Exposicions a Barcelona: últims dies

L’ombra del surrealisme és allargada i arriba fins a avui, esquitxant l’art i el disseny, també els objectes més quotidians. Així ho prova l'exposició 'Objectes de desig. Surrealisme i disseny'. L'exposició produïda pel Vitra Design Museum reuneix 285 peces (algunes procedents de la col·lecció de La Caixa) que fan evident l'intercanvi i influència del surrealisme i el disseny. "Volíem abordar una nova perspectiva del surrealisme, una idea que era present al moviment com la de fusionar vida i art, com va fer Duchamp amb el 'ready-made'", apunta Mateo Kries, comissari de la mostra i codirector del museu de Basilea. S’hi presenten obres d’històrics com Dalí, Man Ray, Le Corbusier, Lee Miller i Méret Oppenheim; dels dignes successors Carlo Mollino i Piero Fornasetti; i dels contemporanis Gae Aulenti, Humberto i Fernando Campana i el col·lectiu Front Design, entre d'altres.

William Klein (Nova York, 1928) és una de les figures clau de la fotografia universal del segle XX. El seu esperit obert, transgressor i la seva naturalesa artística, aliena a les regles i a la tradició, el van convertir en un dels principals renovadors de la fotografia del seu temps. Grans formats, enquadraments arriscats, el gra marcat de la fotografia, el sentit arquitectònic i una visió humana de gran impacte són, possiblement, alguns dels trets característics fonamentals de la seva obra. La Fundació Catalunya la Pedrera, assessorada per la comissària de la mostra, Raphaëlle Stopin, i pel mateix artista, acull al voltant de 200 obres del fotògraf americà per endinsar-se en el seu món artístic a través d’aquesta primera exposició retrospectiva que se celebra a Barcelona, prorrogada després de la crisi sanitària.

'Sobre la fotografia' és el llibre que l'escriptora nord-americana Susan Sontag va publicar el 1977, recull d'articles publicats a 'The New York Review of Books' i aviat va esdevenir un títol fundacional, que va contribuir al gust i a la manera de parlar de les imatges. Des de La Virreina exploren el llibre com un exercici curatorial que situa les fonts, imatges i vincles narratius en un mateix nivell de lectura; s'hi evoca la relectura de Sontag de textos de Roland Barthes i Walter Benjamin, o el record que van deixar en l'escriptora les imatges de l'Holocaust. "Mai va deixar de reflexionar-hi", diu el comissari de la mostra, Valentín Roma. "Una foto pot no canviar el curs de la història, però sí causar una adhesió moral o sensació ètica".

Exposició que presenta íntegrament i per primera vegada el reportatge fotogràfic que Rafel Bernis (Barcelona, 1945) va fer el 1979 en un bar situat a l’antic barri Xino de Barcelona, barrejant-se amb els habituals de l'establiment de la senyora Olvido. La sèrie documenta un lloc, i també els usos d'un espai de socialització abans que les noves formes de planificació urbana en temps de la nova democràcia modifiquessin per sempre la manera de relacionar-nos amb la ciutat. La fotografia de Bernis està a cavall de dues generacions i concepcions: s'allunya del realisme dels 50 i 60, però també de la fotografia 'creativa' dels 70, per això té valor el seu testimoni.

Primera retrospectiva realitzada en el context espanyol de Barbara Hammer (Los Angeles, 1939 - Nova York, 2019), una de les autores més influents del cinema experimental i activista nord-americà, que recorre els cinquanta anys de la seva trajectòria. Pionera a explorar políticament la vida i la sexualitat lesbiana i el significat de la mort, així com les històries personals i col·lectives dels qui pateixen la marginació social, Hammer va fer 83 pel·lícules —entre curtmetratges i films de llarga durada—, a més d’una enorme producció de collages, dibuixos, performances, fotografies i instal·lacions.