Escapada al Bages: història, natura i pobles de postal

Acabades de bufar les 40 espelmes, a Can Miliu gaudeixen de la seva feina com el primer dia, amb un tracte amable, proper i familiar, i sobretot amb un menjar per llepar-s’hi els dits, basat en la cuina catalana i producte de proximitat. A més a més parlem d’un restaurant molt complet, amb espais també per a celebracions, per a dinars d’empresa, o amb terrassa molt aprofitada pels fumadors i quan arriba el bon temps.

Tot i que Santpedor ja queda força lluny de la costa, al restaurant Tesi hi podreu provar un bon peix i ben elaborat, ja sigui una sopa de pescadors amb fruits del mar, o un rap amb puré d’albergínia i dolç de tomàquet. Els carnívors també xalareu amb els plats: magret d’ànec, espatlla de cabrit al forn, civet de senglar... Sempre, això segons disponibilitat del mercat i temporada. Un restaurant amb una molt bona relació qualitat-preu, amb mestratge als fogons.   

Si tanqueu els ulls i us poseu el menjar a la boca, tranquil·lament podreu pensar que us trobeu en un restaurant a primera línia de costa. Però no, esteu a Sant Fruitós del Bages, a Can Ladis, un restaurant que basa la seva oferta en el peix i el marisc, i on podreu degustar calamarcets de costa saltejats, rap ros a la marinera amb cloïsses, paelles, calderetes, sarsueles... En fi, que si sou de mar i quan estigueu al Bages enyoreu la salabror, feu cap a Can Ladis!   

Al capdavant de l’Ospi –i d’aquí el nom del restaurant– hi ha Òscar Piedra, cuiner experimentat i guardonat, i que proposa dues línies de cuina: per un costat l’anomenada cuina en miniatura, que se serveix al bar-cafeteria, i per un altre plats d’alta qualitat gastronòmica, basats en la cuina de mercat però elaborats des d’una perspectiva personal, d’autor. Ofereix menús a preus diversos, i també servei de càtering, espais per a celebracions...  

Amb el nom del restaurant ja us podeu imaginar que hi podreu menjar pastes i pizzes. Però no només. El Raviolo va molt més enllà i pot ser una tria excel·lent per fruir d’un arròs negre, d’un morro de bacallà o d’un magret d’ànec. Productes de temporada de primera qualitat i pasta elaborada a diari en obrador propi, al centre de la capital del Bages.

La finca de Cal Jan Bastardas data del segle XVIII i ofereix unes magnífiques panoràmiques de la muntanya de Montserrat. A l’exterior hi ha jardí i piscina amb terrassa, mentre que l’interior té quatre habitacions, llar de foc, i tots els instruments necessaris per passar uns dies sense pràcticament moure-us d’aquest paratge. Ara, si necessiteu alguna cosa de menjar, sapigueu que a pocs metres hi ha una casa on venen productes ecològics i càtering.

El nom li ve donat perquè antigament allà on avui us podeu allotjar s’hi guardava el vi. D’olor de celler ja no en sentireu, però sí que podreu gaudir d’una excel·lent casa rural des de la qual hi ha uns paisatges magnífics, i amb disponibilitat de piscina, barbacoa, hort, terrassa, jardí... A dins de la casa tampoc hi hem trobat a faltar res, i al costat mateix hi ha una masia amb granja que segur que farà les delícies dels petits. Ens n’oblidàvem! La casa té capacitat per a 6 persones, es lloga sencera, i admet animals domèstics.  

Casa en el casc urbà de Talamanca amb una capacitat d’entre 8 i 10 persones, dividida en dues plantes diferenciades: en la primera hi ha una sala-menjador, cuina, bany, terrassa, dues habitacions de matrimoni i una habitació individual; en la segona hi trobareu un espai tipus loft, amb sala menjador, cuina americana, un llit de matrimoni, un sofà-llit i un bany. La terrassa compta amb barbacoa. Habitualment es lloga la casa sencera, però segons el nombre de persones també és possible ocupar una de les dues plantes.

