Cervell(s)
Quan Einstein va morir, un científic va robar el seu cervell, el va esbocinar i el va enviar a laboratoris d’arreu del món perquè provessin d’esbrinar en quin lloc de l’òrgan hi havia la genialitat. Va ser una empresa fallida, que demostra com ens ha fascinat el cervell i, alhora, les incògnites que aquest òrgan amaga. Ara, el CCCB, dedica al cervell tota una exposició. La mostra ‘Cervell(s)’ combina anècdotes com la d’Einstein, robots, experiments, il·lusions òptiques i instal·lacions artístiques per explicar-nos què sabem i què no, del cervell. Som els únics éssers humans amb consciència? Podran les màquines replicar el pensament humà? El nostre cervell sempre ha sigut una font d’incògnites que l’art, la ciència i la filosofia han intentat respondre. L’exposició aborda diferents temes que fan referència al cervell: la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. També indaga en altres ments més enllà de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives, i les d’organismes sense cervell. Ho fa a través de 300 peces entre les quals hi ha disset instal·lacions d’art contemporani, obres audiovisuals, peces històriques i resultats de projectes de recerca científica. L’exposició combina les mirades d’artistes actuals com Tomàs Saraceno, Patrick Tresset, Shona Illingworth, Joaquim Jordà, Joan Foncuberta, Stefan Kaegi i Xavi Bou, entre d’altres, amb el còmic i el cinema. Entre el material històric, hi ha dibuixos orig
