0 M'encanta
Guarda-ho

On anar de pícnic?

Una selecció dels millors indrets de la Costa Brava i el Gironès per anar de pícnic

© stockcreations
Pícnic

Són el substitut natural i gratuït de les terrasses dels bars. Racons idíl·lics on podem dinar, fer el vermut o berenar amb els amics i la família sense gastar-nos ni un euro. Prepareu la carmenyola, agafeu una jaqueta per si de cop i volta refresca i bon profit! 

Mas Ventós a Port de la Selva

Menjar a punt? Mòbil carregat? Instagram preparat? A Mas Ventós el necessitareu. Es tracta d’un indret privilegiat del Parc Natural del Cap de Creus. Una àrea de pícnic amb unes tretze taules de fusta i de pedra força separades i una zona de barbacoa. El millor, però, és que és un excel·lent mirador de la badia de Roses i de la vall de Saverdera. Tant, que us oblidareu de menjar. Per cert, tot i que el mas, d’origen antic i al qual se li va dedicar una sardana, està en ruïnes, els lavabos encara es poden utilitzar.

Llegir-ne més
Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

El Baix Empordà no és, d’entrada, un dels territoris amb més zones de pícnic. N’hi ha una, però, al bell mig de Sant Feliu, que encanta a les famílies. Per què? Perquè consta de quatre taules individuals i una doble, sis barbacoes i zona d’esbarjo per la mainada amb gronxadors. Està situat entre la carretera de Girona i l’avinguda Catalunya però si no fos perquè els supermercats més propers estan a pocs minuts caminant i no a tres hores a peu, pensaríeu que esteu a les afores de la ciutat. Un avís: millor anar-hi aviat per agafar lloc. S’omple aviat.  

Cala d'Aiguafreda

Carregueu bé el mòbil perquè el necessitareu. A l’inici del camí de Ronda entre la cala d’Aiguafreda i la de Sa Tuna, a Begur, topareu amb tres taules de pedra. La zona de pícnic, per tant, està un pèl elevada de la platja, però tranquils perquè només baixant les escales sereu a la cala. De fet, més que una cala es tracta d’un moll per a embarcacions. No hi ha dutxes ni pràcticament espai per posar les tovalloles però gaudireu d’una tranquil·litat envejable. Les taules de la zona de pícnic estan, això sí, un pél juntes però us assegurem que nou de cada deu cops que hi hem anat, estavem completament sols. Ah, i que no podreu deixar de fer fotos!

Llegir-ne més

Platja d’Empúries

És la típica i tòpica zona de pícnic de l’Empordà però no podíem no posar-la. És gairebé idí·líca i, a més, forma part de l’imaginari nostàlgic de molts gironins. A les portes de Sant Martí d’Empúries trobareu una àmplia zona de gespa, taules de fusta molt separades i accés directe a la platja. És l’espai ideal per anar-hi amb família: els nens poden jugar i, a més, els arbres fan ombra  o sigui que no heu de patir en excés pel protector solar. 

I què dir de la platja? Tots la coneixem, sí, però és impossible no deixar d’emocionar-se una mica per tot el que significa. Hi van desembarcar fenicis, grecs i romans i hi van aixecar les seves ciutats; més tard el romànic hi deixà també petja en forma del poblat medieval de Sant Martí d’Empúries.

Llegir-ne més

La font dels Àngels

Si aneu a la zona de pícnic de la font dels Àngels al·lucinareu. D’entrada, el santuari ofereix una panoràmica al·lucinant,-d’aquelles que et deixa amb la boca oberta-, de Girona, el Baix Empordà, els Pirineus, el Montseny i les Guilleries. I, a més, és una zona de lleure enorme amb diverses zones. Algunes més urbanes que altres, això sí. La principal té unes set taules de fusta, però si camineu una mica a prop de l’aparcament del santuari trobareu una taula més apartada. I, si us plou, no patiu: també hi ha una sala adaptada amb taules i cadires. No és tan ‘idíl·lic’, però és un bon recurs per si de cop i volta comença a ploure a bots i barrals. És la zona de pícnic ideal per anar-hi amb família. 

Llegir-ne més

Parc de la Draga

És típic sí, però al·lucinant. Aquesta zona de pícnic està situada a prop de l’estany de Banyoles i el Parc de la Draga. L'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la península Ibèrica. La zona de pícnic està vorejant l’estany, direcció Serinyà. Hi trobareu una vintena de taules, totes d’ús lliure menys les tres que estan més juntes, a prop del bar. Que, per cert, obre els caps de setmana a partir de les 11 del matí. I per què és al·lucinant? Perquè a menys d’un minut trobareu una zona amb gronxadors pels nens, el jaciment de la Draga, l’estany i, per rematar-ho, la zona de bany. Algú pot demanar més?

Llegir-ne més
Font del Raig a Sant Gregori

Font del Raig a Sant Gregori

Aquesta petita i tranquil·la zona de pícnic no és molt coneguda més enllà de Sant Gregori però només té una taula i, per tant, és millor arribar-hi aviat. Això sí: val la pena. Està situada just al costat de la font del Raig, una de les més populars del poble i, de fet, si per casualitat hi veieu algú molt probablement sigui un veí amb un parell de garrafes buides ja que de les tres fonts de Sant Gregori la del Raig és l’única que no és ferruginosa. També hi ha força espai per jugar i us prometem que no hi veureu cap cotxe. Per arribar-hi: passat el veïnat de l’Argelaguet i el de l’Església, trobareu una pista forestal. La font està a pocs metres. 

No teniu ganes de cuinar?

Sushi Bar La Riba

Els que perdem el cap pel sashimi i ens alimentariem només a base de ramen, gairebé plorem de l’emoció al descobrir que aquest restaurant que, amb els anys ha aconseguit situar-se com un dels millors japonesos de Girona, també ofereix take-away. Amanides d’algues, ramen, udon, yakisobas o combinats de maki i nigiris. Són algunes de les delícies japoneses que podeu trobar per emportar al Sushi Bar. La seva matèria primera és fresca i el peix, que podreu veure vosaltres mateixos si entreu al restaurant, presenta un color extraordinari. La seva categoria culinària no deixarà ningú insatisfet. És difícil triar, però si hi aneu no podeu marxar sense tastar els Yaki Udon amb salsa de prunes i tonyina, l’amanida d’algues amb ruca i raves amb algues marinades, tonyina saltada amb sèsam i maionesa japonesa i, sobretot els takoyaki: uns bunyols de pop i gingebre vermell que, literalment, fan caure d’esquena. 

Llegir-ne més

Rostisseria El Mercadal

A Girona no hi ha gairebé un establiment més clàssic que la rostisseria d'El Mercadal, popular pels seus menjars preparats, però sobretot pel seu pollastre a l'ast. Recollint el testimoni de la Pollastreria Mir, fa 21 anys que aquest establiment aplica la seva recepta particular de fer pollastres. Deu ser de les poques que queda que, dies abans de coure'ls, els socarrima per deixar-los ben nets i els amaneix amb una barreja de sal i herbes pròpia, que és un secret ben guardat. Treballen amb gas per tal de controlar correctament la cocció. El diumenge la parròquia la tenen gairebé assegurada, ja que sortint de missa de 12 de l'esglèsia del Mercadal, que gairebé està porta per porta, fidels i no tan fidels sucumbeixen a la temptació de la carn.

Llegir-ne més

König

Des de fa molts anys, una opció de menjar ràpid a qualsevol hora del dia en ple centre de Girona. El König és tota una institució a la capital gironina per als que busquen emplenar la panxa amb poc temps, amb menjar bo i a un preu raonable. Si bé als seus inicis tenia un caire clarament alemany (könig vol dir rei en alemany), amb entrepans de salsitxes i hamburgueses, amb els anys, ha anat incorporant més plats de casa nostra. Tapes (són famoses les seves braves), amanides, entre altres entrepans més madeinCatalonia, focaccies i bagels omplen una carta extensa i molt variada. Tenen fins a 8 locals entre els dos del centre de Girona, Vilablareix, Figueres i Barcelona amb cuina ininterrompuda. Sempre hi ha temps per “fer un König”!

Llegir-ne més

Udon Noodle Bar

L’Udon va ser el primer establiment de menjar ràpid japonès de casa nostra. Va aterrar al bell mig de Girona, concretament al carrer Santa Clara, l’any 2014. Ofereixen menjar asiàtic, noodles principalment, fets amb productes de qualitat. Hi podeu menjar, doncs, tota mena de fideus: els 'soba', prims, i els 'udon', gruixuts. De fet, actualment la carta inclou més de 15 receptes de noodles. Els seus saltejats també valen molt la pena. Serveixen de pressa però amb amabilitat. Un ‘must’ pels que tenen pressa però no volen deixar de menjar bé. Molt bé. 

Llegir-ne més

El Ginjoler

La Carme Picas i en Xavier Gubau, es van conèixer en els inicis d’El Celler de Can Roca, quan encara era un annex de Can Roca. Quan van plegar, van muntar un obrador a la plaça de Cornellà del Terri, a Can Comas, propietat del avis de Gubau, on van començar fent els famosos pastissos de la Carmeta, per a bars i cafeteries. Els recordeu? Van agafar molta fama, sobretot a la desapareguda La Torrada,  del carrer Ciutadans. Poc després, a principis de la dècada dels 90, es van embarcar en una nova aventura: El Ginjoler. Una empresa de càterings personalitzats. Una curiositat: han muntat càterings enmig de camps de blat, sense llum ni aigua. Actualment, tenen un restaurant a Sant Feliu de Guíxols i, com us esteu imaginant, des de les instal·lacions de Cornellà ofereixen menjar per emportar. Això sí, s’ha de trucar amb antelació. Dos imprescindibles: el caneló de brandada de bacallà, poma àcida i oli de vainilla i la coca de parmesà, conill, ceba flamejada i olives negres. De llagrimeta. 

Llegir-ne més

Ca L'Aurora

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

Llegir-ne més

Cocolino

Ostenta l’honor de ser la pizzeria més antiga de Girona i, tot i que va obrir el 1986 al barri de l’Eixample, des del 1992 està ubicada a Pedret, segurament la porta d’entrada més bonica de la ciutat, resseguint la llera del Ter just quan el riu Onyar fa pocs metres que hi ha desembocat. A part de ser un restaurant de cuina casolana amb menú assequible de migdia entre setmana, la pizza és l’autèntic amo i senyor del local. Fetes artesanalment i amb preferència per matèries primeres autòctones, la pizzeria compta amb una extensa carta on fins i tot hi ha espai per una selecció de pizzes sense lactosa, a banda de les clàssiques i les més d’autor, i també serveixen pizzes aptes per a celíacs si es reserva amb antelació.

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments