Escapada al Bages: tresors de Cardona i Súria

Apunten els propietaris d'aquest restaurant manresà que el seu desig és oferir plats de qualitat a preus raonables i amb un bon servei. Per aconseguir-ho, s'envolten d'un equip jove però preparat, i disposen d'un menjador a la carta i d'un ampli espai de bufet lliure (tots els migdies, festius inclosos, i els divendres i dissabtes a la nit). Si sou dels de carta, trobareu excel·lents plats de mercat tant de carn com de peix.

A les portes del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, el restaurant Les Voltes de Talamanca presenta unes excel·lents panoràmiques des de la seva terrassa –lloc excel·lent per esmorzar o fer l'aperitiu– i un interior íntim i acollidor. Ofereix tant menús diaris com de caps de setmana, amb plats de cuina tradicional i de qualitat. Podeu demanar conill a la cassola, lluç amb samfaina o cuixa de pollastre a la brasa, per posar només alguns exemples de segons plats.

Restaurant i hotel rural amb encant, ubicat en un antic molí molt ben conservat. Aposta 100% pels productes de la terra, en especial pel vi, amb una carta diferent per a cada temporada, i per l'oli. Però no es pot oblidar, és clar, el menjar, amb plats també diferents a cada estació. En quant a plats de 1714 hi trobareu, tots els dies de la setmana, l'escudella de carbassa, el bacallà amb mel i la tortra de ahendra, entre d'altres.

Quant mató, a la carta! Amb mel, amb xocolata, en flam. I en amanida de tomàquet amb olivada. El ja emblemàtic restaurant del poble matonaire per excel·lència és als peus del massís sagrat, als ditets del qual quasi es pot fer pessigolles. El germà de la mestressa, Roger Costa, és un dels quatre artesans que hi fabriquen el preuat or blanc, amb la marca Can Florí. Fa cuina de casa amb brasa de carbó d’alzina. Per a la gent blaugrana, El racó del culer. Esmorzars de forquilla i calçotades.

Amb el nom del restaurant ja us podeu imaginar que hi podreu menjar pastes i pizzes. Però no només. El Raviolo va molt més enllà i pot ser una tria excel·lent per fruir d’un arròs negre, d’un morro de bacallà o d’un magret d’ànec. Productes de temporada de primera qualitat i pasta elaborada a diari en obrador propi, al centre de la capital del Bages.

Conegut durant molts anys com l'Hostal del Camp, l'hotel és en l'actualitat un quatre estrelles que disposa d'un restaurant de cuina tradicional i de proximitat. Hi ha piscines i jardins, ideal tant per si hi aneu amb canalla com si hi voleu muntar una celebració especial. Envoltat de tranquil·litat i amb moltes possibilitats de practicar turisme actiu ben a la vora.

L'antic corral d'una masia pairal de fa cinc segles es va reformar de dalt a baix i avui és un fenomenal allotjament rural que podeu llogar per habitacions o bé tot sencer. I amb diversos valors afegits, com ara tenir un restaurant de cuina tradicional catalana a la mateixa finca, el que us permetrà, si ho desitgeu, demanar estada en règim de mitja pensió o de pensió completa. O poder visitar un celler on hi ha nou tines i amb botes de roure del segle XIV. La masia disposa de cinc habitacions, tres de dobles i dues de quàdruples.

Des del segle XIX, Ca l'Arturo ha acollit tot tipus d'activitats agrícoles pròpies de la zona rural en què es troba. De fet, encara està voltada de bosc, horts i camps. Tot i pertànyer a l'explotació agrícola i ramadera de Can Carné, des de fa uns anys ha estat restaurada i avui és una casa pairal amb capacitat per a una desena de persones amb sala de jocs, piscina, jardí i barbacoa. És el que necessiteu si busqueu un espai ampli i còmode per passar el cap de setmana amb bona companyia.