Hotel de ciutat proper a la zona lúdica de Manresa, sense grans luxes però amb totes les comoditats tant si hi feu estada per oci com per temes de feina. En aquest segon cas, destacar les diverses sales de convencions i de reunions de què disposa. Habitacions ben equipades i restaurant molt correcte, que ofereix cuina catalana i de mercat. Un quart de segle fa que tots aquells que volen allotjar-se a la capital del Bages troben les portes obertes de l’hotel Els Noguers.

És el càmping que es troba més a prop de la capital del Bages, i per tant un lloc ideal com a punt de partida per fer visites a Manresa i a molts altres llocs d’interès que queden ben a la vora. La instal·lació ret homenatge amb el seu nom a un dels socis fundadors de la Unió Caravanista de Catalunya, entitat que gestiona el càmping, i disposa d’àmplies parcel·les, poliesportiu, piscina, local social, parc infantil... 

El coliseu municipal manresà registra una activitat frenètica, que abasta espectacles de totes les disciplines imaginables, formació i un servei educatiu. Ah: i bar-restaurant. Som en un edifici noucentista dels anys 20 que va tancar als 80 i que va ressuscitar el 2007 com a teatre-auditori gràcies a allò que en diuen la societat civil. A la sala gran hi caben més de 800 ànimes; a la petita, polivalent, unes 200. El gestiona l’associació El Galliner i atrau uns 75.000 espectadors cada any.

L’heroi de la desfeta del 1714, el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, va néixer el 1660 en aquesta casa de família rural rica, que ha canviat ben poc des de llavors. L’edifici ja existia al segle XVI, però el clan el va comprar i reformar al següent; cal contemplar-hi la finestra gòtica i les pintures del XVIII, sobre el cicle d’Ester. Allotja una mostra sobre l’època, la vila, l’estirp i l’home, i, també, l’arxiu municipal i el museu local moianesos. Pertany al Museu d’Història de Catalunya.

El complex complex cultural i lúdic de la La Fundació Catalunya – La Pedrera a prop de Manresa us convida a anar-lo assaborint a poc a poc, sense ennuegar-vos: el monestir romànic de Sant Benet de Bages, la Fundació Alícia, els horts ecològics, l’hotel, amb els tres restaurants –un, amb estrella Michelin–, i amb espai per a esdeveniments i trobades... Recapitulant: art, cuina i natura per a tots els públics i gustos –i butxaques–, lligats des del 2007 en una salsa aromàtica. Com la tastareu?

Inèdit i difícil d’explicar. Abstracte i, alhora, palpable. I amplíssim: tota una comarca. Però ¿què carai és un geoparc? Un parc geològic i miner. Un museu a l’aire lliure que inclou quasi tots els municipis bagencs més Collbató (Baix Llobregat Nord), amb cinc punts d’informació i nou centres: les coves del Salnitre, les del Toll, Montserrat, Sant Llorenç, La Culla, Súria, el Museu de Geologia Valentí Masachs, Sallent i Cardona. El recorren dues rutes: de Moià a Cardona i de Moià a Collbató.

Sou sobre l’últim pam de Principat que va sucumbir als Borbons el 1714. El refugi de vescomtes, comtes i ducs de Cardona durant set segles, “reis sense corona” per l’or blanc –la sal–, és una mola imponent amb dos grans tresors: la divina col·legiata romànica de Sant Vicenç i la torre de la Minyona. S’hi afegeixen un claustre gòtic, els baluards del XVII... Alberga un parador, museïtzat fa poc, i constitueix, tot ell, un monument del Museu d’Història de Catalunya. Amb tot el que suposa.

No tanca mai dels mais. Exposa la flor i nata del patrimoni de l’abadia, aplegat des de la devastació napoleònica. Va néixer el 1963, però prové del 1911, amb els objectes de l’expedició al Pròxim Orient del monjo Bonaventura Ubach. Les sales modernistes de Puig i Cadafalch mostren, en dues plantes, molta pintura dels segles XIX i XX –i antiga, i contemporània–, icones bizantines, orfebreria, peces arqueològiques del món bíblic i Nigra Sum, sobre les peripècies de la marededéu.