Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Gaudiu de l'Ecomuseu amb una escapada al Moianès

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Poues de la Ginebreda al Moianès
© Albert Miró Poues de la Ginebreda

Gaudiu de l'Ecomuseu amb una escapada al Moianès

En aquesta sortida coneixerem les Poues de la Ginebreda, la Mina de l'Estany, i el nou Espai Hemalosa d'Oló

Per Xavier Amat
Advertising

Revaloritzar el patrimoni del Moianès i convertir-lo en un producte turístic, mediambiental, social i econòmic per tal de generar activitat econòmica i nous llocs de feina als deu municipis de la comarca. Aquest és un dels principals objectius de l'Ecomuseu, un "museu" de més de 300 km2 amb 10 espais museitzables i un centenar de punts visitables, tots ells relacionats amb activitats productives de l'època preindustrial. En l'escapada que ara iniciem anirem a alguns dels radials de l'Ecomuseu, però també tindrem temps per endinsar-nos en un dels llocs més coneguts i espectaculars de la comarca: les Coves del Toll.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE BARCELONA ÉS MOLT MÉS I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.

Coves del Toll a Moià
Coves del Toll a Moià

Entre Poues i Coves

De primer ens dirigim a Castellterçol, poble que va saber organitzar de manera excel·lent la producció i comercialització de gel. D'aquella època d'abans que existissin els congeladors se n'hi conserven poues, basses i carregadors, entre altres elements. Una de les Poues de la Ginebreda ha estat recentment restaurada i forma part de l'Ecomuseu. Les poues eren la construcció on es guardava el glaç, que a la primavera es duia amb carros a la ciutat. Entrant a la poua, descobrirem com es produïa el gel i com es comercialitzava.

Tot seguit ens traslladem als afores de Moià per anar a trobar les Coves del Toll. No sereu, ni de lluny, els primers en entrar-hi! Al seu interior ja hi habitaven persones i animals salvatges des de la Prehistòria. A dia d'avui tenim la sort de poder-hi accedir de manera còmode al llarg de més d'un quilòmetre, amb les profunditats ben il·luminades, i acompanyats d'un guia que ens explicarà, de ben segur, les troballes més importants que s'hi han fet, com es van descobrir, o que, fa molt i molt de temps, per aquí on som hi corria el mar. Completem la informació amb una visita al Museu Arqueològic i Palentològic de Moià, situat a la casa natal de Rafael Casanova; s’hi exposen moltes de les restes trobades a les Coves. Si queda temps, fem una volta per la capital de la comarca i així podrem conèixer la portalada barroca de l'Església, els carrers comercials, el bucòlic parc Municipal, o el carrer dedicat a Wagner. 

Centre de visitants de l'Estany Moianès
Centre de visitants de l'Estany Moianès
Albert Miró

La Mina de l'Estany

Al mateix municipi de Moià podem dinar al restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, on tastarem plats elaborats amb productes ecològics i de qualitat, i molts del mateix Moianès i comarques veïnes. Tot plegat en un ambient tranquil i acollidor.

És l'hora d'anar a conèixer un altre radial de l'Ecomuseu: la Mina de l'Estany. Entrarem abans al centre de visitants, situat en una part de les antigues dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany. A l'espai museïtzat hi trobarem informació sobre l'origen i evolució d'aquest territori i del poble. I ara, sí, anirem a la Mina – consulteu al centre els itineraris guiats que s'hi duen a terme –, una obra d'enginyeria espectacular que data del segle XVIII i que encara ara fa la mateixa funció: treure l'aigua del pla de la població. La Mina, de pedra seca, té una llargada de 425 metres: 390 m de volta de canó i la resta de llosa plana.

Acabarem la nostra escapada al Moianès arribant-nos a Oló. L'any passat s’hi va inaugurar l'Espai Hemalosa. Es troba en una fàbrica de l'any 1924, i ara al vestíbul hi ha un punt d'informació de l'Ecomuseu, amb una exposició dedicada al sector del tèxtil i amb la presència de dos antics telers restaurats. L'edifici també compta amb una sala polivalent per fer espectacles diversos, i dues sales més petits per dur-hi a terme cursos i tallers. Que els veïns d'Oló i voltants l'aprofitin força! Per a nosaltres ha arribat l'hora de prendre el camí de tornada.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising