Escapada al Vallès Occidental: de l'Edat Mitjana al Modernisme

Potser a vegades no ens acaba de fer el pes la idea de quedar-nos a dinar en el restaurant que hi acostuma a haver en tot museu important. A La Terrassa del Museu, situat al terrat del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), hi podem fer cap sense dubtar que hi menjarem millor que bé. Hi fan una cuina de qualitat, elaborada, gustosa, i que pot anar des d'una amanida amb formatge cendrat d'Ullastrell, fins a un steack-tartar de vedella amb tòfona blanca del Piamont.

Cuina amb la signatura de Montse Estruch, basada en la tradició de casa nostra però amb àmplies mires, i amb una clara aposta perquè seure a taula es converteixi en un mar de sensacions. D'aquesta manera, al cor de Vacarisses i amb la muntanya de Montserrat al fons presidint-ho tot, podreu gaudir d'uns sabors i unes presentacions exquisides, en un ambient cuidat al detall, ja sigui prenent taula a la sala, a la terrassa o al pati.

Singular espai gastronòmic de la mà d'un jove però experimentat xef, Joan Sala, i que ve a ser la continuació de El niu del mussol, restaurant obert pels seus pares (no caldrà que sigueu un Màrius Serra per descobrir la relació entre les paraules "mussol" i "lossum"). Cal reservar prèviament, i un cop ho hagueu fet podreu gaudir d'una cuina moderna i d'autor, i que a més es fa a la vista dels clients.

Cèntric, situat en un carrer de vianants, i petitet (millor reservar amb antelació). En una pissarra hi escriuen els suggeriments del dia, i és bo de fer-hi cas (tot i que qualsevol plat el trobareu deliciós). Us recomanem els insuperables raviolis de foie amb salsa de ceps i tòfona blanca, i també hi té molta tirada el tàrtar. Excel·lent bodega, amb vins de la terra.

Modernitat i tradició es donen la mà en aquest restaurant de Viladecavalls. Menús per triar i remenar, i per a diverses butxaques. Proveu el culant d’ou amb patates i pernil ibèric, o la pallardina a la planxa amb puré trufat. Tenen diversos plats del segle XVIII, segons disponibilitat de mercat.

Tot i que el Vallès Occidental és una comarca amb una alta densitat de població i amb moltes vies de comunicació que hi passen, a l'Exe Parc del Vallès hi trobareu tranquil·litat i descans, sense estar gaire lluny de les principals autopistes del país. És un hotel molt preparat per a la gent de negocis, però sense estar renyit amb els que hi vagin per oci i turisme. A l'estiu s'hi pot gaudir de la piscina exterior i la zona de jardí.

Ideal si el gruix de les vostres visites és a Terrassa. Deixeu el cotxe i desplaceu-vos a peu o amb transport públic per aquesta ciutat plena de modernisme i d'atractius. El Terrassa Park és un tres estrelles en què no hi manca de res, confortable, càlid i sense grans luxes, i amb una cafeteria on hi podreu dinar qualsevol dia de la setmana a bon preu. L'establiment organitza algunes activitats, com per exemple el mes de juny un taller de coques de Sant Joan, o prepara completes festes infantils. 

Inaugurat el 1992, l'hotel terrassenc per antonomàsia ja s’albira des de la C-58, per la situació estratègicament de la que gaudeix: a la part baixa de la rambla, entre l’autopista i l’estació dels FGC. L’original planta circular de la que disposa, permet que les 110 elegants habitacions insonoritzades gaudeixin de llum natural. Interessants, el restaurant Mun, d’estil minimalista, on Santi Ortiz fa “cuina evocativa”, i el balneari Oquo, un espai de relaxació, estètica i salut, ideal per desconnectar i deixar-se endur.

Com diu un dels seus lemes, es tracta d’un hotel lluny del soroll però a prop de tot. Es troba envoltat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i per tant d’una natura rica i ufanosa, però al mateix temps molt a prop del nucli de Terrassa i de les principals vies de comunicació de la comarca. Es tracta d’un hotel d’avantguarda, modern, molt pensat com a punt de trobada de treball –té fins a 26 sales polivalents!–, i no obstant també us hi sentireu la mar de bé si us allotgeu com a turistes en alguna de les seves 186 habitacions. Un quatre estrelles en què no hi manca un complet spa.

El millor de l'Hotel Campanile Barcelona és la seva ubicació, si allò que esteu cercant és passar la nit en un establiment proper a algunes de les principals xarxes de comunicació del país, i que de seguida us permeti trobar-vos a peu d'autopista. En quant a l'hotel, segueix la línia dels Campanile d'arreu, senzills però amb tot allò necessari per estar còmode. Ideal si us hi allotgeu per motius laborals.

Flamant. Perdó. Però és que és molt jovenet: obria el 2012, en plena crisi econòmica, i en una plaça que ja se’n deia, del Gas –oficialment, des del 1979. La seu de la Fundació Gas Natural Fenosa ocupa una antiga central elèctrica amb motors de gas, La Energía. Difon la història corporativa i gasística en una exposició permanent, conserva l’arxiu històric de la companyia i acull mostres temporals i activitats per a tothom. El primer any va captar 22.000 visitants. Pugeu fins al mirador.

El vapor modernista Aymerich, Amat i Jover acull, des de fa un parell de dècades, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Nacional, sí, i fora del centrípet cap i casal. En una desena de muntatges fixos i altres de temporals, reflecteix com els avenços científics ens han canviat la vida, i vetlla pel nostre patrimoni industrial. I compte: aquí no s’acaba el mNACTEC, que continua a 25 museus territorials. La Generalitat preveu d’integrar-lo dins el nou Museu Nacional d’Història.

Amb una programació intensa, diversa i de primer nivell, l’escenari santcugatenc assoleix les dues dècades de trajectòria com a equipament de referència ineludible i indiscutible de la primera corona metropolitana. Obra de dos Ramons –els arquitectes Artigues i Sanabria–, en sobresurt la sala polivalent, amb capacitat per a uns 800 espectadors. Unes 50.000 persones hi gaudeixen cada any de teatre, música, òpera, dansa, espectacles familiars, màgia o sarsuela. O cinema, xerrades, tallers...

El continent no és pas recent: una abadia benedictina començada a construir al segle IX. El contingut, sí: el Museu del Monestir és la seu central i emblemàtica del Museu de Sant Cugat, nascut el 2003 –l’altra és el Museu del Tapís Contemporani, la casa Aymat. A part del claustre i l’església, aixopluga una instal·lació sobre el monument, els monestirs romànics i els monjos medievals; mostres temporals d’art i temes locals, i aules. Organitza visites guiades o teatralitzades.