Restaurants de Girona pels addictes als ceviche

No cal que busqueu més, el millor ceviche de la Costa Brava el fan al LimaLimón de Tossa de Mar. El trobareu fora dels carrers més comercials de Tossa però de seguida us entrarà pels ulls pel seu bon gust en la decoració i el bon rotllo que desprèn tant el local com el seu personal. Sense cap mena de discussió, el plat estrella del LimaLimón és el ceviche de corball amb uns tocs àcids i picants que s’ha guanyat l’admiració de tots els clients que han tingut la fortuna de trepitjar aquest local. A banda del cru, si voleu fer un tastet de l’autèntica cuina peruana que es serveix en aquest restaurant no us podeu perdre els tequeños fets amb massa casolana, els chicharrones, l’espectacular cervesa Cusqueña o el clàssic còctel peruà pisco sour que us arreglarà la vetllada. La carta és curta però cuidada i els preus molt econòmics, què més necessiteu?

Nu versus Massana o Massana versus Nu. El Nu és el rock’n’roll mentre que el Massana és tradició. Tots dos restaurants gironins formen un binomi gastronòmic exquisit, cadascú amb la seva singularitat. El Nu opta per la fusió de la cuina meditarrània amb la del sud-est asiàtic. Diuen que fan cuina urbana (nou concepte a tenir en compte?): ràpida, ben elaborada i bona. Què en pot sortir d’aquesta combinació? Una carta molt especialitzada en plats crus i frescos, d’aquí ve el terme nu. Coriandres, juliverts, peixos del dia… mesclats amb creativitat. Parlen també de cuina transparent, sense floritures innecessàries: ceviche de corball, steak tartar, llagostins amb shiso verd i maionesa d’all negre, tagliata de bou a la brasa, tataki de tonyina lacat amb fruites vermelles i gel de coco… Let’s rock’n’roll!

El Dvisi és un espai gastronòmic que, clarament, queda desmarcat dels clàssics restaurants de cuina marinera que majoritàriament dominen la gastronomia de Palamós. Tot i que aquí també es cuida al màxim el producte de base, en aquest cas el leitmotiv és una carta de plats ideats per compartir i amb l’objectiu d’intentar buscar sempre un petit factor sorpresa i de diversió en el menjar, d’una manera informal.  Sense menú i amb una carta que canvia cada tres mesos per ser fidel als aliments de temporada, aquest és el camp de batalla que des del 2014 lidera la parella formada per la Laura Vicente i en Jordi Simón (el nom del restaurant està format a partir de la combinació de les primeres lletres dels seus cognoms). Són deixebles del Massana de Girona, d’on diuen que ho han après gairebé tot.   Per anar fent boca, alguns dels plats destacats són: l’ou a 62ºC, cuit a baixa temperatura, amb cep de pi i parmentier de patata; els llagostins amb tempura negra de calamar i maionesa de pebre vermell; el ceviche laminat amb infusió de llet de coco, ous de tobiko i fruita del temps; o el pop a la gallega fumat al moment amb crema de calçots i olives negres.

El Kaito és un restaurant japonès amb tocs de fusió que porta el producte fresc per bandera. Com a bon restaurant palamosí, el peix és el fort del Kaito i a banda de la carta habitual compta amb tot de suggerències del dia proposades a partir del peix que ofereix la llotja de pescadors. A més a més, només d’entrar pots fer un cop d’ull al mostrador on hi ha exposada tota la matèria prima (fresquíiiiiissima) per començar a salivar. A la seva carta hi trobaràs clàssics japonesos com makis i uramakis increïbles o plats de fusió com les gyozes de peix blau o els nigiris de magret. Entre els plats imprescindibles hi ha un magnífic ceviche o un apetitós entrecot de vaca reposada si busqueu una alternativa al peix. La nota negativa del local és que és un xic petit i per tant, cal reservar. Supleix aquesta debilitat amb escreix però amb punts forts com la seva localització més que cèntrica o el fet que ofereixen servei take away.