Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Cala Tavallera
© Carles Palacio Cala Tavallera

60 raons naturals per estiuejar a la Costa Brava

En necessiteu més? Platges, paisatges al·lucinants, bars...

Escrit per
Aída Pallarès
,
Esperança Padilla
i
Joana Valent
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
Platja Fonda és una de les cales més curioses de la Costa Brava: està als peus d’un penya-segat que li dóna ombra, envoltada d’una gran ‘paret’ que la protegeix. I, de fet, per accedir-hi haureu de baixar unes quantes escales. Tot i que durant els mesos d’estiu a vegades hi veiem un ‘xiringuito’, és ben bé un amagatall salvatge. L’aigua presenta tonalitats fosques, degut al color de la sorra (fosca i gruixuida) i l’ombra de la gran roca. S'ha de veure. 
Platja d'Aiguablava
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Baix Empordà
Begur és el paradís de tots aquells que volen gaudir de sol i platja a la Costa Brava i segurament, Aiguablava és una de les destinacions més disputades. I no ens estranya gens! Aquesta platja begurenca té en el seu nom la pista fonamental de què hi podreu trobar: una aigua increïblement blava que us atraurà com un imant. Un més que fotografiable bàlsam blau envoltat per una costa muntanyosa i boscosa que li dóna una caràcter natural únic. La platja és relativament petita, així que el millor consell que us podem donar és que feu l’esforç de matinar per poder trobar-hi lloc. Penseu que un cop s’omple el reduït aparcament de la platja, no hi ha cap altre lloc on deixar el cotxe i haureu de girar cua.
Publicitat
  • Què fer
Aigües transparents i, en general, pedres o sorra gruixuda. Colera és una de les zones preferides per aquell (petit) tant per cent de la població que odia arribar a casa amb tres quilos de sorra fina al damunt. Una de les platges més al·lucinants (i amagades) d’aquesta comarca de l’Alt Empordà és la del Carbassó, d’uns 50 metres de llarg. Traieu la càmera perquè la necessitareu: enmig de la platja hi ha un illot rocallós de diverses tonalitats grisenques espectacular. Això sí: si el que voleu és nedar i oblidar-vos de tot, aquesta no és la vostra platja. Aquí hi ha roques i l'aigua és relativament poc profunda, tot i que ideal per practicar snorkel. Però s'ha de veure. 
Platja de Sa Conca
  • Llocs d'interès
  • Platges
Sa Conca és una de les platges més excepcionals de la Costa Brava. Té una aigua blavíssima i cristal·lina gràcies a la seva profunditat, que fa que amb quatre passes ja no toquis de peus a terra. Això la converteix en un lloc ideal per practicar la noble tradició d’anar nadant fins a les boies i tornar. Compta amb dos punts a favor importants: és ampla i llarga, amb la qual cosa és una platja ideal per anar a gaudir al 100% de les bonances de la Costa Brava sense tenir la sufocant sensació d’estar dins d’una llauna de sardines. És un lloc perfecte per passar-hi una jornada de platja sencera, ja que compta amb un magnífic “xiringuito” on menjar un gelat, prendre una cervesa ben freda o directament fer-hi un bon dinar.
Publicitat
  • Què fer
Cala Senià és on estiuejava Truman Capote. Forma part de l'escarpat entre Cala Es Castell i Cala el Crit i és un enclavament verge envoltat de penya-segats i coronada per una gran casa, on vivia l'escriptor. Al capvespre, de fet, l'ombra dels pins es projecta damunt d'aigua, completament neta. Per arribar-hi, cal caminar més o menys un quilòmetre des de Es Castell. Paga molt la pena i no només per l'entorn, absolutament al·lucinant, també perquè l'ocupació sempre és relativament baixa.
Platja de Port Bo
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Baix Empordà
No hi ha imatge més romàntica que la de la platja del Port Bo a Calella de Palafrugell. Clàssica inspiració d’escriptors, pintors i músics, aquest raconet mediterrani s’ha convertit en una meca pels qui visiten Palafrugell i els seus nuclis. Les barques de pescadors a sobre de la sorra, les mítiques voltes escenari de milers de fotografies i l’ambient íntim que s’hi respira fan d’aquest indret visita obligada per qualsevol visitant amb ganes de respirar el mar. A l’estiu, imprescindible banyar-se a la platja si teniu la sort de trobar un forat on deixar la tovallola. A l’hivern, gaudiu del privilegi que suposa estar sol en aquest lloc que no es paga amb diners. Remateu la vostra visita amb un plat de peix o un bon arròs a qualsevol dels restaurants que hi ha sota de les voltes. I si hi aneu a la nit, no us esteu de visitar les tavernes i prendre un bon cremat mariner. Penseu que la platja del Port Bo ho porta a la sang ja que pot presumir d’acollir cada estiu la cantada d’havaneres més important del país. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
Aquesta cala, miraculosament preservada, ha tingut moltes vides. Ha estat port segur a redós de la tramuntana i el llevant, i també el somni –o el malson, pels qui hi estaven en contra- d’especuladors que volien convertir-la en port esportiu. En pocs indrets de la costa és tan visible la petja de la història com en aquesta petita platja de còdols d’uns 80 metres de llargada, encaixada als peus d’una de les torres de guaita del recinte medieval de la Vila Vella de Tossa de Mar, a la falda d’un penya-segat que es desploma uns 50 metres. A l’estiu val la pena anar-hi d’hora i marxar-ne al migdia, quan el sol enfilat al punt més alt del sud hi pega de valent. Com que per arribar-hi cal travessar el recinte emmurallat i davallar un bon reguitzell d’escales, les famílies sovint ni s’hi plantegen anar-hi i els matins d’agost esdevé un dels llocs favorits de la cadellada adolescent local i visitant. Les barquetes de pescadors, que hi acaben de donar el toc ideal, no són atrezzo encara que ho semblin, sinó propietat d’alguns vells llops de mar que encara surten de matinada a tirar l’art.
  • Què fer
  • Baix Empordà
La geografia d’aquest tram de Costa Brava dóna com a resultat una de les platges d’aparença més atlàntica del litoral gironí. Durant un parell de quilòmetres, la rocalla i els penya-segats deixen pas a una platja de sorra blanca i fina i dunes d’alçada notable trencada per la desembocadura del Ter i que s’estén fins als peus del massís del Montgrí i les Illes Medes. De nord a sud –l’única manera de recórrer així la platja és fer-ho caminant- hi trobem, primer, la platja del Racó, a les darreries dels penya-segats de Begur; la platja de Pals, fonda, d’horitzó obert i perfecta per a fer-hi esports de vela; la platja de Mas Pinell, còmoda i urbanitzada, la Gola del Ter, un racó canviant segons les estacions on hi ha una platja per gossos i, ja tocant a l’Estartit, la platja de Riells, que limita amb els Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta plana fluvial és perfecta per a les excursions en bicicleta des de Torroella de Montgrí, doncs a l’estiu la circulació i l’aparcament poden ser-hi missió impossible.
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
Aquesta meravellosa badia als afores de Sant Feliu de Guíxols és la platja de la infància de molts de nosaltres. Assaltada pel totxo en els darrers 30 anys, hi queda encara molta bellesa: les cases dels indianos a primera línia, l’elegant recinte de S’Agaró Vell, el sumptuós Hostal de la Gavina donant l’entrada a un dels trams més espectaculars del Camí de Ronda. El resultat és una còmoda platja urbana amb un esmorteït, molt controlat, toc silvestre, sobretot a la rocalla i les cales situades a l’extrem sud. Als vespres, encara s’hi troba l’encant de la Costa Brava més elegant, amb les famílies estrangeres passejant curosament vestides per al sopar. Cal destacar-ne dues coses: primera, és la platja de Sant Pol, no de S’Agaró. S’Agaró és el paratge que s’estén terra endins cap a la Vall d’Aro i és, sobretot, un nom comercial. Segona, la seva estratègica situació als afores del municipi però en un entorn civilitzat converteixen Sant Pol en la platja ideal per a banyar-s’hi de nit, sobretot al racó a l’abric del mur a l’extrem sud.
Castell de Foixà
  • Llocs d'interès
  • Llocs i edificis històrics
  • Baix Empordà
El castell de Foixà és el guardià del poble i el qui et dóna la benvinguda imponent dalt d’un turó tant bon punt hi arribes. Aquesta construcció medieval del S. XIII s’ha guanyat la fama de lloc encantat, ja que durant l’Edat Mitjana va ser objecte d’un setge per part dels francesos però el castell mai va caure ni van faltar provisions als seus hostes. Un fet que va ser classificat per l’enemic com a bruixeria! No és un lloc de parada convencional perquè actualment està en mans de particulars, però la sola excursió a peu per enfilar-t’hi ja val la pena si vols gaudir de la vista de la plana als teus peus. Et recomanem visitar-lo a la primavera, quan tot l’entorn es cobreix de roselles i et regala una imatge que no es paga amb diners.
Publicitat
Castell de Begur
  • Llocs d'interès
  • Baix Empordà
Només d’arribar a Begur us fixareu inevitablement en el castell que corona la vila, guardià del poble pels segles del segles. Enfileu-vos al turó roquer que l’acull i us trobareu al teulat de Begur, un balcó fantàstic sobre la població amb una vista panoràmica ideal per fer fotografies. El castell, del Segle XVI, està mig en ruïnes però aguanta alhora poderós i imponent. És una peça d’història excepcional que resta a l’abast de tothom que el visiti sense barreres. A la nit, quan s’il·lumina dalt del turó, és com una estrella guia que assenyala el camí dels visitants. Pujar-hi és una passejada ideal per una cita romàntica, ja que malgrat que és un dels punts més elevats de Begur, gran part del trajecte es pot fer en cotxe, amb la qual cosa no us haureu de calçar unes xiruques que us trenquin l’ambient.
  • Què fer
A prop de Sa Tuna i protegida per unes altes parets de roca, trobem una petita meravella: S'eixugador. Una petita cala de 50x15 metres, sorra gruixuda i cap servei. Sol estar força buida i tranquil·la, fins i tot a ple agost, menys quan algú, fent el Camí de Ronda la descobreix o decideix fugir de la genial però massificada Sa Tuna. Si opteu per Cala s'Eixugador, no oblideu el material per fer snorkel perquè l'entrada a l'aigua és molt suau i podreu veure pops, sípies, peixos de colors, etc... Per cert: a l'arribar no oblideu aturar-vos al mirador de fusta i fer un parell de fotos. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Baix Empordà
Al final de la icònica platja de Castell de Palamós hi reposen les restes d’un dels assentaments íbers més importants de casa nostra. Es tracta del poblat ibèric de Castell, un espai declarat bé cultural d’interès nacional que conté peces arquitectòniques d’un valor patrimonial incalculable compreses entre el Segle VI a.c. i l'època romana. És un espai interessantíssim de visitar, però també de viure, i és que els íbers ja sabien el que es feien quan es van apoderar d’aquest màgic indret natural envoltat d’un mar blau i viu i unes platges dignes de qualsevol postal. Visiteu el poblat i deixeu-vos abraçar per la història tot gaudint del present més captivador.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Cala Culleró és especial. No és una cala qualsevol, és gairebé un escenari d’una bellesa corprenedora i una geologia brutal. Roques de formes zoomòrfiques esculpides per  l’aigua salada i la tramuntana. La més coneguda, de fet, va donar lloc a un dels quadres més coneguts de Salvador Dalí: El Gran Masturbador. Si us canseu d’admirar les roques i jugar a buscar formes animals amb la mainada, podeu prendre el sol a la petita zona de sorra,-en la qual es practica el nudisme-. Però insistim: la gràcia de Cala Culleró és banyar-se a les aigües cristal·lines, al·lucinar amb l’entorn i deixar-se endur. I, de pas, fer algunes fotos per penjar (i triomfar) a Instagram. 
Publicitat
  • Què fer
  • Alt Empordà
Les ruïnes d’Empúries és un dels dos assentaments grecs que, fins a dia d'avui, coneixem a la península Ibèrica. Es tracta d'un conjunt històric que engloba diferents cultures: els grecs (segle VI aC.) i els romans (any 218 aC.), tot i que la majoria de les restes visibles actualment corresponen a l'època en què la ciutat grega i la romana estaven unides en un sol municipi. De la ciutat romana cal destacar els mosaics de les grans domus (cases), el fòrum o la porta principal de la muralla. I de la ciutat grega, destaquen el temple d'Asklepios i l'escullera hel·lenística. 
  • Què fer
  • Baix Empordà
Roques Planes és una de les platges més peculiars de la Costa Brava. D’entrada perquè està situada en un cap rocallós i plena de roques de formes arrodonides. I, a més, tot just davant hi ha una sèrie d’illots rocallosos al·lucinants com la Roca de Ses Gavines i els Esculls de les Cigales. Tot i que molts banyistes (nudistes o vestits) opten per estendre la tovallola damunt les roques, la cala també té un petit espai de sorra fina ideal per prendre el sol. Per rematar-ho, es tracta d’una platja ideal per fer snorkel. Sens dubte, una de les platges més al·lucinants i inoblidables de la Costa Brava. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Alt Empordà
Per molt que hi anem a fer un diumenge d’entrepà i diari esportiu, un no pot deixar d’emocionar-se una mica per tot el que significa aquesta platja. Hi van desembarcar fenicis, grecs i romans i hi van aixecar les seves ciutats; més tard el romànic hi deixà també petja en forma del poblat medieval de Sant Martí d’Empúries, i el segle XXI ens hi procura coses més pragmàtiques però necessàries, com quioscos i hotels belleépoque amb hort propi. De centenars de metres de llargada, és una opció fantàstica per al descans després de visitar el jaciment de ruïnes gregues i romanes i menjar un arròs a l’Escala.
Platja del Pi
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Alt Empordà
És la primera platja de l’extrem nord del litoral català. De pins tampoc no és que en quedin gaires però a canvi la companyia més probable és la dels pops i els peixos. Només està a uns 500 metres de la platja gran de Portbou pel camí de ronda, però hi ha trams que són més aptes per a les cabres que per a les sandàlies, així que la majoria dels dies amb prou feines hi trobareu algun esforçat nudista. Per arribar-hi cal travessar les Tres Platgetes, que tampoc no estan malament i són un lloc molt adient per a un dia en família; però el premi queda encara una mica més enllà –ni hi penseu d’anar-hi en dies de mala mar o risc de llevantada- i és un racó de còdols petit com un cop de puny, envoltat de penya-segats negres, amb el fons marí exuberant del Cap de Creus i la sensació d’estar molt a prop de la fi del món.
Publicitat
Platja de Garbet
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Alt Empordà
Garbet és tan bonic que quan hi arribeu us haureu de fregar els ulls per constatar que no esteu somiant. Davant dels vostres ulls apareixerà un paisatge idíl·lic i profund com si d’un paradís es tractés. Us donarà la sensació que esteu a mar obert i que sou els amos del món perquè el teniu tot per vosaltres. No podreu esperar per llançar-vos a nedar en aquesta aigua neta que, això sí, és més freda que en altres platges més estancades. L’únic “però” que li posem és que com és habitual a la zona, la platja és rocosa i heu d’anar en compte per no patir cap incident caminant o quan us estireu a posar-vos morenos. I ull amb les pedres, que quan el sol apreta us pot cremar les plantes dels peus!
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • La Selva
Si mai heu de recomanar una platja “costabravenca” a algú resident al Maresme, Barcelona i la Catalunya interior, proposem aquesta com a recurs més a l’abast. Però no la posem només per usar-la en cas d’urgència, sinó perquè Treumal és una meravella que s’estén al llarg de 400 metres als peus d’un paratge protegit, Pinya de Rosa, on hi ha un sorprenent jardí botànic ple de cactus. A l’estiu compta amb quiosc, aparcament vigilat i lloguer d’hamaques i durant la resta de l’any és un indret tranquil on se sent cantar els ocells que habiten el jardí botànic i s’hi organitzen trobades de ioga. I tot plegat sense ser, tampoc, la fi del món: és a cinc minuts en cotxe del centre i hi ha cases a prop, però són de luxe i la majoria no fan gens de mal de mirar.
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Alt Empordà
Una altra platja immensa, aquesta vegada de més de sis quilòmetres, on podrem trobar un raconet tranquil entre les dunes fins i tot a ple estiu. A tocar dels Aiguamolls de l’Empordà, estesa a la plana formada per la desembocadura del Fluvià, forma part de la badia de Roses però el fet d’estar allunyada dels nuclis urbans més populosos la converteix en una de les menys massificades d’aquesta zona i un dels pocs indrets de la Costa Brava on està expressament autoritzada i regulada la pràctica del kitesurf. També és perfecta per tota la resta d’esports de vela, ja que està extraordinàriament oberta a tots els vents. El paradís dels que sobrevolen les onades pot ser, de vegades, un xic traïdor per als qui es banyen, doncs s’hi experimenten fortes corrents i la prudència sempre és poca. Compta, però, amb un fort desplegament d’efectius socorristes, així que relax.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Entre Cala Tamariua i Cala Fornells trobem Cala Cativa, una (molt) petita platja verge propera al Cap de Creus i, força desconeguda per la majoria. La millor manera d’accedir-hi és a través del camí de Ronda que va cap a Cala Tamariua o, si en teniu, amb caiac. No espereu trobar, això sí, una platja on instal·lar la tovallola perquè si aneu amb família pràcticament no hi cabreu. Curiosament, Cala Cativa amaga una història al·lucinant: Les despulles d'un vaixell del segle I aC i que transportava 100 àmfores de vi entre l'Hospitalet de Llobregat i Narbona. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Baix Empordà
Tindreu enveja d'aquest castell, que és el qui té la millor vista d’ocell de la preciosa platja de Sant Esteve de la Fosca de Palamós.Es tracta d’un element icònic, ja que quan Pere el Gran va adquirir aquest castell al Segle XIII aquest va marcar l’origen de la ciutat de Palamós. I no ens estranya que el rei quedés rendit als seus peus, ja que el paisatge del Mar Mediterrani i la costa de Palamós és excepcional.Actualment, el castell conserva la seva carcassa, que ens dóna una imatge fidedigna del que va ser antany.Hi podeu arribar a peu travessant tota la platja i enfilant-vos al turó que l’acull o béamb cotxe i caminar uns metres pel camí de ronda que ve des de la cala S’Alguer.
  • Què fer
  • La Selva
Si parlem de Lloret i de les seves platges, sens dubte heu de conèixer Sa Boadella. Una cala nudista, també apta per als que fan servir banyador. És un indret gairebé verge, rodejats de penya-segats i roques granítiques. És de les poques platges que es conserva lliure d’edificacions. Aquesta platja està situada a la carretera que va de Blanes a Lloret, entre la platja de Santa Cristina i la de Fenals. Per accedir-hi, s’ha de recórrer un camí de terra d’uns 200 metres. La tranquil·litat, ja sabeu que té un preu.  
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
La Cala del Senyor Ramon és la platja nudista per excel·lència del Baix Empordà. Una generosa franja de sorra gruixuda s’aboca a un mar totalment obert a llevant i dos parèntesis de rocalla la tanquen al nord i al sud, com per preservar-ne l'intimidat dels banyistes. De fet, la Cala del Senyor Ramon només és accessible des de mar i des d’un camí que salva un desnivell de centenars de metres a través d’una finca privada i acaba en una esplanada a tocar de la platja on us cobraran 6 euros per aparcar-hi. Podeu deixar el cotxe de franc amunt de tot, però la tornada, després d’un matí al sol, és garantia de lipotímia. Connectada al món només per la tortuosa carretera de Tossa a Sant Feliu de Guíxols, és la típica platja ideal per endur-s’hi l’entrepà i la nevera i gaudir-hi tot el dia banyant-s’hi, fent snorkel i jugant a detectar badocs amb binoculars amagats al bosc proper.
  • Què fer
Aigua Xelida s’ha convertit en símbol de l'anhel de la vida lliure de l'ideari palafrugellenc i primera escala d’Un viatge frustrat, de Josep Pla. Només s’hi pot accedir a peu, des de l’urbanització del mateix nom i anar baixant fins trobar unes escales a mà dreta, o en barca. I, per tant, tot i que va ser la platja guanyadora l’any 2009 del programa ‘El paisatge favorit de Catalunya’, l’ocupació (per sort!) continua essent relativament baixa. De fet, fins al 1950 Aigua Xelida només es comunicava amb Tamariu per un camí de terra. En tot cas, anem al gra: la platja, formada per pedres i envoltada de roques i pinars, té una longitud d’uns 40 metres i una amplada d’uns dotze metres. I per què la recomanem? Doncs perquè és un racó meravellós i espectacular de la Costa Brava. Una platja a la qual s’hi ha d’anar (com a mínim!) un cop a la vida. O dos. O tres. O… ja ho capteu, oi?
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Baix Empordà
Després de l’infern en què pot convertir-se la platja gran de Platja d’Aro a ple estiu –d’acord, exagerem una mica: en dos quilòmetres de platja de més de 50 metres d’amplada, algun racó habitable hi trobareu fins i tot al pic de l’agost- la troballa de Cala Rovira, tot continuant pel Camí de Ronda un cop passada la roca del Cavall Bernat, se sent físicament com una bufetada de bellesa. Rarament la trobareu buida, però és tan bonica, tan inversemblantment blanca, verda i blava, que ni tan sols uns inoportuns apartaments que treuen el cap entre els pins i les nombroses famílies que s’hi acosten ens podran espatllar la primera impressió. Si, malgrat l’aspecte idíl·lic del paisatge, no podeu sofrir els jugadors de pales, la Rovira és també la porta d’entrada d’un seguit de caletes –Sa Cova, El Pi, Els Canyers, Belladona– rocalloses i de vocació llibertina on es pot gaudir, amb tranquil·litat reptiliana, d’una lectura assegut a pèl sobre una roca calenta.
  • Què fer
Era, fins al 2004 que va tancar el Club Med, una platja prohibida, ja que només s'hi podia accedir amb un 'passi de visitant' que expedia el club. Situada a pocs quilòmetres del Cap de Creus, és una de les poques cales on és possible fer immersió i, per això, és, també, un conegut fons de restes d'embarcacions de l'antiga Grècia i Roma. Disposa d'una petita platja, de sorra gruixuda, per prendre-hi el sol, però és pràcticament impossible estar-se més de trenta minuts amb els ulls tancats a Cala Culip. Les raons: El paisatge geològic és al·lucinant, sublim i l'aigua blava, gairebé transparent. Porteu el mòbil ben carregat, perquè el necessitareu. Per fer fotos, és clar. Oblideu-vos de la cobertura.
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
A un racó de la platja de la Mar Menuda, a Tossa de Mar, trobem un petit paradís: una petita cala on es banyaven les dones. Explica la llegenda (que podreu contrastar parlant amb els més grans de la vila) que els homes es banyaven a la Platja Gran i les dones a la Mar Menuda. Aquesta cala petita, íntima i d’aigües tranquil·les, s’ha convertit, amb el temps, en la preferida de moltes famílies. A més, esclar, de lloc de peregrinatge de molts addictes a l’snorkel, ja que entre les seves roques hi ha una pila de peixos. Un d’aquells racons de la Costa Brava que s’ha de visitar. I, de pas, fototografiar! 