Preciós, a Cardona, nascut de la conversió de l'escola de les Carmelites Vedrunes, un edifici del segle XIX, en hotel. Cuidant els detalls, i amb predomini de colors clars i pastel, el Bremon és un oasi de tranquil·litat, amb 19 habitacions confortables, i també amb l'opció de llogar apartament. Al seu acollidor cafè s'hi serveixen algunes menges, com  creps, entrepans o taules de formatges. 

Hostal senzill i de tracte familiar en ple Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Ideal per emprendre excursions per la muntanya serrada i, també, per desconnectar uns dies embadalint-se amb les panoràmiques que ofereix. Al restaurant hi serveixen cuina catalana moderna i de temporada, amb especial atenció als productes de la comarca.

El coliseu municipal manresà registra una activitat frenètica, que abasta espectacles de totes les disciplines imaginables, formació i un servei educatiu. Ah: i bar-restaurant. Som en un edifici noucentista dels anys 20 que va tancar als 80 i que va ressuscitar el 2007 com a teatre-auditori gràcies a allò que en diuen la societat civil. A la sala gran hi caben més de 800 ànimes; a la petita, polivalent, unes 200. El gestiona l’associació El Galliner i atrau uns 75.000 espectadors cada any.

L’heroi de la desfeta del 1714, el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, va néixer el 1660 en aquesta casa de família rural rica, que ha canviat ben poc des de llavors. L’edifici ja existia al segle XVI, però el clan el va comprar i reformar al següent; cal contemplar-hi la finestra gòtica i les pintures del XVIII, sobre el cicle d’Ester. Allotja una mostra sobre l’època, la vila, l’estirp i l’home, i, també, l’arxiu municipal i el museu local moianesos. Pertany al Museu d’Història de Catalunya.

El complex complex cultural i lúdic de la La Fundació Catalunya – La Pedrera a prop de Manresa us convida a anar-lo assaborint a poc a poc, sense ennuegar-vos: el monestir romànic de Sant Benet de Bages, la Fundació Alícia, els horts ecològics, l’hotel, amb els tres restaurants –un, amb estrella Michelin–, i amb espai per a esdeveniments i trobades... Recapitulant: art, cuina i natura per a tots els públics i gustos –i butxaques–, lligats des del 2007 en una salsa aromàtica. Com la tastareu?

Inèdit i difícil d’explicar. Abstracte i, alhora, palpable. I amplíssim: tota una comarca. Però ¿què carai és un geoparc? Un parc geològic i miner. Un museu a l’aire lliure que inclou quasi tots els municipis bagencs més Collbató (Baix Llobregat Nord), amb cinc punts d’informació i nou centres: les coves del Salnitre, les del Toll, Montserrat, Sant Llorenç, La Culla, Súria, el Museu de Geologia Valentí Masachs, Sallent i Cardona. El recorren dues rutes: de Moià a Cardona i de Moià a Collbató.

Sou sobre l’últim pam de Principat que va sucumbir als Borbons el 1714. El refugi de vescomtes, comtes i ducs de Cardona durant set segles, “reis sense corona” per l’or blanc –la sal–, és una mola imponent amb dos grans tresors: la divina col·legiata romànica de Sant Vicenç i la torre de la Minyona. S’hi afegeixen un claustre gòtic, els baluards del XVII... Alberga un parador, museïtzat fa poc, i constitueix, tot ell, un monument del Museu d’Història de Catalunya. Amb tot el que suposa.

No tanca mai dels mais. Exposa la flor i nata del patrimoni de l’abadia, aplegat des de la devastació napoleònica. Va néixer el 1963, però prové del 1911, amb els objectes de l’expedició al Pròxim Orient del monjo Bonaventura Ubach. Les sales modernistes de Puig i Cadafalch mostren, en dues plantes, molta pintura dels segles XIX i XX –i antiga, i contemporània–, icones bizantines, orfebreria, peces arqueològiques del món bíblic i Nigra Sum, sobre les peripècies de la marededéu.