Francesc d’Assís Galí i Fabra (1880–1965) va ser una figura clau de l’art català del segle XX, tot i que va optar per mantenir-se a l’ombra com a mestre d’artistes com Joan Miró o Llorens Artigas. Aquesta exposició pretén reivindicar la seva figura, sovint eclipsada per la seva pròpia voluntat de discreció. El mestre invisible està disponible al Museu Nacional d'Art de Catalunya del 21 de maig al 14 de setembre.
Galí va desenvolupar una obra que travessa moviments com el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, destacant com a pintor, muralista, pedagog i cartellista. A nivell institucional, va renovar l’ensenyament artístic des de l'Escola d’Art Galí i l’Escola Superior dels Bells Oficis, influenciat per valors clàssics, mediterranis i populars.
Algunes de les obres destacades que hi podreu veure són La primavera (1931), una pintura d’oli d’estètica mediterrània amb una figura femenina que simbolitza la fertilitat i l’idealisme clàssic; el Paravent de la Creació (1929), una peça elaborada en laca japonesa amb incrustacions de nacre i or, plena de simbolisme espiritual i refinament formal; i el cartell Exposición Internacional de Barcelona.
El arte en España (1929), on Galí sintetitza la tradició artística amb una voluntat moderna i comunicativa. Però sens dubte, la seva obra més emblemàtica és el gran mural de la cúpula del Palau Nacional, amb 35 figures al·legòriques que representen les Belles Arts, la Ciència, la Religió i la Terra, una proesa tècnica i simbòlica feta a trenta metres d’altura.
Un altre moment clau va ser el seu exili a Londres durant la Guerra Civil, on va establir una relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que va marcar un gir espiritual i introspectiu en la seva obra.
Amb aquesta exposició, el MNAC no només recupera la seva memòria, sinó que reinterpreta críticament el llegat simbòlic i històric de Galí i del museu mateix, connectant-lo amb els processos de construcció nacional i institucional de la Catalunya del segle XX.
