Les millors piscines naturals de Catalunya

La Terra Alta acull la que potser és la piscina natural més coneguda de Catalunya. I el seu nom no és en va: la seva temperatura se situa en els 38 graus! Situada entre les serres d’aquesta comarca, la Fontcalda en realitat són set piscines que es formen a partir de l’arribada del riu Canaletes en un congost. Agafeu la carretera entre Gandesa i Benifallet... i ja hi sereu!

Entre Oix i Montagut, en una zona força popular entre els amants de l’escalada i el senderisme, trobem el Gorg Blau. Un salt d’aigua amb una piscina natural als peus d’aigües gelades i d’un blau tan intens que és impossible apartar la mirada. El camí per accedir-hi, per cert, també paga molt la pena. Això sí, tot i que no és un dels més populars de la zona és probable que sempre hi trobeu gent. Poca, però no estareu sols. 

Lloc? Baix Camp. Concretament entre Vilaplana i La Febró. Haureu de caminar més de cinc quilòmetres per arribar-hi, però s'ho val. I molt. La recompensa és espectacular: un salt d'aigua que crea una piscina natural envoltada de roques. Una gran excursió!

A l’entorn natural d’Alcover (Alt Camp) es troba el petit salt d’aigua del Niu de l’Àliga, amb l’aigua que ve directa del riu Glorieta. En el seu moment, l’aigua servia per moure els molins i va acabar creant aquesta bassa envoltada de vegetació. La prominent roca que s’hi alça, a través del temps i del deteriorament, ha acabat originant el nom d’aquest entorn natural. S’hi arriba des del Mas del Forés a través d’un camí tranquil i que és ideal per fer en família.

No hi podia faltar. Els set gorgs de Campdevànol, a prop de Ripoll, són dels més coneguts. I amb raó. A mesura que avança la ruta, popularment coneguda com ‘Itiniterari dels gorgs de la Cabana’ i de poca difiultat, et vas trobant gorgs amb les seves corresponents piscines naturals. Ara bé, l’any 2015 es va consensuar una nova normativa reguladora mediambiental amb l’objectiu de salvaguardar aquest espai privilegiat i de moment, encara està prohibit banyar-se. Això sí, la ruta i el paisatge paga molt la pena. 

D'acord, és una piscina artificial. Però no ens direu que no sembla natural! Aquest petit paradís entre la platja Fonda i la de Fornells, va ser creat fa més de cinquanta anys per la comunitat d’apartaments del mateix nom i, de fet, és privada. Això sí, si no fos perquè es veu clarament que l’aigua procedeix del mar, a través d’una bomba d’aigua, està tan ben integrada a l’entorn que sembla totalment natural. Ara bé, a no ser us allotgeu per allà, no us hi podreu banyar. Però paga la pena desviar-se una mica del camí de Ronda encara que només sigui per fer una foto perquè és al·lucinant.

Més coneguda com Cala dels Enamorats, aquesta petita cala és una mena de closa de mar que es recargola encerclant el mar i formant, ara sí, una petita piscina natural. No només és un racó idíl·líc i força tranquil, també ofereix unes vistes al·lucinants de Llança, el Port de la Selva i, fins i tot, el Cap de Creus. Una petita i desconeguda joia. Per arribar-hi el millor és anar-hi amb barca o caiac a través d'una obertura que l'enllaça amb el mar, però si us atreviu també podeu accedir-hi a peu. Amb bon calçat, això sí.

Les quatre basses esgraonades que ens ofereix el riu Borró són els punts on aquest torrent, majoritàriament subterrani, aflora a la superfície. Els habitants de Sales i els municipis propers sempre hi han anat durant les calorades d’estiu de l’Alta Garrotxa i el nudisme hi està força institucionalitzat. Per arribar-hi, com a mínim a les més baixes, n’hi ha prou amb accedir a Sales i seguir les indicacions per la carretera. Per accedir a la superior i més fonda, anomenada el Gorg Blau, val la pena fer-se amb un mapa de senderisme especialitzat o preguntar als caçadors. També podeu consultar a algun vilatà, però no a tots els agrada que els forasters gaudeixin d’aquest paratge màgic i silenciós, advertits esteu. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades a “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment, regalar-nos un llibre imprescindible per a gaudir del territori.