Als anys 60, en plena opressió de la dictadura, encara hi havia alguns racons on es podia respirar una mica de llibertat —com a les sales de jazz, al carrer o en certs entorns artístics—, i Cèsar Malet (Barcelona, 1940-2015) va ser un dels qui es va atrevir a capturar aquests moments de desimboltura, tot plegat des d'una lent molt personal. El fotògraf formava part de la Gauche Divine —un moviment d’esquerres d’intel·lectuals i artistes nascut a Barcelona en aquells anys—, i va saber traslladar aquesta llibertat fins i tot a espais més reglats, com la fotografia de l'àmbit publicitari o del món de la moda, on es va convertir en un referent tot trencant amb l’estètica dominant de l’època. Va experimentar constantment amb formes visuals inspirades en la natura i en el cos humà, sempre mantenint una mirada crítica i irònica sobre la societat.
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona treu a la llum més d'un centenar de fotografies d'aquest artista poc conegut, que despleguen en carrusel la virtuositat i originalitat de la seva obra en la mostra titulada Autoretrat. Ironia, estètica i passió. L'entrada és gratuïta i es pot visitar a partir del 19 de novembre i fins al 24 de maig. Terenci Moix, Anna Maria Moix, Carles Barral, Ricard Bofill o Gabriel Ferrater apareixen en algunes de les seves fotos, socialitzant en diversos contextos, o, directament, retratats per Malet. També es va dedicar a fotografiar espais de Barcelona tan icònics com la sala Jamboree dels 60 en moments d'ebullició nocturna. Un creador molt versàtil, que va arribar a dominar amb precisió tècnica tant la fotografia d'estudi com la de carrer i que, tal com va elogiar l'autor Juan Marsé —amic personal de César Malet—, si una cosa tenia era "facilitat per captar i fixar ambients concrets, vivències i ritmes de la ciutat".
