101 coses per fer a Girona: Menjar i beure

A tocar de l'Onyar i de la via del tren, en un lloc força transitat per turistes, trobareu unes de les millors truites de Girona. En tenen una dotzena llarga de diferents ingredients que combinen amb dos tipus de base: patata amb ceba i albergínia, carbassó i ceba. Can Sala és un bon lloc per sopar com un rei aquells dies que no ve de gust posar-se als fogons. D'estil casolà, fan xapates torrades amb pinxos, escalivada o embotits. Tenen també una bona llista de botifarres, com la de foie i poma o la d'espàrrecs de marge i alls tendres, servides amb guarnició i pa torrat. Pareu atenció també a la carta de ratafies! Tenen una desena de referències que podreu prendre en copa o en xarrup.

Som molts els que no tenim la cartera prou gruixuda per anar a sopar al Celler de Can Roca. Ara bé, a la ciutat hi ha una alternativa que permet apropar-se una mica a les invencions gastronòmiques del millor restaurant del món. Es tracta del Rocambolesc, la gelateria impulsada pel germà petit dels cuiners, el pastisser Jordi Roca, i la seva dona, Alejandra Rivas. El gelat de poma al forn és un dels indispensables que cal tastar almenys una vegada a la vida, però també val la pena visitar la gelateria per Temps de Flors i tastar el gelat de flors.

Qui no coneix Can Bellsolà? Creada l’any 1901 per Pere Bellsolà, aquesta fleca,-situada inicialment al desaparegut carrer Canaders, es va convertir en la llavor d’un imperi que va portar la marca Bellsolà a recórrer mig món: Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i el Carib. Des de 2003, i amb el nom d’Antiga Casa Bellsolà, la fleca ha tornat als orígens de la mà de Mireia Oliveras (la dona de Robert Bellsolà) i aposta per oferir un pa de qualitat, artesanal i elaborat amb les millors matèries primes. Un pa i una fleca que et transporta al passat. Un imprescindible: la barra florentina.

Agafeu l’escuradents i punxeu un autèntic vermut d’antany: olives XXL, anxoves i seitons, tapes de truita de patates, d’embotits... Arreplegueu una paperina de xips amb salsa Espinaler, el got amb vermut ‘corrent’ o la canyeta a preus populars i deixeu-vos absorbir per aquest autèntic centre social de barri (vell). I és que al Vermutet gairebé tothom se saluda pel nom (falta poc per dir-se “el noi de can”, “la noia de cal”...) i no és estrany ajuntar les taules de fusta i els tamborets arran de terra per fer la colla encara més gran. Un racó amb caràcter en què prou sovint es munten saraus d’ambient casolà, d’aquells que -d’aquí a uns quants anys-, donaran per autèntiques batalletes de comunitat.

Maguey posa el punt picant just a la variada oferta gastronòmica del barri vell gironí. Plats clàssics com el guacamole, els tacos de bistec o la cochinita pibil, el característic guisat de porc yucateca, us faran sentir uns veritables mexicans, güey! Altres plats potser més sofisticats són el mole poblano, les enchiladas vermelles i verdes o les carnitas a la Michoacána, carn de porc fregida amb el seu propi greix. Caloria pura, vaja! Esperàveu els esperits? Tranquils, que en tenen una llista variada: cerveses mexicanes, tequil·les, mescals i aigües de sabors! Pregunteu per les especialitats del dia, amb una mica de sort tindran chilaquiles, un plat a base de totopos (més coneguts com a nachos en la versió tex-mex) que heu de tastar. Com a Mèxic però al bell mig de Girona, vaja!

Recordeu la Juliette Binoche servint tasses de xocolata fumejant a la pel·lícula ‘Chocolate’? Doncs això mateix, a Girona, té un nom: L’Antiga. Un lloc d’aquells on sembla que el temps ni avança ni retrocedeix, però per a bé. Perquè allò que ja té encant per si mateix, no cal recargolar-ho. Amb més de cent anys d’antiguitat i una estètica sense pretensions, estiu i hivern, dins i fora, s’hi poden trobar esmorzars i berenars de colles d’avis i àvies, famílies i jovent. La calidesa d’aquesta granja de taules de marbre i peus de ferro forjat passa per l’olor d’autèntic cacau desfet, els suïssos, la nata, els melindros i la coca de l’àvia. Combatre la humitat dels carreus de les voltes de la plaça del Vi amb una de les millors xocolates desfetes de la ciutat és un imprescindible de Girona!

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.

Girona té el millor restaurant del món. Una frase tan fàcil de dir i, a la vegada, una realitat tan difícil d’aconseguir. Ho saben prou bé els tres germans Roca que, des del 1986, han picat pedra i aflorat enginy per arribar a fer possible un restaurant tan excepcional i excel·lent que qualsevol bon adjectiu qualificatiu corre el risc de quedar-se curt a l’hora de categoritzar-lo. Per als qui la cuina i les sensacions que pot transmetre el menjar en una taula són la seva màxima felicitat, llavors en Joan als fogons, en Josep a la sala i a la bodega, i en Jordi a la rebosteria, són els màxims creadors de felicitat. El seu objectiu diari és fer emocionar el client fent-lo viure una experiència màgica des que entra fins que surt. Per fer-ho possible, una setantena de professionals i els millors productes de proximitat i de tot el món estan al servei d’una cinquantena escassa de comensals. Però l’equació no es resoldria sense una tercera variable que engloba tradició culinària, avantguarda, investigació i la seva pròpia manera de ser i pensar. Sense perdre mai els seus orígens en la cuina catalana apresa de la seva mare i el restaurant familiar Can Roca, situat a pocs metres del Celler (i on cada dia hi van a dinar tot el personal), els tres germans han conquistat la gastronomia mundial fins i tot creant noves tècniques de cuina que han marcat tendència i que ara altres restaurants del món apliquen. T’atreveixes a viure-ho? 

El König és tota una institució a la capital gironina per als que busquen emplenar la panxa amb poc temps, amb menjar bo i a un preu raonable. Si bé als seus inicis tenia un caire clarament alemany (könig vol dir rei en alemany), amb entrepans de salsitxes i hamburgueses, amb els anys, ha anat incorporant més plats de casa nostra. Sempre hi ha temps per “fer un König”! Sobretot unes braves. 

Fins fa poc, trobar un bol de ramen (la sopa de fideus japonesa) a Girona era difícil. Massa difícil. Les coses, per sort, comencen a canviar. Un dels restaurants on en podreu trobar és el Mien. Els responsables del Mien són, de fet, els mateixos de l'Umai (regentat, recordem, per un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa) amb una peculiaritat: està especialitzat en fideus i, evidentment, ramen. També podem trobar entrants, com les fantàstiques gyozas de gambes o pollastre, i unes postres per llepar-se'n els dits (no marxeu sense tastar el pastís de te verd!) però l'autèntic rei de la casa és, sense cap mena de dubte, el ramen. El brou és casolà i 100% xinès, els fideus estan fets a mà,-per l'entranyable avi de l'entrada, de fet-, i els 'toppings' són força variats: porc, ànec, vedella o llagostí a la tempura. En definitiva: un ramen que seria capaç de ressuscitar els morts. No us agrada la sopa? No patiu: també podeu demanar uns bons fideus picants. En trobareu amb bolets, peix o carn. Per llepar-se'n els dits!