1 M'encanta
Guarda-ho

Les cales més tranquil·les de la Costa Brava

En aquestes al·lucinants platges del litoral gironí pràcticament no hi trobareu ningú ni a ple estiu.

© Nacho Such
Cala S'eixugador

Esteu cansats de carregar els trastos, omplir-vos de protector solar, arribar a la platja de torn i trobar-vos mitja Girona. Nosaltres també. Per això en aquesta guia només trobareu les cales on, fins i tot a ple agost, estareu força tranquils. Això sí: cuideu-les! 

Cala N'Estasia
© Laura Vaqué - Arxiu fotogràfic de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de Begur
1/7

Cala N'Estasia

Des del camí de Ronda de Fornells,-l’antic nucli de pescadors de Begur-, trobem una petita cala (de 15 metres de llarg per 10 d’ample) envoltada de parets de roca. No és, cal dir-ho, el lloc ideal per anar-hi amb la família sencera ja que té poc espai de sorra i, al bell mig, una rampa asfaltada que utilitzaven els pescadors. Malgrat tot, és una de les cales més espectaculars de Begur. El lloc ideal pels que volen molta tranquil·litat i prefereixen anar a la platja a llegir i banyar-se una mica.

Llegir-ne més
Cala Tavallera
© Carles Palacio
2/7

Cala Tavallera

El punt més oriental de la Península Ibèrica –encara que fos Alacant qui s’apropiés de l’eslògan 'Amanecer de España'- és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica Finisterre tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets més ben guardats. Un d’ells, que compartirem  generosament amb vosaltres, és la Cala Tavallera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic.  En alguns blocs i guies asseguren que és accessible en 4x4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar-s’hi les banyes ha estat mitjançant una caminada d’unes dues hores que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta estiu i hivern, on hi ha un refugi per pernoctar i les albes hi tenen gust de naixement d’un món nou. El fons marí és espectacular i compta amb una espessa pradera de posidònia. A ple estiu s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú. Per assegurar-se que el refugi està en bon estat i disponible, el millor és trucar a l’ajuntament.

Llegir-ne més
Cala S'Alguer
© Zygosia
3/7

Cala S'Alguer

El fons marí, totalment cristal·lí, la sorra semi gruixuida i les cases de pescadors són dos dels elements més característics de Cala S'Alguer, una platja completament verge que sembla aturada en el temps. Gairebé mai està massificada,- de fet és de les més tranquil·les de la Costa Brava fins i tot a ple estiu-, i, gràcies a les casetes de colors del voltant, forma un quadre d'una bellesa incomparable. Potser ens estem posant molt bucòlics, però quan hi aneu, ho entendreu. De fet, l'any 2004 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional.  Ara bé, si és tan tranquil·la és, principalment, perquè no s'hi pot accedir amb cotxe. De fet, per arribar a la cala haureu de travessar un bosc de pi blanc, d'uns 200 o 300 metres. A l'entrar, el primer que veureu, a més de la immensitat del mar, són les casetes. Cala s'Alguer era, de fet, un antic nucli de pescadors, originari del segle XVI, i totament integrat a l'entorn. La platja fa uns 60 metres de llargada i, evidentment, no disposa de dutxes, lavabos ni serveis. I tampoc cal. 

Llegir-ne més
Cala Morisca
4/7

Cala Morisca

 La cala Morisca, que és un indret bellíssim i solitari, al qual, com sabem, s’accedeix des de la urbanització lloretenca de Cala Canyelles caminant pel GR-92 i davallant un bon tram d’escales, conté l’entrada a uns túnels que connecten aquesta petita badia i port natural amb una finca propera. Als túnels, actualment segellats, hi romanen encara vies i vagonetes i les restes d’un sofisticat sistema de ventilació i alimentació elèctrica. La infraestructura, perquè es tractava d’una obra de força envergadura, servia al traficant i contrabandista cors Jean Antoine Canavaggio per traslladar amb tota tranquil·litat la mercaderia que arribava per mar fins als magatzems situats a prop de la casa. No és ciència ficció: el 1998, en aquell tranquil llogarret hi van fer el comís d’haixix més important de la història criminal catalana, 17 tones. Avui dia no en queda res de tot això. Però mentre gaudiu de la soledat i d’una aigua plana i poc fonda de qualitats cristal·lines, i de la petita badia que ens aïlla de la resta del món, us hi podeu imaginar una pel·li d’aventures.

Llegir-ne més
Aigua Xelida
© Alberto Zamorano
5/7

Aigua Xelida

Aigua Xelida s’ha convertit en símbol de l'anhel de la vida lliure de l'ideari palafrugellenc i primera escala d’Un viatge frustrat, de Josep Pla. Només s’hi pot accedir a peu, des de l’urbanització del mateix nom i anar baixant fins trobar unes escales a mà dreta, o en barca. I, per tant, tot i que va ser la platja guanyadora l’any 2009 del programa ‘El paisatge favorit de Catalunya’, l’ocupació (per sort!) continua essent relativament baixa. De fet, fins al 1950 Aigua Xelida només es comunicava amb Tamariu per un camí de terra. En tot cas, anem al gra: la platja, formada per pedres i envoltada de roques i pinars, té una longitud d’uns 40 metres i una amplada d’uns dotze metres. I per què la recomanem? Doncs perquè és un racó meravellós i espectacular de la Costa Brava. Una platja a la qual s’hi ha d’anar (com a mínim!) un cop a la vida. O dos. O tres. O… ja ho capteu, oi?

Llegir-ne més
Cala s'Eixugador
© Nacho Such
6/7

Cala s'Eixugador

A prop de Sa Tuna i protegida per unes altes parets de roca, trobem una petita meravella: S'eixugador. Una petita cala de 50x15 metres, sorra gruixuda i cap servei. Sol estar força buida i tranquil·la, fins i tot a ple agost, menys quan algú, fent el Camí de Ronda la descobreix o decideix fugir de la genial però massificada Sa Tuna. Si opteu per Cala s'Eixugador, no oblideu el material per fer snorkel perquè l'entrada a l'aigua és molt suau i podreu veure pops, sípies, peixos de colors, etc... Per cert: a l'arribar no oblideu aturar-vos al mirador de fusta i fer un parell de fotos. 

Llegir-ne més
Cala Vallpresona
7/7

Cala Vallpresona

Es tracta d’una platja simplement intocada i des d’on no s’hi albira cap construcció humana. Tan senzill i extraordinari com això. Per arribar-hi, cal conduir per la carretera endimoniada que enllaça Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar després de 360 revolts, i estar pendents d’un rètol que indica el trencant de baixada. No hi podrem accedir en cotxe, però es pot deixar fàcilment aparcat a la vora de la carretera. A partir d’aquí, haurem de baixar una bona estona a través del bosc: oblideu-vos de l’estil 'bohemian beach' i calceu-vos unes bones sabates per caminar per la muntanya. L’esforç, però, val molt la pena. A ple agost, hi podeu trobar dos o tres persones en una platja de còdols d’uns 200 metres. És nudista i tremendament estranya pel seu silenci, la manca total de referents humans i perquè, malgrat l’absència total de serveis, es manté prou neta, segurament perquè només gent amb força consciència mediambiental es pega la matada d’arribar-hi. Si tanta soledat us sembla excessiva, continueu un tros més en cotxe i hi trobareu la Cala del Senyor Ramon, que també està apartada però és de millor accés si dueu criatures o gent gran.

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments