5 restaurants romàntics a Girona per qualsevol dia de l'any

El Borinot és un dels 17 restaurants que té un poble tan petit com Peratallada, on a l’hivern només hi dormen una setantena de persones. Això equival a unes quatre persones per restaurant! La culpa la té l’arquitectura medieval ben conservada del nucli antic i el seu encant en general, que han fet de Peratallada una peça de museu única que atrau centenars de curiosos els caps de setmana i a l’estiu, sobretot. El restaurant va obrir els anys vuitanta servint cuina catalana molt bàsica just quan aquest petit boom turístic encara estava a les basseroles. Hi té poc a veure el Borinot actual, només que conserva l’esperit de cuina catalana de base i que està situat a la mateixa bucòlica casa datada del 1594. Ara és un restaurant més sofisticat i romàntic però, a la vegada, en un tres i no res es pot transformar en el bar del poble quan es reuneixen els veïns o juga el Barça.  Sense aplicar cap tècnica d’avantguarda, la cuina del restaurant sap treure idees originals a base de sofregits i picades davant del repte d’apostar per un menú de dia i un altre de nit que canvien cada dia de l’any. L’equació passa pel predomini de salses casolanes per lligar els plats (de mostassa, de mel i farigola, de iogurt, de regalèssia,...) i per fer servir moltes herbes. Aquest últim punt no és casual, i és que aquesta és una zona on s’acostuma a anar a bosc a buscar herbes per cuinar. Prova d’això, cada primavera té lloc al poble la Fira de les Herbes. Un altre tret distintiu del Borinot és que s’a

Els Pescadors era una antiga taverna del Port de Llançà fins que, fa 30 anys, la família Fernández-Punset la va transformar en un restaurant de cuina marinera creativa. Combinen el mar i la muntanya segons l’estacionalitat. En Lluís, el xef, aporta tot l’aprenentatge adquirit en diversos restaurants d’alta cuina del país, com el Celler de Can Roca, i de fora, a l’hora de renovar els plats mariners de tota la vida. Arròs de cabra de mar, caldereta de llagosta, espardenyes amb tripa de bacallà i botifarra negra, gratinat de llagostins amb bolets confitats, etc. A l’estiu, si sou dels que pareu el sol com llangardaixos, podeu endur-vos l’arròs dels Pescadors a la platja. En preparen per a picnics sobre la sorra!

A la part del darrere del monestir de Sant Feliu de Guíxols s’hi amaga una joia digna de ser visitada (i tastada): El Restaurant El Ginjoler. En un espai d’una bellesa aclaparant i on s’hi combina el disseny amb el respecte per l’estructura original, el menjador del restaurant està situat a l’antic refectori de la comunitat monàstica. Es tracta d’un espai ple d’arcs i capitells on s’hi respira una sensació de pau i recolliment. La cuina també està emplaçada al lloc on originalment hi cuinaven els monjos, que van habitar l’espai fins a mitjans del Segle XIX. El menjar que s’hi serveix però poc té a veure amb l’austeritat de la gastronomia monàstica, ja que El Ginjoler, capitanejat per la xef Carme Picas, predica una cuina moderna i de creació que s’ha de tastar almenys un cop a la vida. Si hi aneu a l’estiu, no us perdeu l’experiència de sopar a l’espai privilegiat de l’Hort del Rector, on hi tenen una terrassa il·luminada amb un gust exquisit.

El nom del restaurant és El Balcó de Calella, us cal més informació per imaginar el que pot oferir? Exactament, aquest restaurant és sens dubte el qui compta amb les vistes més espectaculars del paisatge de Calella de Palafrugell que tant va inspirar grans literats com Josep Pla. Pertanyent a l’Hotel Sant Roc, el restaurant El Balcó de Calella ofereix cuina de mercat i d’autor regada amb la visió de les mítiques voltes, la platja del port Bo o les instantànies més “instagramejables” de la Costa Brava. És típic degustar-hi un bon arròs o una fideuada, tot i que el peix, els tàrtars o la vedella són també grans eleccions. També podeu aprofitar per anar-hi entre setmana a fer un menú amb un preu més que correcte i gaudir del lloc sense tanta gent. Demaneu una taula al costat del mar i estareu literalment penjats en un balcó a la Costa Brava. 

Un encreuament de camins. Una decisió. A una banda, Torroella de Montgrí. A l’altra, La Bisbal. Al mig, el Mas Pi de Verges. Només que us hi atureu una vegada, ja hi voldreu parar sempre: a esmorzar, a fer el cafè, a menjar alguna cosa o a prendre la copa a la nit. I és que amb la foscor, aquest lloc de parets rocoses i llums tènues es transforma en un espai de luxe amb combinacions musicals de la mà dels seus dj, amb música en directe, i una carta de còctels i combinats de qualitat. La calidesa del local i la possibilitat de passar una bona vetllada sota la llum de les estrelles fa d’aquest lloc, un indret per fer-hi pelegrinatge. O per anar-hi en processó.