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Costa Brava
Els altempordanesos tenen el Cap de Creus i els baixempordanesos, la Cala Estreta. És immensament més modesta però resulta molt adequada per a l’Empordanet, on Josep Pla hauria considerat de molt mal gust qualsevol mena d’excés i opulència. La bona notícia és, alhora, dolenta: durant l’estiu, el trànsit rodat hi és prohibit i per arribar-hi cal caminar uns 45 minuts des de la platja de Castell pel camí de ronda o bé –atenció- només 20 si remunteu el camí de servei que passa per sota les torres elèctriques des de l’aparcament de Castell. L’esforç, però, és directament proporcional a l’espectacularitat d’aquest conjunt de cales nudistes, lluminoses, obertes a Llevant i molt aptes per a matins assolellats d’hivern, que fins i tot a ple estiu romanen relativament tranquil·les a causa de la passejada que cal per arribar-hi. Si a la caseta de pescadors, que data del segle XV, hi trobeu un senyor de cabells blancs, saludeu-lo: es diu Quico i des de fa anys que hi viu. No té televisió ni ràdio perquè diu que disposa d’una pantalla d’infinites polzades enfocada a l’horitzó, però us indicarà a quina roca cal enfilar-se per trobar unes línies de cobertura mòbil segons tingueu una o altra operadora. Només us en podem dir una cosa més: hi heu d’anar almenys un cop a la vida.
Publicitat
Cala Vallpresona
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Baix Empordà
Es tracta d’una platja simplement intocada i des d’on no s’hi albira cap construcció humana. Tan senzill i extraordinari com això. Per arribar-hi, cal conduir per la carretera endimoniada que enllaça Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar després de 360 revolts, i estar pendents d’un rètol que indica el trencant de baixada. No hi podrem accedir en cotxe, però es pot deixar fàcilment aparcat a la vora de la carretera. A partir d’aquí, haurem de baixar una bona estona a través del bosc: oblideu-vos de l’estil 'bohemian beach' i calceu-vos unes bones sabates per caminar per la muntanya. L’esforç, però, val molt la pena. A ple agost, hi podeu trobar dos o tres persones en una platja de còdols d’uns 200 metres. És nudista i tremendament estranya pel seu silenci, la manca total de referents humans i perquè, malgrat l’absència total de serveis, es manté prou neta, segurament perquè només gent amb força consciència mediambiental es pega la matada d’arribar-hi. Si tanta soledat us sembla excessiva, continueu un tros més en cotxe i hi trobareu la Cala del Senyor Ramon, que també està apartada però és de millor accés si dueu criatures o gent gran.
Cala d'Aiguafreda
  • Què fer
  • Costa Brava
Carregueu bé el mòbil perquè el necessitareu. A l’inici del camí de Ronda entre la cala d’Aiguafreda i la de Sa Tuna, a Begur, topareu amb tres taules de pedra. La zona de pícnic, per tant, està un pèl elevada de la platja, però tranquils perquè només baixant les escales sereu a la cala. De fet, més que una cala es tracta d’un moll per a embarcacions. No hi ha dutxes ni pràcticament espai per posar les tovalloles però gaudireu d’una tranquil·litat envejable. Les taules de la zona de pícnic estan, això sí, un pél juntes però us assegurem que nou de cada deu cops que hi hem anat, estavem completament sols. Ah, i que no podreu deixar de fer fotos! 
Publicitat
Castell de Tossa de Mar
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • La Selva
Tossa de Mar acull un dels castells de Girona més emblemàtics. La construcció es remunta a l’any 1887 amb la jurisdicció per Alfons el Cast que qualsevol persona que pesqués prop del Castell hauria de pagar tribut al monestir de Ripoll. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. La importància que va representar el Castell de Tossa de Mar va ser el seu paper com a Torre de defensa davant els pirates nòrdics, donada a la seva privilegiada vista.
  • Què fer
  • La Selva
Hi ha platges ideals per banyar-se, anar-hi amb la família o prendre el sol. Altres, són un espectacle per a la vista. Un bon exemple és Cala s’Aguia, a Blanes. Una petita cala, força protegida, a prop del Jardí Botànic Pinya de Rosa (que també paga la pena visitar) que fa les delícies dels fotògrafs i fans de l’snorkel. Es tracta, això sí, d’una platja de còdols i petites formacions rocoses que pesen més d’una tonelada. El nom, per cert, prové de la punta rocosa que la protegeix al nord i els illots del costat. No podreu estendre la tovallola, però ho petareu a Instagram. 
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
El fons marí, totalment cristal·lí, la sorra semi gruixuida i les cases de pescadors són dos dels elements més característics de Cala S'Alguer, una platja completament verge que sembla aturada en el temps. Gairebé mai està massificada,- de fet és de les més tranquil·les de la Costa Brava fins i tot a ple estiu-, i, gràcies a les casetes de colors del voltant, forma un quadre d'una bellesa incomparable. Potser ens estem posant molt bucòlics, però quan hi aneu, ho entendreu. De fet, l'any 2004 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional.  Ara bé, si és tan tranquil·la és, principalment, perquè no s'hi pot accedir amb cotxe. De fet, per arribar a la cala haureu de travessar un bosc de pi blanc, d'uns 200 o 300 metres. A l'entrar, el primer que veureu, a més de la immensitat del mar, són les casetes. Cala s'Alguer era, de fet, un antic nucli de pescadors, originari del segle XVI, i totament integrat a l'entorn. La platja fa uns 60 metres de llargada i, evidentment, no disposa de dutxes, lavabos ni serveis. I tampoc cal. 
