Pedro Pablo Rubens va ser l’artífex d’una pintura que desbordava els marges del llenç. Amb els seus cossos en moviment, les escenes carregades de tensió i una pinzellada impulsiva, va construir una estètica que va marcar tota una generació d’artistes flamencs. Ara, aquella mateixa energia creadora es reviu a Rubens i el Barroc flamenc, una exposició que es pot visitar al CaixaForum del 29 de maig al 21 de setembre.
Les gairebé seixanta obres, procedents del Museu Nacional del Prado, ens transporten al segle XVII. Una època travessada per la religió, el poder i la imatge com a eina de persuasió. Entre les peces destacades hi trobem El naixement d’Apol·lo i Diana, La mort de Sèneca i La Immaculada Concepció, obres que mostren la capacitat de Rubens per traçar pintura i missatge alhora.
La mostra s’articula en set àmbits temàtics —Passions divines, Imatge i Contrareforma, La creació arrabassada, entre d’altres— que proposen un recorregut per la intensitat simbòlica del Barroc flamenc. Rubens no només dialoga amb els seus coetanis, com Van Dyck o Brueghel, sinó també amb l’espectador actual, a qui interpel·la des del visual, el corporal i el polític.
