On fer un bon vermut a Girona?

Poseu-vos les ulleres de sol, agafeu lloc a la terrasseta i respireu aire de mar mentre preneu un vermut amb música en directe ben bé al costat de la platja. Això és el que ofereix el Medusa de l’Escala cada diumenge al migdia. Hi podreu escoltar des de versions de les cançons de pop-rock que més han sonat fins a blues, country o fins i tot flamenc. No hi falten els aperitius més habituals, com ara les escopinyes o les olives, però si sou dels que feu del vermut tota una institució dominical, atreviu-vos amb els packs de tapes. Per exemple, el de patates braves, ensaladilla murciana i tortitas amb guacamole. Pareu atenció amb l’ensaladilla murciana, és un must en aquest bar!

El nom és una sentència clara: en aquest bar de Roses us fareu tips de fer glops de vermut. En tenen una llista sencera de blancs o negres (ells en diuen vermells), principalment catalans, d’entre els que sobresurten els més nostrats empordanesos. Per al vostre bé, us recomanem que els aneu tastant amb l’acompanyament d’alguna de les tapes. Destaquen els bunyols de bacallà negres, fets amb tinta de calamar i all i oli, i els boquerons.

És un temple del vermut Espinaler. Ho tenen tot de la marca: vermut blanc i negre i un llarg assortiment d’aperitius (escopinyes, olives, musclos, patates i salsa) que serveixen en packs a preus força assequibles.

Abans que el vermut es convertís en un signe dels temps moderns, quan encara era l’activitat social més típica dels diumenges després de missa, el Casino de Cadaqués n’era un dels bars referents al poble. El vermut del Casino és com els de tota la vida: simple però bo. Escopinyes, olives farcides i patates, acompanyat d’un xupito, com en diuen ells de la canyeta. Tenen terrassa a tocar de la platja però us aconsellem entrar a dins d’aquest edifici històric i celebrar l’hora del vermut ben bé com aquells temps.

A la platja de Sant Antoni hi ha un racó ideal a l’hora de fer el vermut on sempre regna l’alegria que encomana el seu propietari, en Pere. A part d’això, no hi falta mai el mam predilecte: des dels clàssics Yzaguirre o Miró als vermuts empordanesos de la Cooperativa de Garriguella i del Mas Llunes. Però també cal mencionar l’oferta de cerveses artesanes de la zona i la carta de vins amb predomini de la DO Empordà. Quant a la teca, és clàssica, de qualitat i de Km O: ració de calamars o musclos de la llotja o un assortit de formatges de productors catalans, per posar dos exemples. I per fer més coixí, podeu optar per unes patates braves o un excel·lent pa de coca cuit al forn de llenya.

Amb la tendència a l’alça —i vintage— de fer el vermut, no es podia deixar passar per alt un local tan autèntic com Ca la Pilar Dumingu, una antiga botiga de queviures de la Plaça Major de la Bisbal reconvertida en bar. Ara, als prestatges s’hi guarden les clàssiques ampolles de sifó de Casa Negre. De vermut n’hi trobareu de moltes marques, en especial les més conegudes de Reus, però també podeu tastar-ne d’elaborats per productors vinícoles de l’Empordà. Ah, i si voleu ensopegar el dia bo, no us perdeu els vermuts musicals dels dissabtes d’estiu (i alguns d’hivern) al migdia. Ja és un clàssic bisbalenc.

No podia ser que el Barri Vell de Girona no pogués presumir de tenir almenys una vermuteria autèntica, inspirada en les d’abans. És a dir, un santuari on fer petar la xerrada amb una tapa de seitons i olives farcides, unes xips regades amb salsa Espinaler o una tapa d’embotits i formatges. I per beure, una canya ben tirada o, sobretot, un bon vermut amb l’ampolla de sifó al costat. La idea és d’en Jordi Gombau, que va voler traslladar al cor de Girona l’esperit de les clàssiques vermuteries del Poblenou de Barcelona. A part de les clàssiques tapes fredes, a Can Gombau també saben fer anar els fogons per seduir la clientela amb racions generoses, com són unes mandonguilles amb ceba i pebrot, unes salsitxes al conyac o una excel·lent tapa clàssica de truita de la casa, entre d’altres.

Esteu farts de fer el vermut en locals petits plens de botes de vi? Agafeu el cotxe fins al restaurant del Far de Sant Sebastià i feu-lo tal com l’hauria fet Josep Pla: contemplant de manera privilegiada les costes de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell a 175 metres d’alçada dalt d’un penya-segat. A més del clàssic got de vermut amb oliva farcida, podreu fer un mos amb tapes com uns musclos escabetxats, anxoves amb coca i tomàquet, o unes clàssiques escopinyes amb pebre i vinagre.