Presoners de l’amor. Fins al sol de la llibertat
El centre de l’exposició és una instal·lació audiovisual immersiva creada específicament per al MACBA. L’obra parteix d’una recerca recent dels artistes sobre l’experiència dels palestins empresonats i sobre el paper que hi tenen el cant i la poesia com a formes de supervivència i resistència. A partir de testimonis recollits a la Cisjordània ocupada, la instal·lació entrellaça les veus de persones que han passat per la presó amb poemes i textos d’acadèmics i pensadors revolucionaris que reflexionen sobre el confinament, la justícia i la llibertat.
La instal·lació es desplega en diversos espais que combinen imatges en moviment, materials documentals i una composició sonora envoltant. En una primera sala, un laberint de panells metàl·lics amb fotografies i dibuixos en blanc i negre crea un entorn que evoca la memòria i el trauma de la reclusió. Algunes imatges també apareixen impreses en teles translúcides suspeses del sostre, generant una atmosfera espectral on figures i paisatges emergeixen i desapareixen. A la sala contigua, una pel·lícula de tres canals narra històries de presoners mentre mostra paisatges de l’exterior de les presons. Aquest contrast entre els espais tancats i el món exterior suggereix com la memòria, el so i la imaginació poden travessar els límits del confinament.
Collapse, Screenshots i Desktop Performances
L’exposició es completa amb altres obres dels artistes que permeten entendre millor la seva pràctica i el seu procés de recerca. Entre elles hi ha Collapse (2009), la seva primera obra col·laborativa, que utilitza fragments d’arxiu procedents de diferents pel·lícules per crear un muntatge d’imatges fragmentades i repetides. A través d’aquest collage visual, l’obra reflexiona sobre la memòria, la pèrdua i les ressonàncies entre diferents moments històrics de resistència.
La mostra també inclou peces de les sèries Screenshots i Desktop Performances, que mostren els processos de recopilació, mostreig i recombinació d’imatges que els artistes desenvolupen durant les seves investigacions. En aquestes obres, l’escriptori de l’ordinador es converteix en un espai de treball i alhora en un escenari on es creuen fragments d’història, notícies i anotacions personals, revelant les infraestructures digitals a través de les quals circulen avui les imatges i els relats polítics.
