La ruta de la tapa d'autor per Girona

La seva carta està farcida de tapes, però tenen molt poc a veure amb el concepte tradicional. La cuina de disseny i innovadora del Bubbles transforma la idea de les tapes en un seguit de sorpreses gastronòmiques que no podeu deixar escapar. Amb una presentació espectacular, aquest local destaca per propostes com la tonyina semicrua amb mel i l’ou escaldat amb escuma de cigrons i foie. Però si l’excés de creativitat us espanta, també podeu optar per tapes més habituals com els nachos amb formatge i guacamole o els calamars a la planxa.

Que els tovallons de paper no us enganyin. L’entorn bohemi i alternatiu d’El pati de la veïna el converteix en el local perfecte per degustar un bon sopar sense aglomeracions ni presses. Aquí hi trobareu una de les truites de patates més bones de la ciutat que podeu acompanyar amb tapes de pernil ibèric, formatge i pa amb tomata o bé amb unes magnífiques croquetes de calamars. La seva oferta de tapes no és excessivament llarga, però totes estan elaborades amb productes locals i els preus són accessibles per a totes les butxaques.

El rastre de la factoria Adrià s’escampa cada vegada més per tota la geografia a través dels locals que obren els seus deixebles criats a les cuines de l’Albert i en Ferran Adrià. És el cas del Sa Lola de Blanes i el seu concepte 'bar gastronòmic' com a paraigües d’una carta centrada en el món de la tapa creativa. És aquesta la influència que tant en Rafa Salinas (xef) com l’Albert Mir (cap de sala) han mamat del seu pas pel Tickets de Barcelona i que ara apliquen cada dia amb un ull posat a la sofisticació i l’altre a la diversió. De la tapa sobretot n’agafen el concepte de compartir perquè la resta és una bogeria: filipinos de foie, calamars penjats, musclos a la brasa, escamarlans al fum, llagostins corn-flakes o les olives esferificades d’anxova. Aquesta última, una clara picada d’ullet a l’univers Adrià.

En un raconet amagadet del Barri Vell gironí, a tocar de l’ajuntament, el Cúrcuma prepara platets creatius per als que cerquen compartir un sopar en la intimitat i la més absoluta tranquil·litat. Aconsellen triar-ne 7 o 8 entre dues persones i acompanyar-ho d’un bon vi de la carta, amb més de 50 referències, principalment de la DO Empordà, però també d’altres zones vinícoles. El bacallà Antònia Font posa el punt de ritme a la calma del Cúrcuma. Amb aquest nom, queda clar que porta sobrassada, no? El couen a baixa temperatura amb ceba caramelitzada i hi posen un punt de mel. Sorprenent el caneló de ceps amb mantega d’herbes i els dumplings de confit d’ànec i poma o d’espinacs amb formatge blau. Afegiu-hi dos clàssics imprescindibles: les braves amb salsa casolana i les croquetes XL de rostit i cúrcuma. Els migdies laborables tenen un menú senzill però molt elaborat amb productes de temporada i de proximitat.

Nu versus Massana o Massana versus Nu. El Nu és el rock’n’roll mentre que el Massana és tradició. Tots dos restaurants gironins formen un binomi gastronòmic exquisit, cadascú amb la seva singularitat. El Nu opta per la fusió de la cuina meditarrània amb la del sud-est asiàtic. Diuen que fan cuina urbana (nou concepte a tenir en compte?): ràpida, ben elaborada i bona. Què en pot sortir d’aquesta combinació? Una carta molt especialitzada en plats crus i frescos, d’aquí ve el terme nu. Coriandres, juliverts, peixos del dia… mesclats amb creativitat. Parlen també de cuina transparent, sense floritures innecessàries: ceviche de corball, steak tartar, llagostins amb shiso verd i maionesa d’all negre, tagliata de bou a la brasa, tataki de tonyina lacat amb fruites vermelles i gel de coco… Let’s rock’n’roll!