"Em tremolaven les cames", assegura Francesc Fàbregas, que va ser l'únic fotògraf acreditat al primer concert de Bruce Springsteen a Barcelona i a l'Estat. El management de l'artista volia que una única càmera immortalitzés el show per a tota la premsa, no només barcelonina sinó també espanyola. Feia vuit anys que els fans esperaven Springsteen, i era un moment dolcíssim de la seva carrera: acabava de publicar 'The river' (1980). A més, el país acabava de viure el 23 F pocs anys després de sortir de la dictadura. Els altres s'havien alineat perquè el Palau d'Esports de Montjuïc es convertís en una olla de pressió, malgrat que només hi havia 7.000 ànimes i que el recinte no es va omplir (costava 900 pessetes).
El sidral que van muntar va sacsejar el grup
Aquest recorregut pels jardins del Palau Robert –una exposició gratuïta, val a dir– permet reviure en blanc i negre i en coloraquells moments que han passat a formar part de la mitologia del Boss i de la seva relació d'amor amb Barcelona. "No me'n recordo de res", assegura un Fàbregas completament entregat a la responsabilitat que li havia estat encomanada. Són una trentena d'instantànies (de les quals tres o quatre d'inèdites) esquitxades de records de les persones que van assistir al concert: Gay Mercader (el promotor), explicant que van anar a menjar a l'Amaya, músics com Loquillo i Ramoncín (als quals va causar una gran impressió) i periodistes.
A la seva autobiografia, 'Born to run', el mateix Springsteen recordaria: "Les cares que vam veure al concert van ser de les més apassionades que mai s'hagin vist en tot el planeta. Malgrat que només tocàvem per a uns quants milers, el sidral que van muntar va sacsejar el grup i la cosa va ser inoblidable. Tornaríem".