  • Què fer
En el camí de ronda més luxós i còmode de tota la Costa Brava, trobem un original templet mirador que recorda al del Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes. Està format de sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, al costat del mar, concretament de la Punta de Pau. És un racó molt romàntic per la generació 'selfie' i una parada obligatòria per als visitants que fan el camí de ronda complet entre la Platja de Sant Pol i la de Sa Conca. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
El turó del Salvament és un dels millors miradors per observar la platja i el port de Sant Feliu de Guíxols. Amb una suau pujada per les escales que uneixen aquest emblemàtic indret amb el passeig del mar de la ciutat, us plantareu davant d’una vista gairebé panoràmica de la part marítima de la població. Un cop dalt, les parets de pedra, les escales i el propi edifici de Salvament Marítim creen un curiós espai amb diferents nivells ple de racons que moltes generacions de ganxons han visitat per buscar intimitat i un moment pel record amb una persona especial amb la companyia d’un paisatge privilegiat. A l’estiu, hi instal·len un humil xiringuito amb uns quants sofàs senzills que enfocats cap a mar, et situen en un dels millors balcons de la Costa Brava amb la companyia sempre benvinguda d’un còctel o una bona copa de vi.
El geiser de Sa Roncadora
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Costa Brava
Sí, ho heu llegit bé. Hem escrit Geiser i parlem de la Costa Brava. Però no ens referim a un geiser de veritat sinó a un estrany fenomen que es produeix a Tamariu. Baixant des de la urbanització d’Aigua Xelida cap a la platja, hi trobareu Cala Roncadora. S’anomena així precisament pel gran salt d’aigua que es produeix els dies de temporal. I és que la cala compta amb una gran esquerda oberta al granit de 52 metres de llarg i una profunditat de 17 que connecta directament amb el nivell del mar. Quan aquest està rabiós, les onades piquen amb força contra les roques enfilant-se per l’esquerda i saltant en un núvol d’espuma i aigua com si d’un geiser es tractés. El més curiós, és que la força de l’aigua fa un estrany so, semblant a un ronc, que li ha valgut a la cala el nom de Roncadora.
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
Cala Giverola és una petita cala envoltada de penya-segats i pins situada a uns 5 km del centre urbà de Tossa de Mar. Per arribar-hi, per tant, és necessari agafar el cotxe i aparcar a prop del complex turístic Pola-Giverola. Un complex vacacional impulsat el 1987 per la cooperativa professional de carters suïssos. Tot i estar un xic allunyada, es tracta d’una de les platges més freqüentades de la Costa Brava ja que gràcies al complex gaudeix d’una pila de serveix. Això sí: només durant els mesos de juliol i agost. Al setembre la cosa canvia, les famílies tornen a la rutina i aquesta magnífica cala de sorra torna al seu oblit habitual. Si Vallpresona està massa allunyada i el Senyor Ramon massa massificada, Giverola és la vostra platja! 
  • Què fer
  • Alt Empordà
Paisatge salvatge, rocós i amb penya-segats. Cala Jóncols és el racó perfecte pels amants de les cales verges i tranquil·les i, sobretot, pels addictes al submarinisme i l’snorkel. De fet, hi trobareu un centre de submarinisme. No és, per tant, la platja ideal per prendre el sol i banyar-se ja que la superfície és rocosa però creieu-nos: paga la pena. No és fàcil accedir-hi i, per tant, fins i tot a ple estiu l’ocupació és relativament baixa. Tot i així, trobareu lavabos, dutxes i lloguer d’hamaques. Com s’hi accedeix? Pel camí de Ronda des de Cala Montjoi o, des de Roses mateix, agafant el bus turístic Roses Express.  
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Baix Empordà
Tindreu enveja d'aquest castell, que és el qui té la millor vista d’ocell de la preciosa platja de Sant Esteve de la Fosca de Palamós.Es tracta d’un element icònic, ja que quan Pere el Gran va adquirir aquest castell al Segle XIII aquest va marcar l’origen de la ciutat de Palamós. I no ens estranya que el rei quedés rendit als seus peus, ja que el paisatge del Mar Mediterrani i la costa de Palamós és excepcional.Actualment, el castell conserva la seva carcassa, que ens dóna una imatge fidedigna del que va ser antany.Hi podeu arribar a peu travessant tota la platja i enfilant-vos al turó que l’acull o béamb cotxe i caminar uns metres pel camí de ronda que ve des de la cala S’Alguer.
  • Què fer
  • Baix Empordà
Des del camí de Ronda de Fornells,-l’antic nucli de pescadors de Begur-, trobem una petita cala (de 15 metres de llarg per 10 d’ample) envoltada de parets de roca. No és, cal dir-ho, el lloc ideal per anar-hi amb la família sencera ja que té poc espai de sorra i, al bell mig, una rampa asfaltada que utilitzaven els pescadors. Malgrat tot, és una de les cales més espectaculars de Begur. El lloc ideal pels que volen molta tranquil·litat i prefereixen anar a la platja a llegir i banyar-se una mica.
Publicitat
  • Què fer
La Costa Brava té cales espectaculars a les quals, per desgràcia, és difícil accedir-hi. Una d’elles és Cala Marquesa, a Begur. La millor manera d’arribar-hi és per mar, des de Cala Tamariu o la Platja d’Aiguablava, però paga molt la pena: D’entrada, perquè el recorregut està envoltat de penya-segats d’allò més fotogènics com la Cova d’en Gispert. O Cala Marquesa: una petita (de 7 per 17 aproximadament) platja de còdols i aigües cristal·lines protegida per unes parets de pedra i un imponent illot rocós al mig.  Si aconseguiu arribar-hi, no en voldreu sortir. A més, normalment l'ocupació (fins i tot al mes d'agost) és molt baixa.
  • Què fer
  • Baix Empordà
Hi ha platges que s'han de veure, viure i gaudir. Un bon exemple és aquesta. Gola de Ter o la platja de la Fonollera és una de les platges més tranquil·les de la Costa Brava. I, alhora, una de les més singulars ja que és on desemboca el riu Ter de manera que podem trepitjar, alhora, aigua dolça i aigua salada. De fet, a mesura que ens apropem al mar, podem observar com el riu forma llacunes a la pròpia sorra. Ara a aquest paisatge idíl·lic sumeu-li la majestuosa presència de les Illes Medes al fons. Això sí, no espereu trobar dutxes ni ‘xiringuitos’, a la Gola de Ter l’única presència humana ens arriba a través d’unes quantes masies força llunyanes. En definitiva, una autèntica delícia que t'obliga a preguntar-te: "De debò cal agafar un avió per anar a una platja del Carib?"
