Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, els Nabís volien restalir la unitat de l’art i aplanaven el terreny per la modernitat que vindria. Aquest moviment, situat a la transició entre el modernisme i les primeres avantguardes, es caracteritzava per un diàleg constant entre la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives gràcies al joc entre el color, la forma i el ritme de les composicions artístiques. Ara, els Nabís entren dins de La Pedrera en la primera gran exposició monogràfica a Barcelona d’aquest moviment.
La mostra reuneix una àmplia selecció d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX que ens permeten conèixer els principis estètics i conceptuals d’aquest grup artístic que va explorar el caràcter decoratiu de la pintura i la van trobar la manera d’integrar-la en la vida quotidiana.
El nom dels nabís ve de l’hebreu (neviim, que vol dir ‘profetes’) i agrupa les persones que es van ajuntar al voltant de Paul Sérusier i de l’escola d’art alternativa l’Académie Julian de País, com Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Defensaven l’art total i la reconciliació de l’artista i l’artesà, així que van treballar la pintura, el dibuix, el gravat, l’escultura i la fotografia, però també el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’interiors.


