífic, únic, espectacular. I encara més si prenem el sender de l'Areny. A més a més descobrirem unes formacions rocoses d'allò més curioses, juganeres, i se'ns dubte esculpides a cops de vent. El conjunt arquitectònic de les ermites, que sembla suspès fent equilibris dalt la muntanya, també és ben singular. La de Sant Ramon és al capdamunt, rectangular i blanca, mentre que la de la Mare de Déu de la Roca, una mica més avall, suma diversos edificis, amb fragments de paret vermella i d'altres blanca, i és un santuari on s'hi venera la imatge de la Mare de Déu esculpida el 1980 per l'artista local Francesc Javaloy.

Advertising
Duesaigües Sant Miquel d'Escornalbou
© Rafael López-Monné

Tarda dia 2: la Serra de l'Argentera

Ben dinat anem fins a Riudecanyes, a la Serra de l'Argentera. En el terme municipal hi tenim diversos punts d'interès. L'un és el Centre d'Interpretació dels Fruits del Paisatge. Es troba a les antigues instal·lacions de la Cooperativa Agrícola del municipi, i el seu objectiu és donar a conèixer com la gent del Baix Camp interior s'ha adaptat al territori al llarg dels segles i els molts productes de qualitat que ha sabut extreure d'aquestes terres. Ho fa a través d'audiovisuals, plafons i jocs interactius que fan d'aquesta una visita divertida i apta per a totes les edats.

I l'altre gran atractiu és el castell de Sant Miquel d'Escornalbou. De fet se'n diu Castell Monestir ja que fou habitat per monjos agustinians primer, i per franciscans després. Vingueren, però, les desamortitzacions i dècades més tard l'època en què la burgesia benestant adquiria edificis històrics i els adaptava al seu gust per a fer-ne la seva residència. Així que Eduard Toda el comprà i el reconstruí el seu gust. Sant Miquel d'Escornalbou és avui el resultat d'una barreja d'èpoques i d'estils de tota mena, que val la pena conèixer.

Pratdip
© Rafael López-Monné

Matí dia 3: els dips, éssers mitològics

El tercer dia el passarem descobrint la Serra de Llaberia i sobretot un dels seus pobles més bonics: Pratdip. El nom de la població es deu a la llegenda dels dips, uns gossos negres i vampírics que haurien desaparegut al segle XVIII. Aquests éssers mitològics figuren en l'escut de Pratdip i tenen un monument a l'entrada del poble, com a protecció per als seus habitants.

Històries a part, Pratdip mereix fer-hi un bon recorregut. Ja de lluny ens pot facilitar fotografies de postal, mentre que quan ens hi endinsem descobrirem uns carrerons de regust medieval, i que es van enfilant fins a la Ca la Torre, una torre defensiva dels segles XIII o XIV que formava part de la muralla. Allí mateix hi ha l'església de la Nativitat de Santa Maria, que s'ha anat modificant al llarg dels segles però les primeres referències de la qual són de mitjans del segle XII. I tampoc gaire allunyada del temple una altra torre defensiva, la del Capet, s'alça esplendorosa amb els seus 16 metres d'altura i amb la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional sota el braç des de l'any 1985. L'envelleix encara més el fet d'estar acompanyada per un portal molt ben conservat, amb arc de mig punt i que era la porta d'accés a l'interior del recinte emmurallat. I no us costarà gaire de trobar si seguiu voltant una immensa roca, o escarpat turó, que de fet corona la silueta de Pratdip, i, al capdamunt, les restes del castell medieval. Des d'aquí, i des d'altres punts del recorregut, són visibles els horts dels voltants, amb certa bellesa per la seva disposició.

Advertising
Crestes de la Seda serra de Llaberia Pratdip
© Rafael López-Monné

Tarda dia 3: un centre d'interpretació de la Serra de Llaberia

A Pratdip mateix hi trobareu bons llocs on dinar. I a la tarda podeu entrar al Centre d'Interpretació de la Serra de Llaberia, a la plaça de l'Església, amb una atractiva presentació i tres espais temàtics. En el primer us informaran dels valors naturals i culturals de la Serra, i els seus serveis, infraestructures, i les activitats turístiques que s'hi ofereixen. Un segon espai està centrat en el municipi de Pratdip, mentre que en el tercer us endinsareu en una atmosfera misteriosa, i hi coneixereu quatre històries màgiques i mitològiques de la Serra de Llaberia.

Arribem al final de l'escapada. Ara, si no teniu pressa i encara us queda corda, us recomanem fer una passejada pels camins dels voltants de la localitat, i així comprovar en viu algunes de les coses sobre la Serra que heu acabat de veure o llegir al Centre d'Interpretació.

Equipaments culturals

Museus i institucions, Història

Centre d'Interpretació dels Fruits del Paisatge

El trobem a l'antic edifici i molí de la Cooperativa de Riudecanyes, i hi podem conèixer històries i tradicions de les terres un xic apartades del mar de la Costa Daurada, en especial les del Baix Camp. A través d'audiovisuals, plafons i jocs interactius ens endinsem als paisatges d'interior i als productes que donen aquests terrenys.

Què fer, Espais per a celebracions

Castell Monestir d'Escornalbou

Un castell si més no peculiar, de l'època en què la burgesia benestant adquiria edificis històrics i els adaptava al seu gust per a fer-ne la seva residència. Eduard Toda rehabilità un monestir fundat l'any 1153, amb excel·lents panoràmiques sobre la comarca. Així, Sant Miquel d'Escornalbou és meitat un luxós habitatge senyorial de principis de segle XX, meitat restes d'un edifici religiós remarcable en els seus temps.

Advertising
Museus i institucions, Història

Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades

A través de mitjans audiovisuals i d'un recorregut museogràfic basat en diversos mòduls interactius que proposen un joc amb els sentits, el visitant va descobrint les característiques de l'espai natural i cultural de les muntanyes de Prades.

Advertising