Publicitat
  • Què fer
D'es Cranc, el Peix i la dels Mussols són tres cales molt estretes, llargues i encaixonades a es quals només s'’hi pot accedir des del Camí de Ronda. La petita zona de bany és, de fet, el tram de costa rocosa i plana que s’estén entre la Cala Ametller i la mateixa Cala d’es Cranc. Això sí: són ideals per fer snorkel i, de pas, triomfar a Instagram. El paisatge és al·lucinant! Una curiositat: El nom de la cala del Peix prové del fet que l’any 1912 hi va quedar embarrancada una balena rorqual.
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Més coneguda com Cala dels Enamorats, aquesta petita cala és una mena de closa de mar que es recargola encerclant el mar i formant, ara sí, una petita piscina natural. No només és un racó idíl·líc i força tranquil, també ofereix unes vistes al·lucinants de Llança, el Port de la Selva i, fins i tot, el Cap de Creus. Una petita i desconeguda joia. Per arribar-hi el millor és anar-hi amb barca o caiac a través d'una obertura que l'enllaça amb el mar, però si us atreviu també podeu accedir-hi a peu. Amb bon calçat, això sí.
Publicitat
  • Què fer
  • La Selva
La Cala Sant Francesc, també coneguda com Cala Bona, està situada als afores del centre de Blanes i any rere any ha estat guardonada amb la bandera blava per la qualitat de les seves aigües i serveis (dutxes, lloguer de patins i hamaques i un ‘xiringuito’). Es tracta d’una cala semi-urbana de mida mitjana, envoltada de bosc de pins i vivendes. La sorra és fina, però, sol entusiasmar als nens perquè està plena de grups rocosos de diferents mides i les possibilitats de joc són infinites. Per tant, tranquils, amb sort no arribaran a casa carregats de sorra fina. També és ideal per practicar-hi snorkel amb poca profunditat. 
  • Què fer
  • Platges
  • Alt Empordà
El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
Sí, Begur té un munt de platges al·lucinants, per què triar precisament aquesta, que no té cap servei? A banda que no està tan sobresaturada de gent guapa com Sa Tuna o Aiguafreda, ens agrada perquè és l’única platja nudista a la Costa Brava centre, perquè els colors intensament vermellosos de la roca que emergeix a la badia la converteixen en una cosa rara i viva, perquè la forma semicircular en fa una platja molt acollidora, perquè roman relativament poc freqüentada per colles o criatures, doncs cal caminar força per arribar-hi des del Camí de Ronda, i perquè en realitat les platges que molen són les que no tenen ni quiosc de gelats i et permeten creure per una estona que la resta de la vida no existeix. L’únic inconvenient és que les altes parets dels penya-segats que l’envolten hi aboquen ombra a partir de mitja tarda, així que aprofiteu-hi bé el matí.
  • Què fer
  • La Selva
Hi ha platges que s’han de veure. Platges on amb prou feines podem prendre el sol però que cal trepitjar. Una d’elles és la cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes al·lucinants que, any rere any, atrau una pila d’amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest idíl·lic entorn és difícil acceptar remullar-se en altres platges. D’acord, potser exagerem però la cala dels Frares s’ha de viure.  Com accedir-hi? S’hi pot arribar des del camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i travessa Sa Caleta. 
Publicitat
  • Què fer
  • La Selva
Hi ha platges ideals per banyar-se, anar-hi amb la família o prendre el sol. Altres, són un espectacle per a la vista. Un bon exemple és Cala s’Aguia, a Blanes. Una petita cala, força protegida, a prop del Jardí Botànic Pinya de Rosa (que també paga la pena visitar) que fa les delícies dels fotògrafs i fans de l’snorkel. Es tracta, això sí, d’una platja de còdols i petites formacions rocoses que pesen més d’una tonelada. El nom, per cert, prové de la punta rocosa que la protegeix al nord i els illots del costat. No podreu estendre la tovallola, però ho petareu a Instagram. 
  • Què fer
  • Rutes i passejades
  • Alt Empordà
Salvador Dalí i Josep Pla ja ens en parlaven, però poca gent l’ha vista amb els seus propis ulls. Cal arribar fins al far del Cap de Creus des de Cadaqués per una carretereta que crida a la prudència i, des d’allà, davallar a peu pel llit sec d’una riera uns 30 minuts per arribar a un paratge amabilíssim, de suaus contorns arrodonits per mates de ginesta, molt diferent de l’escairat aspecte d’altres entrants d’aquesta costa salvatge. Probablement el nom enjogassat d’aquesta cala prové de la dolçor del paisatge: ens hi trobarem un acollidor raconet de sorra que dóna a un braç de mar protegit de la tramuntana amb unes aigües totalment transparents i quietes que allotgen una extensa pradera de posidònia –recordeu que està protegidíssima. És molt, molt, molt bonica i, si us hi quedeu a dormir una nit de principis d’estiu, el sol sobre els vostres caps a l’alba us farà viure un d’aquells moments intensos de la vida.
Publicitat
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Si us apassiona la naturalesa aquest és el vostre mirador. Molt més ‘modest’ que el de Mas Ventós però amb unes vistes força espectaculars.  A prop de la platja del Codolar,-poc més de mitja hora a peu-, trobem el Mirador dels Cards des d’on, totalment envoltats de naturalesa, podem contemplar la vella muralla medieval, el castell de Tossa de Mar i els penya-segats del voltant. El camí per accedir-hi, per cert, també paga molt la pena. 
