El Palau Robert presenta Mako, un projecte expositiu impulsat per Casa Àsia i la Fundació J. Llorens Artigas que ret homenatge a la dissenyadora i ceramista japonesa Mako Artigas. L’exposició es pot visitar del 13 de març al 7 de juny i ofereix una mirada àmplia a més de cinquanta anys de trajectòria artística, marcada per la sensibilitat, la matèria i el color.
Entre fils i esmalts
Crear és deixar que el temps es dipositi en la matèria. Aquesta idea —que podria resumir tota la trajectòria de Mako Artigas— travessa una obra que ha evolucionat del disseny tèxtil a la ceràmica sense perdre mai una mateixa pulsió estètica.
L’exposició reuneix una selecció representativa del seu treball: des dels primers teixits estampats (1959-1970), vinculats a la fàbrica familiar al Japó i a les seves etapes a Catalunya i París, fins als dibuixos per a firmes com Kenzo, Dior, Courrèges o Paco Rabanne. A aquestes peces s’hi afegeixen ceràmiques de gres i porcellana creades en les darreres dècades, on el gest es torna més íntim i la forma més essencial.
El recorregut posa en relleu una artista capaç de transitar entre disciplines mantenint una coherència profunda, com si cada etapa fos una variació d’un mateix llenguatge visual.
Un arxiu de vida
Més enllà de les obres, Mako també construeix un relat personal. L’exposició incorpora fotografies d’arxiu que documenten la seva infància al Japó, la seva vida familiar i els seus vincles amb el món artístic. Hi apareix una jove Mako enmig d’un entorn creatiu que marcaria definitivament la seva mirada.
El projecte es completa amb un documental produït per Casa Àsia, que recorre la seva trajectòria vital i artística a través de testimonis propers i entrevistes. Aquest material aporta una dimensió íntima que dialoga amb les peces exposades i permet entendre millor el procés creatiu de l’artista.
Mako Artigas (Tòquio, 1937) va créixer en un entorn marcat per la tradició tèxtil i, després de la Segona Guerra Mundial, es va integrar en els ambients d’avantguarda europeus. Instal·lada a Catalunya des dels anys seixanta, ha desenvolupat una obra que connecta cultures, materials i generacions.
Avui, amb gairebé nou dècades de vida, continua treballant al seu taller de Gallifa. La seva obra —com un bosc que no deixa de créixer— segueix expandint-se amb formes orgàniques, colors vius i una sensibilitat que travessa el temps.
