Escapada a l'Hospitalet de l'Infant i la Vall de Llors

Després del viatge convé estirar les cames. I què millor que fer-ho arran de mar, seguint el sender Litoral del Jonquet (Sender Blau) (coincidint amb el GR-92) i que ens porta a indrets meravellosos. La caminada la començarem allí on finalitza el passeig Marítim de l'Hospitalet de l'Infant, direcció sud cap a la platja del Torn. On acaba el passeig Marítim comença el sender (convenientment senyalitzat) que ens portarà fins a cala Bea, on es pot observar el niu de metralladores de la Guerra Civil. Aviat el recorregut s'enfila: som al barranc de cala d'Oques, i aquí les vistes ja comencen a ser extraordinàries, sobretot de la platja del Torn. Es tracta d'una platja amb dunes i vegetació, de gran interès natural. Si practiqueu el nudisme, és el lloc ideal perquè hi feu un bany. En aquesta platja hi trobem l’illot del Torn, que dona nom a la platja, on es troben els vestigis de la seva torre de guaita del segle XVI des d’on podem veure com el verd i el blau es barregen al bosc mediterrani de l’espai protegit de la Rojala-Platja del Torn.

De tornada desfem el camí des de l'illot i arribarem fins al conegut càmping amb nom d'aventura de Tintín, El Templo del Sol, que deixarem a l'esquerra per fer un tram de l'antiga N-340, la qual rep el nom de Via Augusta al ser un tram d’aquesta antiga via. Aquesta ens portarà de tornada a l'Hospitalet de l'Infant, on us recomanem sopar en algun dels bons restaurants que trobareu al Port Esportiu, i acabar de conèixer l'ambient de nit del lloc fent una copa en algun pub mentre gaudiu d'algun concert.

Teniu ganes de mar? Si el temps acompanya teniu la possibilitat de practicar esports nàutics a les platges del municipi. Nosaltres hem anat a la més llarga, la de l'Arenal, amb quasi dos quilòmetres de sorra fina, unes aigües cristal·lines i, com no, amb la Bandera Blava onejant-hi certificant-ne la qualitat. També ens agrada perquè hi ha lloc per practicar el volei-platja, el futbol, així com les activitats aquàtiques que ofereix l'Estació Nàutica. Si bufa el mestral, és ideal per provar de fer vela o windsurf; si no fa vent, potser millor agafar un caiac o fer pàdel surf i arribar-se a la cova del Llop Marí. I si allò que us va és busejar, agafeu les ulleres i tub i gaudiu del fons marí de les platges tot observant la flora i la fauna marines i les praderies de posidònia, visitables a través de tres itineraris submarins que es poden fer per lliure o guiats amb monitors.

Diuen que el mar fa venir gana, o sigui que quan no puguem aguantar més arribarà un altre dels grans moments del dia: aquell en què hom s'entaula en un bon restaurant i demana un bon suquet, una orada, un llobarro, o qualsevol especialitat feta amb tonyina.

Ha arribat el moment de conèixer l'altra cara del municipi. A uns pocs quilòmetres, i alineats en la mateixa carretera C-44, Vandellòs, Masboquera i Masriudoms viuen d'esquenes al tragí de la costa. Val la pena fer un passeig per cadascun. Vandellòs és el més gran. Dirigiu-vos al centre per conèixer Ca la Torre, una construcció quadrada i robusta del segle XVI que complí funcions defensives i avui és Bé Cultural d'Interès Nacional. Junt amb la construcció annexa (casa pairal de la família Gil-Vernet) és la seu de l'Arxiu Històric.

Si sou dels que us agrada veure les coses amb perspectiva, ascendiu al turó Lo Castell (seguiu les fites de color groc que hi ha a partir del carrer d'Amunt). Al cim hi trobareu unes taules d'interpretació de les muntanyes dels voltants, i sobretot molt bones vistes. En baixant, feu una visita guiada al Centre d'Interpretació de l'Oli, molí restaurat i museïtzat i on, al final de la visita, podreu tastar (i comprar-ne si us ve de gust) oli de la Vall de Llors.

Masboquera, la següent aturada, ha renovat a fons recentment el paviment dels seus carrers. De seguida que hi sigueu veureu la torre de campanar, coneguda com la Torre de les Hores. Està molt remodelada i culminada amb un campanar d'espadanya d'obra vista. Quan us allunyeu del poble, si podeu atureu un segon el vehicle per contemplar-lo i fer-hi un fotografia amb les muntanyes al fons.

Finalment, per Masriudoms passegeu pel carrer Major fins arribar a l'església de Sant Jaume, petita però amb una torre de defensa del segle XIII que li fa de campanar i de rellotge i que està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. També cal destacar la plaça de la Font i l'antic rentador.

Sabeu d'on ve el nom de l'Hospitalet de l'Infant? Conten els historiadors que aquí s'hi va construir l'any 1344 un hospital per voluntat del fill del rei Jaume II el Just i Blanca d'Anjou, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou. L'hospital atenia viatgers que anaven de València a Barcelona, o a la inversa. D'aquella construcció encara ens en queda avui una torre i alguns murs, convertits en l'actual Centre de Visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer, una visita al passat medieval del municipi que ens permetrà posar-nos en la pell dels viatgers i fins i tot fer una visita pel pas de ronda i la torre de defensa.

També aquest matí (si és diumenge) podeu aprofitar per fer una visita al mercadet (potser el coneixereu més com a mercadillo), que s'escampa al llarg del passeig Marítim amb productes de tota mena, i amb alguns bars on podreu fer l'aperitiu.

Va arribant l'hora dels adéus. Si al migdia heu tornat a fer un àpat generós (i si no, també) us animem a fer una excursió fins a l'ermita de Sant Roc, a uns cinc quilòmetres del centre de l'Hospitalet, en les Serres del Mestral. Es troba tot just a 200 metres d'altitud respecte el mar, però les panoràmiques que ofereix són de molt bon veure i fotografiar. Sapigueu que a mitjans d'agost sempre s'organitza una caminada popular a aquest lloc, o sigui que si coincideix amb la vostra estada a l'Hospitalet de l'Infant i us hi voleu apuntar, ja ho sabeu! Pel que fa a l'ermita, no deixa de tenir la seva gràcia, ja que es tracta d'una construcció moderna, aixecada entre els anys 1993 i 1996, la darrera imatge que ens emportarem d'aquesta escapada a l'Hospitalet de l'Infant i la Vall de Llors.