Cala Bona
  • Bars i pubs
Qui diu que un xiringuito no pot tenir glamour? A Cala Bona, a uns 2 quilòmetres de Tossa de Mar, s’hi amaga un dels racons amb més encant de la Costa Brava. En un entrant de gairebé 100 metres dins del mar, amb unes aigües cristal·lines i un entorn natural amb aires caribenys, s’hi troba el Xiringuito Cala Bona. L’establiment està camuflat a la naturalesa tal i com si formés part del paisatge. Amb la mirada posada cap al mar, es serveixen tapes, amanides i paelles fetes amb llenya. Prohibit marxar sense tastar la sangria, els mojitos o els magnífics gintònics que serveixen. Ideal per venir-hi amb amics o muntar-se una escapada romàntica en un entorn que molts qualifiquen de màgic. Si us hem convençut no us despisteu perquè és un local que només obre durant la temporada d’estiu. 
Publicitat
  • Què fer
Se la coneix popularment com 'la cala dels 300 escalons' i, tot i ser un autèntic paradís, sovint roman amagada entre altres cales més populars, com Vallpresona i la del Senyor Ramon. De fet, és una petita joia que conté l'essència de la Costa Brava: està envoltada de roques i pins i l'aigua és absolutament cristal·lina. Tot i que l'accés no és excessivament difícil -però complicat si tens vertigen-, és més fàcil trobar-hi embarcacions que gent prenent el sol o fent immersió. Feu-nos cas i aneu-hi. No us en penedireu!
  • Què fer
  • Rutes i passejades
Aigües transparents, tranquilitat aclaparadora i un paisatge (interior i exterior) per caure d’esquena. Cala Tamariua,-s’anomena així perquè està envoltada de tamarius-, és una de les platges més interessants del Cap de Creus i una de les poques de sorra. Gruixuda, això sí. Està flanquejada per dues grans parets rocalloses i té una longitud d’uns vuitanta metres aproximadament. Tot i que no disposa de cap servei,- és completament salvatge-, a l’estiu sovint s’hi sol instal·lar un petit ‘xiringuito’. També és habitual la pràctica de nudisme. I, gràcies al seu fons rocallós i aigües cristal·lines, punt de trobada d’amants de l’snorkel. Cala Tamariua està situada a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de la Selva i s’hi pot arribar des de dues rutes diferents: Pel camí de Ronda asfaltat que comença al darrere del port i la més interior, que comença aproximadament al carrer Mirador,- al centre del poble-. Aquesta última és força interessant perquè ens permet veure la punta de Cala Cativa i el Cap Mitjà.        
Publicitat
  • Què fer
  • Baix Empordà
Platja d’Aro també amaga petits grans racons. Un d’aquests és la Cala del Pi, a poc més de deu minuts de la Platja Gran però a un món de diferència: Oblideu-vos de la massificació extrema, de la música alta i dels tan característics edificis. La Cala del Pi està protegida per pins i roques, les aigües són cristal·lines i, tot i estar tan a prop del nucli urbà, el grau d’ocupació a ple estiu no és exageradament alt. La mala notícia és que gairebé darrere hi ha unes quantes cases, però gràcies a la vegetació, no espatllen gaire el paisatge. Ras i curt: sembla treta d’una postal. 
  • Què fer
  • La Selva
A prop de la platja de Lloret de Mar trobem un petit racó semi-urbanitzat que ofereix unes vistes força espectaculars: Sa Caleta. Una petita platja de sorra gruixuda que ha estat, tradicionalment, refugi dels petits vaixells de pescadors. De fet, és l’únic petit port proper al centre del poble. Per què us dèiem, poques línies més amunt, que les vistes són al·lucinants? Per en Castell d’en Plaja, que presideix el costat esquerra de la platja. Un castell construit l’any 1940 en estil neomedieval que, tot i ser un emblema de Lloret, no es pot visitar perquè es tracta d’una vivenda privada. A més del castell, Sa Caleta té unes formacions rocoses ideals per practicar snorkel. Això, sí, si voleu estar tranquils és millor anar-hi a la primera, quan comença a fer calor perquè l’afluència durant els mesos d’estiu és força alta.  També hi trobareu un xiringuito, dutxes i papereres. 
Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • La Selva
És cosina germana de Treumal: les separen poques cales, però tot un món de diferència. A Santa Cristina, el “desarrollismo” va estar a punt de fer-hi estralls a mitjans del segle passat. Finalment, però, el seny, i l’estima del poble de Lloret per aquest paratge on s’alça l’ermita de la patrona local van triomfar en forma de fràgil equilibri entre uns equipaments turístics que llepen la vora de la mar i una massa de pins intensament verda que aconsegueix dotar el flanc sud, on hi ha una vella casa de pescadors, d’un decidit caràcter feréstec. El pintor Joaquin Sorolla va immortalitzar la llum, els verds i els blaus de Santa Cristina en un dels seus quadres més rabiosament mediterranis. És ideal per a lluir-hi grans ulleres de sol i pamela a l’estil d’estrella de cinema decadent.
  • Llocs d'interès
  • Platges
  • Baix Empordà
És la platja que va veure néixer 'Mediterráneo', de Joan Manuel Serrat. Una mobilització popular massiva va salvar el paratge de la urbanització i a Castell hi perviu intensament el paisatge verge i la llegenda. Les dues cases nobles que la flanquegen a nord i sud van allotjar personalitats com MarleneDietrich o Salvador Dalí. S’hi arriba des de l’autovia de Palafrugell a través d’un camí en bones condicions però que convida a la conducció prudent. Pagueu l’aparcament sense recança: la recaptació es reinverteix íntegra en la conservació del paratge. Gaudiu del canyissar de la riera d’Aubí i dels ànecs i amfibis que hi viuen, feu un pícnic sota la pineda impenetrable pel sol, pugeu al poblat iber de la Punta de la Corbetera, perdeu-vos pel bosc a la recerca de la Caseta d’en Dalí, que té la porta surrealistament torta; visiteu les cales properes on hi ha racons impressionants i ni una línia de cobertura de mòbil. A l’estiu hi ha lavabos, quiosc i lloguer de caiacs, però també és la platja ideal per a l’hivern, doncs queda totalment arrecerada de la tramuntana.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat