El millor pa de Girona

El millor pa del món el fan a Torroella de Montgrí, en una fleca centenària d'aquelles que quan hi passes per davant l'olor de pa acabat de fer t'estira inevitablement cap a l'interior. A Can Francès, de productes en tenen per donar i per vendre, però el més emblemàtic és sens dubte la preciosa Coca del Montgrí. I sí, us dic preciosa perquè bellesa i pa no són conceptes que vagin sovint de la mà però aquesta coca grossa, rodona i amb línies circulars que en delimiten polidament les porcions formant un espiral es mereix la categoria de petita obra d'art. Aquest pa és tot un miracle, no només pel seu gust i textura (cruixent per fora, tou per dins i gruixut com si d'un pastisset es tractés) sinó perquè té el poder de reunir tota la família a taula. Com ho sentiu. Està dissenyat de tal manera que les porcions que el formen es tallen directament amb les mans i és ideal per compartir en una taula gran i ben avinguda. 

Recordeu el sabor que tenia abans el pa? A Carme 13 Pastisseria fareu un viatge al passat. Quan els pastissos i la brioxeria es feien sense margarines i el pa es feia amb llevat mare i era de fermentació lenta. Receptari tradicional i productes de qualitat i km0. Aquesta és l’essència de la Carme 13. Potser per això, tot i que no fa massa que han obert, s’han convertit en tot un imprescindible i un lloc de peregrinatge pels amants del papa de coca, i, sobretot, la coca de forner. O l’addictiva coca de sucre. Per llepar-se’n els dits! I si sou fans dels diferents tipus de farina, a Carme 13 pràcticament cada dia de la setmana trobareu en trobareu un de diferent: Pa de fajol, d’espelta, de farro… 

Flaireu, flaireu! És l’olor que desprèn el mostrari de pastes, pastissos, coques, merengues i pans de tota mena de la cafeteria Moner pel carrer Migdia –una de les quatre que tenen a Girona- i que us obligarà a entrar com a autòmats, seure i demanar. Els productes de primera qualitat us ompliran els sentits: que si un croissant, unes ulleres, una magdalena, un entrepà, un ‘capuccino’, un vienès, un bombó, una xocolata calenta, un suís, una infusió... Temptador, oi? Doncs tot plegat, a més, amb especial cura en l’origen de les matèries primeres (tenen llet de procedència ecològica) i també amb especial atenció pels intolerants (hi trobareu llet de soja, pans d’espelta i ‘kamut’...). Un lloc d’ambient tranquil, apte per a tots els públics.

A Parlavà no hi ha ningú que no conegui el Forn Marull. Aquest establiment és fleca, pastisseria i cafeteria a la vegada i et garantim que quan hi entris t’hi sentiràs com a casa. El forn data del 1956 i actualment el capitaneja del mestre pastisser Eduard Marull, que va aprendre l’ofici de l’avi i el pare. Amb productes artesans d’obrador, mesclen l’essència tradicional amb la innovació i tenen una oferta de vici com els croissants de tres xocolates o el de mantega, que és espectacular! També hi podeu trobar clàssics com el pastís Sacher o el Braç de Gitano i especialitats del territori com l’autèntic xuixo de Girona farcidet de crema o l’addictiu pa del Montgrí. Si quan hi entres penses “per què esperar a arribar a casa si m’ho puc menjar ara?”, seu còmodament a l’interior de la cafeteria o a la seva terrassa i fes-te un homenatge. I ull que si ho tens més a prop, el Forn Marull disposa també de botiga a Flaçà i La Bisbal d’Empordà.

D’estètica senzilla i rústica, la Ibicenca de S'Agaró és un punt de parada obligatori a la Costa Brava. Amb una oferta àmplia i suculenta, el pa i la brioxeria fets al forn de llenya són el que li ha donat la fama, i si hi passeu a l’estiu la cua arriba fins al carrer. Destaquen les seves mítiques ensaïmades i el rei dels croissants, el de xocolata, que si tastes una vegada hauràs de repetir.  Són també un vici els seus bunyols, els tenen de vent, de l’Empordà o de triangle, una varietat específica de Sant Feliu de Guíxols.   La Ibicenca té dues germanes, la Mallorquina i la Formentera, totes dues a Platja d’Aro. Aquestes compten amb el plus d’una terrassa que quan arriba el bon temps, s’omple de gom a gom a l’hora d’esmorzar.

Des del 1963 que la Fleca Sunyer de Torroella de Montgrí està jugant a la champions league dels forners amb pans de pagès i coques dolces i salades que us faran parar bojos. Amb el temps, han introduït pans moderns i molt actuals com el de quinoa, kamut, xia o bio amb cereals entre moltes altres varietats que us descobriran un món ple de possibilitats i us re enamoraran del pa. Darrere d’aquest exitós projecte hi ha el mestre artesà Josep Maria Font, que treballa sense descans per oferir un producte excel·lent i que dóna prioritat a la matèria prima de casa amb farines de l’Empordà i de Girona. Els seus anhelats pans ja són de per sí un gran reclam, però a la fleca Sunyer ho rematen amb un local modern i de disseny que arrodoneixen la quotidiana experiència d’anar a comprar el pa.

Des que la pastisseria Can Castelló va abaixar la persiana el 2014, els xuixos van quedar mig orfes a Girona. Tot i això, algunes fleques i pastisseries de la ciutat han aconseguit fer-se un lloc en l’elaboració d’aquest dolç gironí de crema. Els xuixos de la fleca de Sant Daniel, per exemple, us faran caure la bava i recordar amb nostàlgia un bon berenar d’infantesa.    

Qui no coneix Can Bellsolà? Creada l’any 1901 per Pere Bellsolà, aquesta fleca,-situada inicialment al desaparegut carrer Canaders, es va convertir en la llavor d’un imperi que va portar la marca Bellsolà a recórrer mig món: Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i el Carib. Des de 2003, i amb el nom d’Antiga Casa Bellsolà, la fleca ha tornat als orígens de la mà de Mireia Oliveras (la dona de Robert Bellsolà) i aposta per oferir un pa de qualitat, artesanal i elaborat amb les millors matèries primes. Un pa i una fleca que et transporta al passat. Un imprescindible: la barra florentina.     

Una gran varietat de pans (en barra o llesques), brioxeria i cafè. És el que podem trobar a Elías Boulanger, a tocar del Parc del Migdia. L'origen d'aquesta fleca el trobem abans de la Guerra Civil, l'any 1932, quan l'avi d'en David i l'Isidre van fundar el primer forn de pa al barceloní barri de Sants. L'any 2007, però, van decidir donar un canvi de rumb a la fleca i elaborar pans varietals de cada zona de cultiu, amb les diferències que aporta cada terra, clima i planta. Els plans que venen, doncs, no només estan elaborats a mà i amb llargues fermentacions (de fins a 72 hores!) i cocció en forns de pedra, sinó que ho cultiven pagesos de Tarragona, Lleida, Zamora, Castella i Lleó, Aragó, Osca, Terol i França. Dos imprescindibles: El pa elaborat amb massa mare i oli d'oliva i, si perdeu el cap pels dolços, heu de tastar el pastís de xocolata negra. Per llepar-se'n els dits!