El CCCB acollirà, fins al 25 de maig, l'exposició "Rodoreda, un bosc" dedicada a la radicalitat literària i l'imaginari creatiu de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX. Comissariada per l'assagista i crítica literària Neus Penalba, la mostra pretén allunyar-se dels tòpics, sovint ensucrats, que han envoltat la seva figura i mostrar la faceta més contemporània de Rodoreda, on l'escriptura transita entre el realisme i la fantasia per parlar-nos de la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica.
La mostra se serveix de la metàfora del bosc per concebre l'espai expositiu. Les sales es connecten orgànicament, utilitzant aquest símil per explicar la trajectòria de l'autora a través d'un recorregut per les arrels literàries i l'experiència del desarrelament de l'exili, els troncs marcats per la vivència de la guerra, les branques que dialoguen amb la cultura occidental i les capçades que freguen el cel i acullen ocells. A través d'aquesta estructura es despleguen més de 400 peces entre obra plàstica, instal·lacions, documents i audiovisuals, incorporant originals de la Fundació Mercè Rodoreda.
Un dels eixos centrals de la mostra és el diàleg que s'estableix entre la literatura de Rodoreda i creadors de diverses disciplines i èpoques. Entre els artistes exposats hi figuren noms com Remedios Varo, Pina Bausch, Marc Chagall, Leonora Carrington, Pablo Picasso o Joan Ponç. A més, la selecció inclou projectes artístics de nova creació encarregats expressament per a l'ocasió i seleccionats per Martí Sales, amb la participació d'artistes com Cabosanroque, Mar Arza, Carlota Subirós, Elia Llach i Oriol Vilapuig.
El recorregut s'articula a través dels grans temes de l'univers rodoredià. L'àmbit inicial, "Innocents", explora la mirada neta i gairebé infantil dels seus narradors, com la Natàlia de La plaça del Diamant. La secció "Desig" desmunta la idea de l'amor romàntic presentant relacions de dominació i sentiments plens d'espines. La guerra i la ciutat ocupen un espai destacat a "Quanta guerra!" i "Cases i carrers", apartats on es mostra el conflicte des de la rereguarda així com la reconstrucció literària d'una Barcelona des de l'exili a Ginebra. Aquesta part del recorregut compta amb obres de Francisco de Goya, Henri Michaux, Francesc Català-Roca i Dora Maar. Finalment, l'exposició s'endinsa en la connexió amb la natura i l'espiritualitat. A "Metamorfosis", es tracta el desig dels personatges de transformar-se en elements naturals com a via d'alliberament, amb peces de Fina Miralles o Ana Mendieta. El recorregut es tanca amb l'àmbit "Ànima", que recull els ressons metafísics i espectrals de l'autora, acompanyada per l'obra de creadores com Josefa Tolrà o Tura Sanglas
